L'erotisme a la literatura: «Prehistòria. Entre la fecunditat i l'erotisme» Joan Abellaneda i Fernández "Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

Prehistòria. Entre la fecunditat i l'erotisme

I
El tema

     Tant pels pobles primitius actuals com pels prehistòrics les representacions artístiques de tipus eròtic responen a motivacions màgiques referents al ritus de la fecunditat. En són exemples els menhirs paleolítics, símbols fàl·lics, les venus esteatopígiques com la de Lespugue i la dansa fàl·lica de les pintures rupestres del Cogul.

     En el cas de la Venus de Lespugue, l'escultura té una alçada de 14,7 cm i està tallada en marfil de mamut. Pel seu tamany es pot suposar que va ser concebut com a amulet. Va ser trobada l'any 1922 a la cova de Rideaux, Alt Garona (França). El seu creador va ressaltar les dimensions del seu ventre, el sexe i els pits, fent clara al·lusió al significat maternal; descuidant les extremitats d'una forma que crida molt l'atenció. D'aquesta forma les parts del cos que no tenen res a veure amb la fecunditat no es tenen en compte; per a l'autor, no tenen la mateixa importància que el simbolisme d'altres parts del cos. A més, és ovoide, una deformació que remarca encara més l'atenció cap a uns pits grans, un ventre voluminós i unes caderes prominents, elements en els que residien els secrets de la fertilitat.

La Venus de Lespugue
Actualment aquesta peça es troba exposada al Museu de l'Homme de París.

     Pel que fa a la Dansa de Cogul, de Lleida, els investigadors consideren que el conjunt representat a la Roca del Cogul demostra l'existència d'un art "paleolític", a l'aire lliure, desconegut fins el moment; al qual es troben, a més, clars exponents de la fauna paleolítica i de les seves vestimentes.

     Aquestes observacions, unides a la temàtica complexa integrada per representacions humanes —algunes de les quals configuren la debatuda i polèmica "dansa fàl·lica"— han convertit Cogul en un jaciment clau per a l'estudi de l'art rupestre i un dels més importants i coneguts de la Península. D'entre tots els motius del conjunt destaca el grup situat a l'extrem inferior dret, constituït per les figures humanes femenines que rodegen una masculina amb el sexe ressaltat. Les dones, amb faldilles acampanades i el tors despullat, s'agrupen per parelles. Aquesta composició, única en tot l'art rupestre llevantí, ha estat identificada com una "dansa fàl·lica" ritual.

Dansa de Cogul

     Per últim, tenim els Menhirs, monuments fàl·lics a la fertilitat. En la necessitat que els Déus comprenguessin les seves exigències, tallaven el monument màgic com un símbol fàl.lic, representació del fal·lus diví amb el qual el Ser Suprem va crear el món. En alguns casos, fins i tot, marcaven amb una línia circular a la part superior el que representaria el cap del membre viril.

II
L'eròtica més actual

La música sonava de fons...

La música sonava de fons,
La llum de la nit entrava per la finestra,
La meva mirada es va girar cap a tu,
El teu rostre s'il·luminava per la nit,
Les meves mans es confonien amb la tènua llum,
Ta fina roba anava caient al ritme de la nit
Les mirades s'encreuaven
Per donar pas al joc de la música i la llum
Al joc de la sensualitat del teu cos
Amarat per la meva mirada i la teva pell
El plaer ens estava esperant
Només calia que ens deixéssim portar
Al ritme del suau compàs de la melodia
La nit de passió ens embolcallà...

Xavi Serra Albó
A RC: xaseal
«La música sonava de fons...»

Assumpció i la música

Marta Pérez i Sierra
A RC: Marta Pérez i Sierra
«Assumpció i la música»

Menja d'amor

(Food of Love)
de Carolyn Kizer.

Eating is touch carried to the bitter end.
Samuel Butler II

T'assassinaré amb amor;
t'ofegaré amb abraçades;
t'aferraré, os a os,
fins que et moris del tot.
Llavors em cruspiré la teva medul·la deliciosa.

Seràs el meu Sahara particular;
em torraré dins teu, i amb un sol mos
eixugaré la resta del teu pou de salobre.
Amb la fulla del sexe et gravaré el nom
en el palmell cobejat
abans de tallar-lo d'un sol cop.
Llavors inspiraré l'oasi sencer.

Però en el desert sencer que esdevinguis
tu em veuràs estendre'm, d'una punta a l'altra,
miratge opulent!
Balcons de glicina gotejant ciclàmens,
vistes de foc amb cristall, randes d'or.

Cridaràs a reunir-se cada gra ressec de sorra
i vindràs a mi en dunes sinuoses
fins que arribis al blau atzur, sobtadament;
Verdor tossuda que repta endins, ràpida renova
els teus erms; els cactus neixen arreu,
vida inesperada! I jo en seré el fruit madur.

Quan estiguis saciat i regat, i et floreixin
els brots cargolant reixes, cúpula i capitell,
fins que siguis camp renascut en flor,
et cruspiré, àpat natural per a mi,
amfitrió meu, darrer sopar a la terra,
i et moriràs, un cop i un altre.

«Food of Love»
Carolyn Kizer
(Spokane, Estats Units, 1925)

Traducció:
Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Menja d'amor»

III
El racó ocult del joandemataro

Infidelitats platòniques

     Caminen per la mateixa vorera en sentits oposats. Són lluny l'un de l'altra, però la mirada els apropa.

     Ell, amb els ulls com taronges, fa ganyotes per enfocar millor. Pel carrer baixa una dona bellíssima, realçada sobre unes fines sabates de taló. Els seus cabells llisos voleien sensuals, les seves cames allargades i brunes brillen al sol i la samarreta blanca de seda insinua uns pits lliures que es mouen al ritme del seu pas segur. S'imagina el tacte d'aquelles meravelles gelatinoses vibrant a les seves mans, com si petits sismes les sacsegessin delicadament. La llengua li surt de la boca, com una fera i saliveja volent llepar i modelar alhora aquells relleus que es dibuixen sota la samarreta...

     Ella fa estona que és conscient que la mira però s'amaga rere les ulleres de sol. Aprofitant aquest avantatge comprova que el noi està molt ben proporcionat, té unes espatlles grans, de gimnàs, una cara morena i les mandíbules marcades amb un clotet a la barbeta que el fan molt interessant. També veu com el noi va cenyit en uns pantalons texans que mostren clarament que està molt ben dotat. S’imagina aquell membre entre les seves mans, erecte i a punt d’explotar... I comença a excitar-se també...

     Ell, se sent una mica avergonyit, doncs no ha pogut controlar aquell moviment reflexe i primitiu que ha nascut de l'espinada, irracional i que li ha fet augmentar el volum de l'entrecuix, mentre ella, en passar pel costat li fa un somriure picardiós i segueix caminant a pas ferm carrer avall.

     Els dos, instintivament, encenen alhora una cigarreta i, entre satisfets i penedits per la seva infidelitat, segueixen caminant per les seves vides. Segurament, mai més es tornaran a veure... Potser no cal, ha estat fantàstic.

Joan Abellaneda i Fernández
«Infidelitats platòniques»

Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Esquitxos d'una vida

Referència:

Abellaneda i Fernández, Joan.
«Prehistòria. Entre la fecunditat i l'erotisme»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>

Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


lectures