![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
.jpg)
Quan cau la pluja
Cau la pluja, i en el càlid oblit del teu cor m'has submergit; els teus ulls han absorbit els meus sentits, els veig allunyar-se cap a un cel de lliris transparents i esbandir-se dins l'ombra solitària;
Cau la pluja i passen les hores; les tardes perennes esperen la nit; el temps, fràgil i sense miraments es dilata en la meva pell i recorre el meu cos qual torrent harmoniós;
Els carrers són molls, l'olor de la pluja envolta amb dolços aromes els racons de la plaça; a la façana del vell campanar hi reposen els coloms, tot contemplant un món que desperta ben d'hora.
Miro a través d'una finestra, que amb els vidres escardats pel pas dels anys, i la seva fusta, inflada per la humitat de la nit, em separa de la cambra dels records; és així com la natura, fresca com la rosada matinera, em mira als ulls i em regala la llum del sol per poder oferir-te una diadema de diamants i gotes de la meva sang;
En cada respir m'omplo els pulmons de densos sentiments, floten en l'ambient sospirs enyorats, que en tancar els ulls imaginen ocults tresors de malenconia i de temps passat;
Ha parat de ploure, els ocells tafaners surten del seu niu, amb els seus cants anuncien que la vida no és nàufraga ni falta d'esperança, s'obre de nou el cel i deixa entreveure el somriure de la lluna i tota la terra s'omple amb la seva claror;
Damunt les càndides pedres del meu jardí hi reposa una cadernera, cansada pel llarg viatge lliura les ales al vent, va vestida de festa; ara aixeca el vol i du al bec una fulla d'olivera que vol entregar als estels com a ofrena beneïda.
Cau la pluja i passen les hores; les tardes perennes esperen la nit; el temps, fràgil i sense miraments es dilata en la meva pell i recorre el meu cos qual torrent harmoniós;
Els carrers són molls, l'olor de la pluja envolta amb dolços aromes els racons de la plaça; a la façana del vell campanar hi reposen els coloms, tot contemplant un món que desperta ben d'hora.
Miro a través d'una finestra, que amb els vidres escardats pel pas dels anys, i la seva fusta, inflada per la humitat de la nit, em separa de la cambra dels records; és així com la natura, fresca com la rosada matinera, em mira als ulls i em regala la llum del sol per poder oferir-te una diadema de diamants i gotes de la meva sang;
En cada respir m'omplo els pulmons de densos sentiments, floten en l'ambient sospirs enyorats, que en tancar els ulls imaginen ocults tresors de malenconia i de temps passat;
Ha parat de ploure, els ocells tafaners surten del seu niu, amb els seus cants anuncien que la vida no és nàufraga ni falta d'esperança, s'obre de nou el cel i deixa entreveure el somriure de la lluna i tota la terra s'omple amb la seva claror;
Damunt les càndides pedres del meu jardí hi reposa una cadernera, cansada pel llarg viatge lliura les ales al vent, va vestida de festa; ara aixeca el vol i du al bec una fulla d'olivera que vol entregar als estels com a ofrena beneïda.
Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«Quan cau la pluja»
-p.jpg)
"Paller en un dia de pluja"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)
Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Quan cau la pluja»
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Quan cau la pluja»
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014
http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada