«El que llegeixo» Xarxa literària: blogs Sílvia Romero i Olea "Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

El que llegeixo

     El nom del blog que avui tractaré en aquesta secció comporta, per ell mateix, una declaració de principis. Perquè ens trobem amb un títol com és El que llegeixo. Per tant: què hi podem trobar? Sembla que la resposta és senzilla, però potser si ens endinsem en les peculiaritats d'aquesta pàgina descobrirem altres matisos.

     1. Si no et fa res m'agradaria començar parlant del teu perfil. I de fet m'interessa en especial perquè no existeix cap apartat anomenat "El meu perfil" i perquè més enllà de l'anonimat que comparteixes amb molts altres blogs, resulta que en el teu no t'atorgues cap tipus de pseudònim, i és més: per parlar amb tu cal omplir un formulari de contacte. No pretenc que ara ens desvetllis cap gran secret però: a què es deu aquesta desinformació absoluta?

     Fa poc vaig llegir a la Marta Rojals que deia "llegir va de llegir" i no hi puc estar més d'acord. Tan se val qui sigui jo, què faci fora de llegir, l'edat que pugui tenir o quines altres aficions m'ocupin el temps lliure. Crec que qui busca i llegeix ressenyes d'altres lectors a la xarxa, ho fa per trobar opinions de gent normal, independentment de quines característiques tingui el lector perquè, al cap i a la fi, no és necessari saber gaire més d'un altre lector. Amb saber què llegeix, si li ha agradat i, a posteriori, si heu coincidit, ja et pots fer una idea de si et cal o no seguir-lo i si pots o no aprofitar les seves recomanacions. I, en el fons, a ningú no li importa saber gaire més de la vida dels demés.

     2. Bé, un cop fet aquest aclariment mirem-nos el blog pròpiament dit. A la seva pàgina d'inici trobem, en la columna central, les entrades que vas publicant i que són ressenyes de les teves lectures. Però de tant en tant apareix un collage sota el títol "Vull llegir". Quan penges aquesta informació, després et cenyeixes a les lectures que has anunciat, o entremig hi col·loques d'altres que t'han cridat l'atenció? Ets fidel a aquesta llista inicial?

     Intento seguir les meves planificacions però de vegades es fa molt difícil perquè vas a la llibreria i de sobte un títol et crida. Al principi m'estressava una mica i em deia "no, no, no me'l puc llegir encara perquè al bloc vaig dir que llegiria aquest altre". Després vaig arribar a la conclusió que llegeixo perquè vull i que només faltaria que jo mateixa em coartés la llibertat lectora.

     3. També hi col·loques, entremig de les ressenyes, un altre collage: el del resum de lectures fetes al llarg de l'any. Quina finalitat té, per a tu, aquest resum de feina feta?

     És una manera de resumir-me a mi mateixa com ha anat l'any, de veure què m'ha interessat, i que serveix per sorprendre'm cada any perquè no sóc conscient de què, realment, dedico molt de temps a llegir.

     4. Si abandonem la columna central i passem a la columna de la dreta (deixant de banda l'apartat "Ara llegeixo", que només aporta, de moment, la imatge de la caràtula del llibre en qüestió), el primer que trobem és l'apartat "Vull llegir". I aquest ens duu, de nou, als collages d'abans, només que ara ja disposen dels enllaços cap a les ressenyes. És aquest un sistema perquè els lectors del blog puguin fer el seguiment de les teves lectures?

     Sí, i també perquè jo sóc molt visual i les cobertes dels llibres em criden molt. Vaig pensar que hi podia haver altres persones que els passés el mateix que a mi i vaig trobar que aquest sistema de les fotografies resumia i aglutinava de forma vistosa la meva llista de pendents.

     5. El següent apartat és "Els preferits". Aquí ens relaciones aquells títols que per a tu són de capçalera?

     Ai... de capçalera no. No m'agrada fer sacs ni posar etiquetes a les lectures perquè m'he adonat que una història que en un moment donat no et diu res, és l'ideal per un altre moment en què estàs més fluix de "lecturina". Jo sé que quan vaig molt atrafegada i no tinc gaire temps per llegir o estic més espessa, segons quina novel·la negra em va fantàsticament bé perquè m'absorbeix, em distreu i no em demana gaire esforç. En canvi, quan estic de vacances o sé que tinc molt de temps disponible i la ment més relaxada, puc atrevir-me amb qualsevol altra cosa. Per a mi, la novel·la negra és gairebé sempre una aposta segura però això no fa que la consideri "de capçalera" perquè per algú altre pot no aportar-li res. És molt complicat, per a mi, atrevir-se a entronitzar títols.

