"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Màrius Serra. El novel·lista de l'enigmàtica»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Plans de futur (Màrius Serra)

Màrius Serra. El novel·lista de l'enigmàtica


     Tothom coneix a en Màrius Serra pel seu afany de jugar amb les paraules, cosa que l'omple, li agrada, el fascina, i es deixa enamorar per elles. I una prova de tot això són els Enigmàrius, aquelles endevinalles que fa al programa El Matí de Catalunya Ràdio, de fa uns anys. Qui no n'ha pensat o fet mai algun? Però avui no parlarem d'en Màrius Serra jugador i enigmista de paraules, si es vol, ludolingüista, que diu ell, en tot cas, una miqueta, sinó d'en Màrius Serra novel·lista i que dóna pistes de la seva dèria per les paraules, denominant objectes, noms i coses quan les relata. Ell es considera escriptor, però potser és aquesta la faceta seva que desconeix el gran públic, que es lliura més per la persona mediàtica que és, que no pas el novel·lista que ens amaga. Ara ens presenta Plans de futur (2013), una novel·la que fou mereixedora del Premi Sant Jordi 2012.

     Si ens endinsem una mica en el nostre protagonista, en Màrius Serra, va néixer un dia del treballador del 63 a Barcelona, "per això mai he deixat de treballar!", comenta fent sorna. Va estudiar filologia anglogermànica i debutà com a novel·lista el 1987. Al llarg de la seva obra ha conreat la novel·la, l'assaig, la narrativa breu, articles en mitjans de comunicació com l'Enderrock, El Temps, L'Avui o La Vanguardia, però mai ha deixat de ser una mena de rei dels mots, en fi, no ha deixat mai de jugar amb les paraules, tant a nivell oral com escrit, és tota una entitat.

'Plans de futur (Màrius Serra)'
     En la novel·la Plans de futur (2013) ens retrata al matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer com a exemple de superació, d'un home que nasqué amb una paràlisi al sistema nerviós que li impedí assistir a l'escola com a tothom i que requeria ajuda contínuament, d'esperit autodidacta, sempre escrigué en català tot i fer-ho durant el franquisme. La seva tasca com a matemàtic fou reconeguda per les autoritats tant espanyoles com catalanes, a més de les internacionals, fins i tot treballà diversos anys pel Ministeri de Marina dels Estats Units (Office of Naval Research). Ferran Sunyer era un home que no podia valer-se per si mateix, necessitava quelcom a prop seu, per això dues cosines seves, Maria i Àngels Carbona l'ajudaven en el seu dia a dia, tot i més, quan el pare de Ferran decidí abandonar a la família. Al llarg dels anys i gràcies a la seva capacitat, fou Ferran Sunyer qui sostingué la família, essent un discapacitat. Va rebre multitud de beques demostrant ésser una persona imprescindible dins la seva àrea, la matemàtica.

     Màrius Serra, ludolingüista, enigmista i escriptor va sentir-se atret per la figura de Ferran Sunyer i decidí novel·lar la seva vida. L'autor se sent còmode que el defineixin amb el terme de polifacètic, "m'agrada" —diu—, també està satisfet pel que fa: "tinc una relació amb la llengua, és el cairó que em defineix". Els seus orígens com a escriptor es remunten a mitjan dels anys vuitanta quan començà a escriure pel setmanari valencià de caire sociopolític i cultural anomenat El Temps, relació que encara continua vigent fins als nostres dies, i justament al cap de poc debutà amb obres de narrativa breu com: Línia (1987) i Amnèsia (1988). Posteriorment i dins aquest mateix gènere n'arribaren d'altres com: Contagi (1993) o La vida normal (1998), Premi Ciutat de Barcelona. Llavors, ja fou en encetar la dècada dels noranta quan en Màrius decidí obrir-se definitivament el camí com a novel·lista amb obres com: L'home del sac (1991), Mon oncle (1996), Ablanatanalba (1999), títol que curiosament pot llegir-se igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra, Monocle (2003), Farsa (2006), Premi Ramon Llull de novel·la, Quiet (2008), on parlava de la relació que tenia amb el seu fill Lluís malalt d'encefalopatia durant els seus set primers anys de vida. Precisament gràcies a aquesta obra pogué escriure després l'actual Plans de futur (2013). S'atreví amb una novel·la per les aplicacions de mòbil intitulada La veritable història de Harald Bluetooth (2007). Per un altre costat, Màrius Serra i Roig ha conreat el gènere assagístic en obres com De com s'escriu una novel·la (2004) o Enviar i rebre (2007), aquesta darrera recull els seus articles de premsa en diaris com l'Avui o La Vanguardia, però és evident que on el nostre autor es troba com un peix dins de l'aigua és en el camp de l'enigmística i els mots encreuats, on té publicades fins a un total de nou obres, d'entre les que sobresurten: Manual d'enigmística (1991), Verbàlia (Jocs de paraules i esforços d'enginy literari) (2000), Premi de la Crítica Serra d'Or d'estudi literari, Verbàlia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) (2002), Diccionàrius (2010) i Verbàlia 2.0 (2010).

