«En Ramon de Can Pubill» Pau Mestres i Parés Fotografies: Pau Mestres i Parés

En Ramon de Can Pubill

A la vall de Santa Bàrbara del Llor
camí de la Creu del Carol que mena a Torrelles,
a la dreta del viarany de la font d'en Catarrinc
molt propera pel torrent,
es troba a mig aire de la carena,
la masia del segle XVIII
anomenada Can Pubill.

En aquest mas, on va néixer en Ramon,
el Novembre passat
va fer noranta-un anys.
En aquells anys naixia un pagès
santboià i català de soca-rel,
encisat des de sempre per la seva feina,
havent sabut viure fins que ha pogut per l'edat,
del seu treball dia a dia,
de bon matí
fins que l'astre del dia
desapareixia per ponent.

La guerra civil evoca
un passatge de la vida,
d'una recordança amb molta vivesa,
per la malastrugança de les penalitats
que comportà,
les vicissituds del servei militar,
per la llunyania nostàlgica de la seva masia
amb els seus entorns,
i sobretot dels seus amics, coneguts i familiars.

Uns anys després d'aquesta època de foscor
es va casar molt enamorat de la seva muller
que li va donar un fill i una filla.

Treballant molt dur va poder portar una vida
digna de família,
amb l'ajuda en les tasques
de pagès,
de la seva estimada dona.

Un ensurt molt dolorós va originar la mort
de la seva costella tendra i amorosa,
en una edat que encara era jove,
puntal a duo de la família,
que en Ramon sempre recorda
i recordarà per sempre més,
molt tristament
fins al seu darrer sospir.

En Ramon està captivat per la naturalesa,
pels seus dos gossos guardians de la masia,
pels ocells que s'aturen en el seu entorn.

Veure cada any com broten les cireres dels cirerers
com surten les garrofes dels garrofers,
quan poden collir alguna verdura del petit hortet.
Per en Ramon és una alegria i orgull
que el seu fill ara ja jubilat,
conreï i cuidi totes les terres al voltant de la masia.

En Ramon és molt feliç vivint amb la seva filla,
el seu gendre i la seva néta,
que el porta a passejar
algunes vegades en cotxe.

Està orgullós de totes les nétes, besnétes i fills,
quan algun diumenge
van a dinar tots junts a la masia,
fent el menjar en el foc a terra.

En Ramon està cofoi també prenent el sol,
enraonant amb algunes persones
que passen per la masia
a fer petar la xerrada.

Quan no fa sol s'està a la vora del foc
ben calentet amb els seus pensaments
de bones vivències,
d'altres vivències no tan bones en Ramon
sempre recordarà amb molta nostàlgia i sentiment.

Records de gent que ha conegut de Sant Boi,
de Sant Climent, de Torrelles i de Santa Coloma,
pagesos com ell que ja no estan en aquest món,
però que es mereixen ser recordats,
com persones senzilles fascinades
de la pagesia i de la terra.

Qui estima molt la terra estima el seu país.
La base del nostre apreciat país
hauria de ser el treball fèrtil de la terra
que doni fruits per no
passar mai més fam.

Pau Mestres i Parés
(Sant Boi de Llobregat, 1943)
«En Ramon de Can Pubill»

Referència:

Mestres i Parés, Pau.
«En Ramon de Can Pubill»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>

Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


lectures