"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Petiteses:
«Plans de futur?»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Nens jugant als daus (Murillo)

Plans de futur?


     En Carles, arraulit en un racó gens confortable, i amb el cap entre les mans, reflexiona sobre la seva vida...

     Innocent... Com que tothom et deia que eres superdotat, vas decidir estudiar la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, per assegurar-te un bon futur. Ja et veies formant una família, amb una torre als afores de Barcelona i una caseta a la platja, on poder admirar com el sol sortia i s'acomiadava cada dia i contemplar com els estels i la lluna es reflectien al mar... I, és clar, fent viatges de cinc estrelles, per uns mons enlluernadors. Però, ai las, de cop i volta una senyora anomenada crisi, va venir a desbaratar els teus plans... Què redimonis et pensaves, que podries gaudir d'un tren de vida així, i que duraria sempre?

     I ara mira com t'has de veure, sense família, ni torres, ni viatges, ni luxes de cap mena. Fas una vida ben miserable. Això sí, no et pots queixar, veus totes les sortides i postes de sol. La lluna i les estrelles, mai les havies pogut contemplar tan bé, perquè si no fos per aquest pont que vas dissenyar quan totes et ponien, ara serien el teu únic sostre... El sostre d'aquesta casa de cartons que t'has pogut construir, després de disputar-te una gran caixa d'un frigorífic, amb els altres estadants d'aquest món de misèria...

     Innocent —repeteix— mentre les llàgrimes li rodolen cara avall, fins que s'ajunten a terra fent un petit bassal... Com a música de fons d'aquesta trista escena, només el so esmorteït dels cotxes que circulen pel modern pont i que ell sols pot imaginar-se...


M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Plans de futur?»

Il·lustració:
'Nens jugant als daus (Murillo)'
"Nens jugant als daus"
Bartolomé Esteban Murillo
(Sevilla, 1617-1682)


M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Petiteses' -M. Roser Algué Vendrells- (obre nova finestra)
Petiteses


i és autora del llibre:

'Sota un vel de cendra (M. Roser Algué Vendrells)'
"Sota un vel de cendra"



Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«Plans de futur?»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
ISSN 2014-3036-N.22


Lo Càntich - Número 22 - Oxímoron, 2014
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


Lo Càntich - Número 22 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]