"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Dolors Udina»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Dolors Udina
Dolors Udina


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
     Com a llengua d'origen, actualment sempre l'anglès. Al començament traduïa també del francès però no m'hi sentia còmoda. Com a llengua de destí, majoritàriament el català, però de vegades també el castellà.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
     Sí, és clar, L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys, un gran llibre.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
     Doncs fa molt poc que n'he acabat una i encara no he tingut problemes amb la següent. L'última que he traduït és Travels with my Aunt (Viatges amb la tieta), de Graham Greene. No és un llibre difícil, o no ho és més que d'altres. Potser el principal problema ha estat el dels tractaments. Com que en anglès no hi ha tu ni vostè, sempre és you, has de decidir d'entrada si es tutegen o fins i tot si es poden tractar de vós. Segons el tipus de relació que es va desenvolupant entre dues persones, pot arribar a fer-se estrany un o altre tractament.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
     L'editor. Només si és el traductor qui proposa l'obra es tria ell mateix.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
     Un traductor ÉS escriptor. Una altra cosa és que escrigui (o publiqui) res que sigui producte de la seva imaginació.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
     Sí. Hi ha traduccions que, mentre les fas, et donen vida i n'hi ha que te la treuen. Sempre produeix satisfacció veure una traducció acabada i rebre el llibre fet. La que m'ha proporcionat una satisfacció més intensa (i que encara puc recordar perquè l'he feta no fa gaire) és La senyora Dalloway de Virginia Woolf.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
     No en diria mecanismes. Em sembla que els traductors fem el mateix que fa el lector: fer nostre el llibre i expressar-lo novament amb paraules nostres.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
     Totes les llengües tenen els seus mecanismes (ara sí) per dir-ho tot. El que una diu amb adjectius i preposicions, l'altra ho pot dir amb verbs i conjuncions.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
     Com més el coneixes més segur et sents a l'hora de tornar a dir el que ell ha dit.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
     Cal sobretot que li agradi llegir.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
     Com que fa poc m’han fet una llarga entrevista, ja no sé què dir per no repetir-me. Si voleu, podeu llegir-la aquí: http://www.paperdevidre.net/inici/entrevista


Altres dades:

Dolors Udina
c/e: udina@acett.org
Tel: 934544430

Últims títols traduïts:

Vera, de Elizabeth von Arnim, Viena, 2013
La volta al món amb la tieta Mame, de Patrick Dennis, Quaderns Crema, 2013
La senyora Dalloway, de Virginia Woolf, RBA-La Magrana, 2013
Estimada vida, d'Alice Munro, Club Editor, 2013
La infantesa de Jesús, de J.M. Coetzee, Edicions 62, 2013
Un home invisible, de Ralph Ellison, Quaderns Crema, 2012
A la Terra, de Robert Creeley, Eumo-Cafè Central, 2012
Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, d'Alice Munro. Club Editor, 2011
On el foc no s'apaga, de May Sinclair. Viena, 2011
Sense ànim de lucre, de Martha C. Nussbaum, Arcàdia, 2011
Com espigues de blat amb vents de l'est (Cinc poetes indis actuals). Cafè Central-Emboscall, 2011
Prosas, de Robert Frost, Elba, 2011
El xal, de Cynthia Ozick, Viena, 2010
En els mars del Sud, de Robert Louis Stevenson, Edicions del Salobre, 2010
Temps d'estiu, de J.M. Coetzee, Edicions 62, 2010
Sylvia, de Leonard Michaels, Viena, 2010
Petis plaers, de Jane Bowles, Lleonard Muntaner, 2010
Massa felicitat, d'Alice Munro, Club Editor, 2010
L'esperit de Pragav, d'Ivan Klima, Quaderns Crema, 2010
Shakespeare en català, d’Helena Buffery, Eumo/Festival Shakespeare, 2010


Sílvia Romero i Olea

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Dolors Udina»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]