"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Un Missatge Imperial»
(Eine Kaiserliche Botschaft)

Franz Kafka

Traducció:  Mijail Sokolov - Emili Coberta
Il·lustració:  Aristarj Lentúlov

Moscou (Aristarj Lentúlov

Un Missatge Imperial


     L'Emperador —diuen— t'ha enviat a tu, subjecte solitari, el més miserable dels seus súbdits, l'ombra arraconada en la més remota distància del sol imperial; justament a tu, l'Emperador des del seu llit de mort t'ha enviat un missatge. Va fer agenollar el missatger al costat del llit i li va xiuxiuejar el missatge a cau d'orella; tan important li semblava, que li va demanar que li repetís de nou a cau d'orella. Va confirmar l'exactitud de la repetició assentint amb el cap. I davant la multitud d'espectadors reunits per contemplar la seva mort —totes les parets que interceptaven la vista havien estat enderrocades, i sobre l'àmplia i alta corba de la gran escalinata formaven un cercle els grans homes de l'Imperi—, davant de tots ells, va ordenar al missatger que partís. El missatger va marxar en l'acte, un poderós, infatigable home; empenyent primer amb un braç, després amb l'altre, s'obre pas a través de la multitud, quan troba un obstacle, s'assenyala sobre el pit el signe del sol; avança molt més fàcilment que cap altre. Però la multitud és molt gran, els seus allotjaments són infinits. Obert amb el camp lliure, com volaria, què aviat sentiries el gloriós repicar dels seus punys contra la teva porta. Però, en canvi, què inútils són els seus esforços; encara forçant el pas a través de les càmeres del palau central, no acabarà de travessar-lo mai, i si acabés, no hauria guanyat molt, encara hauria d'obrir-se camí per baixar les escales, i si ho aconseguís, no hi hauria avançat molt, hauria de creuar els patis, i després dels patis el segon palau circumdant, i novament les escales i els patis, i novament un palau, i així successivament durant milers d'anys, i quan finalment travessés l'última porta —però això mai, mai no podria arribar a succeir—, encara li faltaria creuar la capital just davant d'ell, el centre del món, on s'amuntega tot el seu sediment. Ningú no podria obrir-se pas a través d'ella, i menys encara amb el missatge d'un home mort. — Però tu seus al costat de la teva finestra, i t'ho imagines, quan arriba la nit.


Franz Kafka
(Praga, Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia, 1883 - Kierling, Àustria, 1924)
«Un Missatge Imperial»


Il·lustració:
Moscou (Aristarj Lentúlov)
"Moscou"
Aristarj Lentúlov
(Аристарх Васильевич Лентулов)
(Nizhny Lomov, Rússia, 1882 - Moscou, Rússia, 1943)


Traducció:
Mijail Sokolov - Emili Coberta
«Un Missatge Imperial»
de l'obra:

«Eine Kaiserliche Botschaf»

Franz Kafka

     Der Kaiser —so heißt es— hat dir, dem Einzelnen, dem jämmerlichen Untertanen, dem winzig vor der kaiserlichen Sonne in die fernste Ferne geflüchteten Schatten, gerade dir hat der Kaiser von seinem Sterbebett aus eine Botschaft gesendet. Den Boten hat er beim Bett niederknien lassen und ihm die Botschaft ins Ohr geflüstert; so sehr war ihm an ihr gelegen, daß er sich sie noch ins Ohr wiedersagen ließ. Durch Kopfnicken hat er die Richtigkeit des Gesagten bestätigt. Und vor der ganzen Zuschauerschaft seines Todes —alle hindernden Wände werden niedergebrochen und auf den weit und hoch sich schwingenden Freitreppen stehen im Ring die Großen des Reichs— vor allen diesen hat er den Boten abgefertigt. Der Bote hat sich gleich auf den Weg gemacht; ein kräftiger, ein unermüdlicher Mann; einmal diesen, einmal den andern Arm vorstreckend schafft er sich Bahn durch die Menge; findet er Widerstand, zeigt er auf die Brust, wo das Zeichen der Sonne ist; er kommt auch leicht vorwärts, wie kein anderer. Aber die Menge ist so groß; ihre Wohnstätten nehmen kein Ende. Öffnete sich freies Feld, wie würde er fliegen und bald wohl hörtest du das herrliche Schlagen seiner Fäuste an deiner Tür. Aber statt dessen, wie nutzlos müht er sich ab; immer noch zwängt er sich durch die Gemächer des innersten Palastes; niemals wird er sie überwinden; und gelänge ihm dies, nichts wäre gewonnen; die Treppen hinab müßte er sich kämpfen; und gelänge ihm dies, nichts wäre gewonnen; die Höfe wären zu durchmessen; und nach den Höfen der zweite umschließende Palast; und wieder Treppen und Höfe; und wieder ein Palast; und so weiter durch Jahrtausende; und stürzte er endlich aus dem äußersten Tor —aber niemals, niemals kann es geschehen—, liegt erst die Residenzstadt vor ihm, die Mitte der Welt, hochgeschüttet voll ihres Bodensatzes. Niemand dringt hier durch und gar mit der Botschaft eines Toten. — Du aber sitzt an deinem Fenster und erträumst sie dir, wenn der Abend kommt.

ooO0Ooo


Referència:
Kafka, Franz.
«Un Missatge Imperial».
(Eine Kaiserliche Botschaf)
Traducció: Sokolov, Mijail; Coberta, Emili.
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]