Petiteses: «Plans de futur?» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Plans de futur?

     En Carles, arraulit en un racó gens confortable, i amb el cap entre les mans, reflexiona sobre la seva vida...

     Innocent... Com que tothom et deia que eres superdotat, vas decidir estudiar la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, per assegurar-te un bon futur. Ja et veies formant una família, amb una torre als afores de Barcelona i una caseta a la platja, on poder admirar com el sol sortia i s'acomiadava cada dia i contemplar com els estels i la lluna es reflectien al mar... I, és clar, fent viatges de cinc estrelles, per uns mons enlluernadors. Però, ai las, de cop i volta una senyora anomenada crisi, va venir a desbaratar els teus plans... Què redimonis et pensaves, que podries gaudir d'un tren de vida així, i que duraria sempre?

     I ara mira com t'has de veure, sense família, ni torres, ni viatges, ni luxes de cap mena. Fas una vida ben miserable. Això sí, no et pots queixar, veus totes les sortides i postes de sol. La lluna i les estrelles, mai les havies pogut contemplar tan bé, perquè si no fos per aquest pont que vas dissenyar quan totes et ponien, ara serien el teu únic sostre... El sostre d'aquesta casa de cartons que t'has pogut construir, després de disputar-te una gran caixa d'un frigorífic, amb els altres estadants d'aquest món de misèria...

     Innocent —repeteix— mentre les llàgrimes li rodolen cara avall, fins que s'ajunten a terra fent un petit bassal... Com a música de fons d'aquesta trista escena, només el so esmorteït dels cotxes que circulen pel modern pont i que ell sols pot imaginar-se...

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Plans de futur?»

Il·lustració:

"Nens jugant als daus"
Bartolomé Esteban Murillo
(Sevilla, 1617-1682)

M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses

i és autora del llibre:


"Sota un vel de cendra"

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
«Plans de futur?»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>

Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014

http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html


lectures