"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Mireya»
(Mirèio)

Frederic Mistral

Traducció:  Francesc Pelagi Briz
Il·lustració:  Félix-Auguste Clément

Retrat del poeta Frederic Mistral (Félix-Auguste Clément)

Mireya


Cant Primer

I-IV

Canto una nina de Provensa.
En los amors de sa jovensa,
A travès de la Crau, vers lo mar, dins del blat,
De Homer' dexèble, ab fe sincera
Jo la vull, doncs, seguir. Com èra
Filla de gent de humil esfera,
A fora de la Crau molt poch se n'es parlat.

Mès qu'en son front sols resplendia
Joventut: mès que no tenia
Ni diadema d'or fi, ni manto de Dumás,
Jo vull qu'en gloria sia aisada
Com una reyna, y falegada
Per nostra llèngua despreciada,
Car, canto per vosaltres, pastors y gent de mas.

Tu bon Dèu de la patria mia
Qu'entre pastors vas naixe'un dia
Inflama mas paraules y dònam' sant alé.
Bè'u sabs: en mitj de la verdura
Al sol y á la rosada pura,
En cuant lo fruit s'omple y madura
Ve l·home y prén al arbre la fruita de plé á plé.

Mès, sobre l'arbre qu'ell esquèixa,
Sempre una branca tu hi fas nèixa
Hònt l'home mort de fam no hi puga dur la má;
Brancatje bell que'l vent alena,
Hònt cuan es santa Madalena,
Lo fruit madur tota l’amplena,
Y l' volador aucell sa fam hi va á calmá.



Frederic Mistral
(Malhana, Provença, França, 1830–1914)
«Mireya»
Cant Primer - I-IV

(Homenatge a Frederic Mistral en el centenari de la seva mort)

Il·lustració:
'Retrat del poeta Frederic Mistral (Félix-Auguste Clément)'
"Retrat del poeta Frederic Mistral"
Félix-Auguste Clément
(Donzèra, França, 1826 - Alger, Algèria, 1888)

Traducció:
Francesc Pelagi Briz
(Francesch Pelay Briz)
(Barcelona 1839-1889)

«Mirèio»

Frederic Mistral

Cant Proumié

I-IV

Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A travès de la Crau, vers la mar, dins li blad,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n'es gaire parla.

Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso; emai n'aguèsse
Ni diadèmo d'or ni mantèu de Damas,
Vole qu'en glòri fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!

Tu, Segnour Diéu de ma patrìo,
Que nasquères dins la pastriho,
Enfioco mi paraulo e douno-me d'alen!
Lou sabes: entre la verduro
Au soulèu em' i bagnaduro
Quand li figo se fan maduro,
Vèn l'ome aloubati desfrucha l'aubre en plen.

Mai sus l'aubre qu'éu espalanco,
Tu toujour quihes quauco branco
Ounte l'ome abrama noun posque aussa la man,
Bello jitello proumierenco
E redoulènto e vierginenco,
Bello frucho madalenenco
Ounte l'aucèu de l'èr se vèn leva la fam.

ooO0Ooo


Referència:
Mistral, Frederic.
«Mireya».
(Mirèio)
Cant Primer - I-IV
Traducció: Pelagi Briz, Francesc.
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]