"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«De casa al club»

Xarxa literària: blogs


Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs (Sílvia Romero i Olea)

"Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

De casa al club
De casa al club


     El blog De casa al club és un blog literari sorgit d'un Club de lectura. I aquestes trobades s'organitzen des d'una biblioteca, concretament la Biblioteca Joan Triadú, de Vic. Per tant ens trobem davant un projecte que beu literatura per totes bandes i, n'estic ben convençuda, parlar amb els seus responsables serà molt enriquidor.

Perfil de De casa al club

     1. Una dada que sempre consulto abans d'iniciar aquestes entrevistes és la data d'inauguració del blog. En el vostre cas va ser el març de 2009 i l'entrada parlava de la propera trobada del Club de lectura, on havíeu de comentar "El violí d'Auschwitz", de M. Àngels Anglada. Com va ser rebuda la notícia del blog entre els vostres clubaires?

     Amb desconcert i notable indiferència, diria. És lògic, ni nosaltres mateixos no sabíem ben bé què teníem entre mans. A banda, els nostres clubaires no són, precisament, nadius digitals.

     2. El mes vinent, doncs, el blog complirà cinc anys d'existència, i això em duu a una altra pregunta òbvia: es va crear al mateix temps que el Club de lectura, o potser el Club de lectura ja feia les seves trobades amb anterioritat al blog?

     El blog va ser posterior. Ens vam decidir a crear-lo quan ja portàvem un parell d'anys de trobades, és a dir, primer vam provar de consolidar el grup de lectura com a tal i després va venir la necessitat d'ampliar la tertúlia, perquè amb la trobada mensual d'una hora per a comentar el llibre se'ns quedaven moltes coses al pap. I allà estaven els blogs, com una pissarra virtual immensa que, a sobre, admetia comentaris. La tècnica ens va resoldre una necessitat. Fantàstic.

     3. Un altre detall que m'ha cridat l'atenció és l'absència (i disculpeu si m'ha passat per alt) de l'apartat "Visualitza el meu perfil". Entenc que De casa al club ja es presenta com a blog del Club de lectura de la Biblioteca Joan Triadú... per tant, és aquesta intencionalitat de col·lectiu el que us ha fet decidir no afegir aquesta dada?

     La veritat és que, en origen, el blog havia de ser un recurs d'ús restringit als tertulians habituals, i, per tant, no ens calien perfils. Ja ens coneixíem tots. Finalment, però, ens vam decidir a emetre en obert, a ser presents a la xarxa amb totes les conseqüències. No crec que calguin més explicacions, vull dir que s'entén prou bé que som el blog d'un club de lectura d'una biblioteca pública, no?

     4. I tant! A més entenc molt bé que el decidíssiu emetre en obert, perquè el blog no només informa de les activitats que es duen a terme en el Club de lectura, dels llibres que s'hi llegeixen, sinó que abraça moltes altres informacions. Quin barem seguiu per decidir aquestes entrades?

     Cap barem, tret de publicar tres o quatre apunts per setmana sobre la lectura que ens ocupa. La resta, que sempre són temes relacionats, bàsicament, amb els llibres, la lectura i les biblioteques, es decideix sobre la marxa, amb absoluta llibertat. És una sort poder treballar així.

     5. Un apartat que he tafanejat amb gran plaer i que recomano a tothom que llegeixi aquesta entrevista és "Guies de lectura: l'acumulat". És més, a títol personal voldria felicitar-vos per la immensa tasca que hi ha rere cadascuna d'aquestes guies. Com va sorgir la idea de dissenyar aquests elaborats opuscles? Han existit des dels inicis del Club de lectura o són una evolució per anar millorant la proposta per als lectors?

     Gràcies per la floreta.
     Les guies existeixen des de la tercera trobada, la dedicada a la Carmen Laforet. En portem 63, si no m'he descomptat. Van ser el primer pas per tal d'oferir més recursos als lectors. La veritat és que suposen força feina (de documentació, de tria, de compaginació i de grapat, que els hi donem en paper!) però són de provada utilitat i tenen molta requesta. Hi ha, fins i tot, qui les col·lecciona.

     6. No m'estranya, perquè de veritat que és un treball acurat. Però tornem al blog. També hi teniu l'apartat "Entrevistes de la casa", on malauradament només en trobem un parell: a Juan Marsé i a Marta Rojals. I ambdues publicades per les mateixes dates. A què es deu que aquest apartat no hagi proliferat?

