
El vesprejar
Esdevé el sol una gran joia daurada
surant damunt l'horitzó de seda.
El vestit del cel convida a l'ull
a meravellar-se:
blau, gris o taronja amb tocs rosats
mostrant una puresa ancestral
que converteix aquest mirall d'aire
en un veritable jardí poètic.
Potser per això els antics afirmaven
que el món s'acabava allà,
on cel i mar es besen:
tot el que inspira bellesa
a l'ésser humà
s'exporta a llocs llunyanament propers
i propensos al somni,
terra plena de fonts
d'on beu la inspiració.
Hi haurà allà sempre un culte secret
mentre el daurat sol
sigui més que l'astre rei.
David Fernández Santano
(Barcelona, 1990)
«El vesprejar»

"Albada"
Dolf Raimond Hall
(Saint-Pierre-du-Regard, França, 1982)
Referència:
Fernández Santano, David.
«El vesprejar»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>

Fernández Santano, David.
«El vesprejar»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>


Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014
http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada