«Darrera vigília» (Letzte Wache) Georg Heym Traducció: Mijail Sokolov - Emili Coberta Il·lustració: Egon Schiele

Darrera vigília

Què fosques són les teves temples
I les teves mans què pesades,
Tan lluny ja de mi
Que no m'escoltes?
Sota les flamarades de la llum
Estàs tan trista i envellida,
I els teus llavis són cruels
Crispats en letargia perpetua.
Demà ja tot serà silenci
I potser estigui en l'aire
Encara el cruixir de les corones,
I una olor de podrit.
Però les nits encara
Es buiden, any rere any.
Aquí, on reposava el teu cap, i lleugera
Era sempre la teva respiració.

Georg Heym
(Jelenia Góra, Silèsia, Polònia, 1887 - Berlín, Alemanya, 1912)
«Darrera vigília»
(Letzte Wache)

Il·lustració:

"Agonia"
Egon Schiele
(Tulln an der Donau, Àustria-Hongria, 1890 - Viena, Àustria-Hongria, 1918)

Traducció:
Mijail Sokolov - Emili Coberta
«Darrera vigília»
de l'obra:

«Letzte Wache»

Georg Heym

Wie dunkel sind deine Schläfen
Und deine Hände so schwer,
Bist du schon weit von dannen
Und hörst mich nicht mehr?
Unter dem flackenden Lichte
Bist du so traurig und alt,
Und deine Lippen sind grausam
In ewiger Starre gekrallt.
Morgen schon ist hier das Schweigen
Und vielleicht in der Luft
Noch das Rascheln von Kränzen
Und ein verwesender Duft.
Aber die Nächte werden
Leerer nun, Jahr um Jahr.
Hier, wo dein Haupt lag, und leise
Immer dein Atem war.

ooO0Ooo

Referència:

Heym, Georg.
«Darrera vigília».
(Letzte Wache)
Traducció: Sokolov, Mijail; Coberta, Emili.
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>

Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


lectures