     6. I després vénen "Els recomanables". En funció del que ens acabes de comentar, quina seria, per a tu, la gran diferència entre aquests títols i els títols que trobem en l'apartat anterior?

     Seguint amb la línia anterior, a mi em costa molt recomanar però quan trobo un llibre que em sembla que pot agradar a molta gent, m'atreveixo a posar-lo dins dels recomanables. Amb totes les reserves possibles!!!!

     7. Al final de cada ressenya afegeixes la fitxa tècnica del llibre i també unes etiquetes del blog, entre les quals hi ha la valoració de les lectures en base a un o altre nombre d'estrelles. Amb quins criteris valores i puntues els llibres? Són només personals, o intentes aplicar algun tipus de sedàs d'objectivitat?

     Estrictament personals. No crec gens en l'objectivitat quan es parla de literatura. És impossible que algú pretengui ser objectiu perquè, encara que tu i jo llegim el mateix text, no haurem llegit la mateixa història, perquè tu i jo som diferents persones amb vides distintes que no tenim les mateixes vivències i que, per tant, podem entendre la història de maneres completament dispars. En part, per això vaig començar a buscar opinions d’altres lectors a la xarxa; jo, les opinions professionals me les crec tècnicament (estil, vocabulari...) però em falta la part emocional, que és la subjectiva. Ara ja sé amb quins lectors-blocaires coincideixo més i amb quins menys (i que també segueixo, tot i saber que no coincidim, perquè així també puc deduir que certs títols no són per a mi) i el cert és que la meva tria de lectures se n’ha beneficiat molt. M'he tornat una lectora molt més exigent.

     8. M'ha cridat l'atenció que, malgrat disposar d'un etiquetatge amb el nom dels escriptors i escriptores de qui has parlat al blog El que llegeixo, no existeix (i disculpa si m'ha passat per alt) un apartat que esdevingui precisament una relació d’autors i autores. I m'ha cridat l'atenció perquè és un dels apartats més habituals dels blogs literaris: l'índex d'autors comentats. Quina és la finalitat d'aquesta omissió?

     Al bloc tendeixo sempre al mínim. Mai consulto la llista d'autors dels altres blocs i, per buscar, acostumo a buscar sempre des d'un buscador generalista (des de google, com tothom ), posar el títol que m'interessa i la paraula "ressenya". Així he arribat a desenes de blocs de ressenyes. Suposo que per això no ho he considerat necessari.

     9. Saps què m'ha cridat l'atenció, també? Que en alguna ocasió, si no has acabat amb la lectura, ho indiques clarament: "Abandonat". Et passa sovint que no et vegis amb cor d'acabar una lectura que havies planificat? I per altra banda em pregunto: no fóra millor indicar els motius pels quals has optat per no acabar-la?

     Haha. Sovint això d'abandonar les lectures a mitges és un tema tabú entre lectors. Sembla que no es pugui dir. Jo no trobo que estigui malament perquè, com deia abans, de vegades no és tant la història com que no és el moment adequat per a tu per llegir-la. Potser si la reprens en un altre moment te l'acabes.
     No acostumo a "esforçar-me" massa. Jo llegeixo per passar-m'ho bé, per a mi és el principal. Si no m'ho estic passant bé, no em paga la pena i tinc una llista de pendents molt llarga o sigui que prefereixo provar una altra cosa.
     Sí que acostumo a explicar breument perquè no m'ha agradat però tampoc m'agrada predisposar ningú. Igual com em fa molta por parlar massa bé d'un llibre i que algú l'enganxi amb tantes ganes que després no li sembli tan bo. S'ha de ser molt prudent.

     10. Moltes gràcies pel temps que m'has dedicat i ja només un darrer tema: hi ha alguna pregunta que t'hauria agradat respondre i que no t'he plantejat? Vols afegir alguna cosa?

     Només voldria animar a altres lectors a provar l'experiència d'obrir un bloc. Sovint creiem que el que nosaltres fem no pot interessar a altres persones però en això de la lectura, com més opinions puguis trobar, més coses aprens.

Sílvia Romero i Olea


Xarxa literària: blogs

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«El que llegeixo»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>

Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


lectures