     El motiu és molt senzill: la majoria d'autors que hem llegit en el darrer any i mig —exceptuant la Muriel Villanueva, la Isabel-Clara Simó i en Philip Roth, crec— són morts de fa dies. Dels vius —i que per molts anys, i en vida nostra—, la Simó i la Villanueva ens van acompanyar, de cos present, el dia de la trobada, així que els vam poder fer preguntes en rigorós directe. En Roth va declinar la invitació per motius de salut...
     La idea de les entrevistes se li va acudir a en Lluís Bosch (un lector i col·laborador del blog, però que no és clubaire presencial). Aquell mes llegíem el Primavera,... i com que la Rojals no es deixa veure, en Lluís em va proposar de fer-li una entrevista col·laborativa via correu electrònic, és a dir, recollir les preguntes dels lectors que hi volguessin participar, fer-les arribar a la Rojals i publicar les seves respostes al blog. Ell se'n va cuidar de tot. Ens ho vam passar tan bé, que després va venir la d'en Marsé. (Dispenseu el rodolí). F-a-b-u-l-ó-s, en Marsé, f-a-b-u-l-ó-s de debò.
     Tinc la sort, la gran sort, de comptar amb tota una colla de col·laboradors desinteressats que m'ajuden moltíssim. Són bloguers, o com es digui; ens hem conegut a la xarxa, no són de Vic ni assisteixen al club de lectura presencial. Alguns d'ells (en Lluís Bosch del Mil Dimonis, l'Allau de The daily avalanche, l'Espai de llibres del blog homònim de la biblioteca ca n'Altimira de Cerdanyola, en Ferran Ràfols de La màquina de fer llibres, la Su del Llegeixes o què? i espero no haver-me'n descuidat cap... això ja sembla els òscars) fins i tot han conduït sessions del club de lectura.
     Menció a part, que es diu en aquests casos, per a en Jordi Girbén, a qui també hem conegut a la xarxa i que, des de fa tres temporades ens dissenya, a mida, cada una de les portades de les guies de lectura. Per amor a l'art, ja us ho ben juro, que aquí ningú no veu ni un duro. (Avui tinc la rima fàcil).

     7. I l'apartat "Galeria de lectors"? Ens podríeu fer cinc cèntims sobre aquestes imatges que hi ha penjades?

     Ah, això només és decoració: quadres, il·lustracions, fotografies de personatges famosos... Gent llegint. Lectors, vaja. Ara fa dies que no els renovem.

     8. Continuem amb l'anàlisi dels diversos apartats: el més ampli, i que permet amb facilitat una cerca temàtica, és "De què parlem". En ell trobem les diverses etiquetes amb què pengeu les entrades al blog. Ara deixaré de banda els temes genèrics (biblioteques, resums trobades, traductors...) i concretaré en els noms d’autors i autores que hi apareixen. Hi ha alguns que disposen de poques entrades i d'altres que disposen de molts comentaris (això es pot apreciar per la mida de la tipografia). Quin procés de selecció seguiu per decidir unes o altres lectures, comentaris o informacions?

     La tipografia (gran) indica, generalment, que és un autor que s'ha llegit al club. Tolstoi apareix enorme, perquè en vam estar parlant durant els dos mesos que vam dedicar a l'Anna Karènina. La Jetta Carletton, de qui vam llegir Quatre germanes, fa poc embalum perquè no hi ha gaire cosa publicada sobre l'autora. Va com va. Els clàssics són més fàcils a l'hora de trobar informació solvent i contrastada.
     Però com que l'actualització del blog és diària, i alternem apunts sobre la 'lectura obligatòria' amb d'altres, que, normalment, responen a les meves lectures personals o a les novetats que han arribat a la biblioteca, o a notícies i curiositats que he trobat per la xarxa, hi apareixen molts i molts noms, i, saps, ara m'està fent una mica de cosa i tot, perquè, en el fons, aquest núvol d'etiquetes és una mena d'estriptis.

     9. Bé, despullaments a banda, hi ha una qüestió que gairebé és obligada plantejar. Si entrem al blog De casa al club i amb el cursor ens situem a baix de tot de la pantalla, trobem una nota informativa que a mi m'ha fet somriure i que gairebé sembla una declaració de principis: "No som al feisbuc". La pregunta és: es tracta d'un posicionament sobre aquesta plataforma social o és una simple informació?

     És una broma pagesa. I antiga, de fa cinc anys. En aquells temps, l'establishment bibliotecari de per aquí s'omplia la boca de web 2.0. Les biblioteques havien de ser a la xarxa tant sí com no. Però el discurs duia a confusió, semblava que la tecnologia era la fi i no pas el mitjà. Les plataformes són eines i prou. N'has de trobar la més adequada per als teus interessos. Al club li calia un blog, però no un perfil de feisbuc. En canvi, la Biblioteca Joan Triadú, com a tal, sí que és present al feisbuc i al tuiter, i utilitzem aquestes xarxes socials per a penjar esdeveniments (activitats, conferències...) i coses així.
     I està molt bé que la nostra declaració de principis t'hagi fet somriure, perquè una de les coses que ens va semblar més important, a l'hora d’engegar el blog, va ser triar el to. No volíem ser 'institucionals', preteníem parlar de llibres amb tota la naturalitat del món, com si fóssim a la barra d'un bar. Que el rigor no ens fes perdre el riure.

     10. Moltes gràcies per dedicar-me el vostre temps i felicitats pel blog De casa al club. I ja per acabar només voldria demanar-vos si voleu explicar alguna anècdota curiosa amb què us hagueu trobat tot treballant el blog, o qualsevol altre comentari que vulgueu afegir a l'entrevista.

     Una anècdota, va. La que recordo més.
     La primera vegada que algú va trucar per telèfon a la biblioteca Joan Triadú de Vic demanant per la Matilde Urbach.
     —Ho sento, s'equivoca, aquí no treballa cap Matilde Urbach. Era inevitable.
     I fi.
     I moltes gràcies per l’atenció, també.


Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blogs
Xarxa literària: blogs



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«De casa al club»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]