     Tal vegada també va dedicar-se a escriure per ràdio i per televisió tot i que precisa: "més per ràdio". Recordem que els seus primers passos en aquest àmbit vénen de lluny: Bon dia, Catalunya (1996-1999), Connexions (2001-2002), el programa Alexandria que ell mateix presentava, on es parlava de llibres i s'emetia fa uns anys al canal 33, entre 2003 i 2005 o dels darrers, Picalletres (2006-2007).

     De totes maneres, a en Màrius el meravella escriure i no s'atura, per això la novel·la Plans de futur la planificà en quatre anys. L'escrigué en un quadern, així podia escriure en qualsevol lloc. La reescrigué diverses vegades fins a quedar-ne del tot convençut. Amb honestedat comentà que del matemàtic Ferran Sunyer n'havia sentit a parlar, emperò no el coneixia suficientment per a escriure un llibre. Sí que l'any 1976 recorda que guardà un article que parlava sobre la seva figura i els darrers anys en va llegir una biografia. El seu objectiu era el següent: "volia escriure des del cervell de Ferran Sunyer, però era complicat. Vaig fugir del personatge del matemàtic per estar més còmode".

     Dins la novel·la ocupa un paper destacat el tiet de Ferran Sunyer. Aquest va deixar de banda a la família, dona i fills. En Màrius glossà que aquest personatge se'l va treure de sota la màniga en no tenir pistes de cap tiet documentat. La resta d'individus apareguts a la novel·la són reals. Tal i com diu l'autor, "m'ha d'apassionar una història per poder transmetre-la".

-
     El personatge de Joan Carbona li serví com a pretext i d'aquesta manera poder jugar amb les paraules i batejar la cadira de rodes del matemàtic amb el nom de Filferri i no Ferrari com desitjava, atès que Enzo Ferrari havia creat la marca posteriorment. També es veu amb el nom de Tiama (tieta mare). Com a curiositat, Màrius va destacar que en algunes edicions li van canviar el nombre dels capítols perquè ell pretenia jugar amb els números i els va numerar amb els nombres primers, aprofitant que el protagonista era un matemàtic. Penseu que els nombres primers eren els nombres diferents a l'1 i que a més eren divisibles entre ells mateixos i entre 1, això va provocar l'enrenou al qual es van veure immersos alguns editors d'altres països, que no entengueren la seva maniobra, ja que la numeració dels deu capítols de l'obra era la següent i en aquest ordre: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23 i 29. Finalment, ell els digué: "són els nombres primers les marques dels capítols! Així doncs, ara comptarem a la veneçolana!", féu ell.

     Durant la xerrada a Cerdanyola del Vallès, en Màrius tingué temps per posar a prova al públic assistent amb una juguesca que tractava d'encertar el que era verídic i el que era ficció, o el que és el mateix, inventat per ell i demostrant la seva capacitat creadora i d'entrelligar conceptes. Focalitzà el seu joc en tres preguntes:

     1. Ferran Sunyer de jove llegí una esquela en veu alta demostrant que tenia facultats mentals quan ningú donava res per ell, vertader o fals?

     2. Ferran Sunyer va fer una afirmació de catalanisme durant la rebuda del Premi Prat de la Riba l'any 1948, vertader o fals?

     3. Dalí va pintar un retrat de Maria Carbona i mentre el realitzava digué: "pintar una persona és sempre pintar-ne dues", vertader o fals? Per cert, actualment aquest quadre pintat el 1925 es troba al Museé des Beaux-Arts de Mont-real.

     Bé, no donarem cap resposta per si algú vol llegir la novel·la. Màrius explanà que la inspiració per escriure aquesta obra li donà el seu fill, que morí després de nou anys i mig de vida a causa d'una paràlisi cerebral. Després d'escriure la novel·la Quiet, on tractava aquest tema, va veure's capaç de poder escriure Plans de futur. El que és evident, com comentà, que sense Quiet no hi hauria Plans de futur.

Màrius Serra
     Recentment, Màrius Serra ha entrat a formar part de l'Institut d'Estudis Catalans, el vincle fou mitjançant una trucada telefònica. Un fet que l'enorgulleix i que de cap de les maneres s'esperava: "va ser inesperat entrar a l'IEC. Sóc un observador interessat. Alguns gramàtics s'estranyen de veure-m'hi".

     Màrius és molt coneixedor de paraules, i de tot allò que les envolta, però ara toca conèixer-lo i tastar-lo altre cop com a novel·lista, en una faceta menys coneguda que la de ludolingüista i que vindica, però on demostra la seva vàlua tot i que alguns no li vulguin veure. No el jutgeu abans de llegir-la. Ara només ens queda passar pàgina rere pàgina de la seva nova novel·la, Plans de futur. Apa som-hi!




Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Màrius Serra. El novel·lista de l'enigmàtica»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Màrius Serra. El novel·lista de l'enigmàtica».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]