"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Em sento jove»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Jacint Grau

Derrota III (Jacint Grau)

Em sento jove


L'home somriu feliç,
l'orgasme ha sigut brutal!
Aquella noia el torna boig,
el complau en tot, és bestial!
Coneix el seu cos com ningú
el toca, el provoca, l'excita,
el fa sentir jove
com si tingués 20 anys...
Però el seu cos se n'ha adonat
que els 20 anys ja han passat,
i si vol "sentir-se jove"
ha de pagar un preu molt alt.
A casa hi té la seva dona,
va envellint al seu costat,
li demostra que l'estima
el cuida, el respecta, està per ell...
Però ell ho veu diferent,
la feina ja la té feta,
a casa se sent ben atès,
però li manca alguna cosa més!
Necessita carn jove, necessita sexe, plaer,
la seva dona l'estima,
però no l'omple com a ell li cal,
ho troba fora de casa
però pagant un preu molt alt!
Aquell galant jovenet
s'ha anat fent vell.
El seu cos no perdona l'edat
els seus 20 anys fa temps que han passat!
La seva dona, és perspicaç,
Se n'adona que ha canviat.
Primer plora, després s'enfada,
després s'ho rumia fredament,
i sense ni adonar-se'n, ja no pateix.
Per què amoïnar-se, per què sentir-ho?
Se'l mira amb pena, pobret...
Què espera trobar a la vida
si ara ja ho té tot fet?
La indiferència la venç,
no sent ni fred ni calor,
se sent plena, la joventut la té a dins,
el cos s’arruga i s'envelleix
però el cap el té ben despert.
Ell continua amb l'amant
no se n'adona de l'engany,
se sent viu i jove,
no sent que han passat els anys!
Però el cos reclama atenció.
Ara, ja no té orgasmes
l'artrosi es va avançant,
i la tensió va pujant!
Cada cop se sent pitjor,
sent dolor aquí i allà i li costa caminar.
La dona, tot i que indiferent,
de moment el va cuidant,
però la salut d'ell minva tant
que decideix que el cuidi l'amant!
Ella, ja té prou feina
amb la vida que ha escollit.
No té per què passar pena
veient com es porta el marit!
L'amant, el deixa de banda,
altres en té que van pagant.
No té per què aguantar un home
que ha perdut el seu encant.
Ell busca la seva dona
el seu refugi habitual,
però ella ha decidit marxar
i el deixa amb tots els seus mals.
Se sent sol, no sap com es cuidarà,
sent un dolor infernal,
però sap que no s'ha portat com cal!
Es penedeix del que ha fet,
no té remei ni perdó
la dona l'ha abandonat,
ha perdut el seu amor.
L'amant, també l'ha deixat
i es pregunta seriosament
m'he begut l'enteniment?
El sexe, el plaer, la carn...
m'han durat només un temps,
la traïció a la meva dona
sempre serà latent!
No té paraules ni cura...
ara estic sol, m'ha deixat.
Mereixo tot el seu menyspreu,
Sóc un pobre desgraciat!
Sóc vell, estic malalt, què faré d'aquí endavant?
Què em portarà la vida?
Que n'és de trist perdre el cap,
i fer mal a qui tant t'ha estimat!


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Em sento jove»

Il·lustració:
'Derrota III (Jacint Grau)'
"Derrota III"
Jacint Grau


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«Em sento jove»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]