![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Nigra sum
Nigra sum. Sóc negre. Amb aquest títol potser ens podem fer una idea de la temàtica literària de què tracta aquest blog, conduït i coordinat per Lluís Bosch. I segurament, si ens hi endinsem, trobarem aspectes ben interessants i peculiars. Som-hi!
1. Abans de començar a parlar de Nigra sum voldria referir-me a la teva faceta d'escriptor. De fet ens en parles una mica en el mateix blog, però penso que paga la pena fer-hi esment. Hi ha el que podríem anomenar una etapa més antiga, en la qual hi trobem literatura juvenil i teatre. És això correcte? Ens en podries fer cinc cèntims?
La meva història com a escriptor va començar a la revista "Cavall Fort", on vaig publicar una colla de relats i de guions de còmic. Tot i que reconec la dificultat i el valor de l'anomenada literatura juvenil, també he de dir que no hi crec gaire, i per això vaig voler canviar de registre. El teatre va sorgir mentre feia uns cursos d'interpretació i de direcció, però he de confessar que sempre he volgut fer novel·la.
2. Després d'aquestes obres veiem que et dediques a la novel·la per a adults. La primera publicació és "Les petges invisibles". Què significa, per a tu, aquest primer títol?
"Les petges invisibles" és el meu primer intent d'escriure una novel·la "de veritat", que expliqui una història complexa, on hi hagi molts personatges i on hi exposi la meva visió del món o de la vida. Crec que vaig aprendre molt mentre l'escrivia, i ara em serveix per veure l'enorme quantitat d'errors que vaig cometre-hi. Com els passa a molta gent, aquell text vol dir massa coses: és freqüent que en un primer text l'autor vulgui mostrar tot allò que sap. No me'n desdic gens perquè penso que —com tot a la vida— l'escriptura és un procés llarg i obert, ple de contradiccions, marrades, assajos i algun encert de tant en tant.
3. Més endavant veus publicada una segona novel·la, "Aire brut". Què aporta de nou aquesta edició en la teva carrera?
"Aire brut" és una novel·la de gènere, entre el negre i el fantàstic. Suposa un exercici de concreció i és gairebé un conte llarg: he aconseguit eliminar les subtrames, i he treballat a fons la psicologia del protagonista per fer-ne un home creïble. Vaig ficar-me a la pell d'una persona ideològicament molt allunyada de mi (un policia falangista a la Barcelona de 1940) per investigar i per investigar-me a mi mateix. L'editorial Alrevés està fent una gran labor de difusió del gènere i això m'ha donat molta satisfacció.
4. I ara sí: passem a Nigra sum. Crec que aquest és el darrer blog que poses en marxa. Podries dir-nos, molt breument, quins són els altres blogs que condueixes i explicar en poques paraules les seves temàtiques?
Tot i que vaig començar en un blog col·lectiu de temàtica oberta (relats, opinió, poesia, divulgació), després vaig obrir "Mil dimonis", on volia donar més relleu a la literatura. Tot i això, va ser inevitable que hi apareguessin textos d'opinió sobre la vida i la realitat col·lectiva: crec que els qui escrivim ens hem de mullar i dir-hi la nostra. Als "Mil dimonis" també hi he desenvolupat el meu interès per la imatge i el vídeo, perquè trobo que els blogs han d'explotar al màxim les possibilitats del mitjà.
5. A Nigra sum, segons indiques tu mateix, et dediques al gènere negre. El teu caminar com a escriptor t'ha dut a la literatura de gènere o sempre t'ha interessat?
Com a lector sempre m'ha interessat molt el gènere, tant el negre com el fantàstic (i en menor mesura la ciència ficció). Com diu JL Borges, em sento més orgullós de les lectures fetes que no pas dels textos que he creat. I per desenvolupar aquesta idea he pensat que em cal retornar-li a la literatura una part del que m'ha donat. A Nigra sum hi ha relats però també ressenyes, i si tot va bé podria ser un catàleg dels textos, els autors i les idees que més m'han impressionat.
6. A l'entradeta de l'entrevista he comentat que a Nigra sum trobaríem aspectes ben interessants, i em referia a l'anotació que hi col·loques, al blog, demanant relats breus que responguin a la idea de gènere negre en sentit ampli. Què és el que et duu a obrir la publicació del teu blog a altres escriptors?
La idea de dur un blog obert a la participació sempre m'ha rondat, i aquest cop he decidit fer-ho de veritat. Crec molt en la idea de Baumann, allò dels temps líquids. I en la idea del coneixement compartit i els seus derivats: crec que tot millora quan hi ha intercanvi, barreja i veus diverses. La meva pretensió és que en aquest blog hi convisquin textos d'escriptors amateurs amb consagrats (aquests darrers m'ho posaran difícil, segur), i que hi convisquin en harmonia i en igualtat. En aquests moments (un mes i mig després d'estrenar-lo) ja hi ha quatre col·laboracions i em cal dir que han rebut moltes visites, i això em fa molt feliç.
7. Per altra banda el que sí que et reserves és la tria de la il·lustració que acompanyarà aquesta publicació al blog. Ho fas per introduir la teva aportació personal?
Sí, penso que m'he de reservar la imatge del blog, l'aspecte estètic. Això no vol dir que algun dia no trobi un col·laborador que il·lustri, i que li cedeixi aquesta feina. I d'altra banda, penso que l'elecció de la il·lustració implica incloure la meva lectura del text: així també incideixo en aquesta idea de les idees compartides.
8. Una pregunta que sempre m'agrada plantejar en aquestes entrevistes fa referència a la quantitat d'hores que hom hi dedica. Sabries dir-me quant de temps inverteixes en Nigra sum al llarg de la setmana?
El meu propòsit és penjar dos posts setmanals mentre sigui possible. Els meus textos solen ser textos que ja tinc escrits o mig escrits, de manera que la redacció no és allò que s'endú més temps. En aquests moments crec que la feina més gran és la de "relacions públiques": aconseguir col·laboracions, divulgar i donar a conèixer. Fent un càlcul improvisat, diria que li dec dedicar una hora diària de mitjana.
9. I l'altra qüestió que gairebé és de calaix fa referència a les anècdotes que sovint sorgeixen a través dels contactes virtuals amb altres blogaires o persones que t'escriuen per algun motiu referent al blog. Si en recordes alguna de curiosa, ens la podries comentar?
La veritat és que hi ha hagut una mica de tot. Malgrat els inevitables disgustos, la majoria de les anècdotes són divertides. Em va emocionar molt que em localitzessin uns parents llunyans després de quaranta anys de silenci, o bé amics perduts pels camins de la vida. Al marge de les anècdotes més personals, sempre m'ha impressionat veure com persones absolutament desconegudes m'escriuen llargues reflexions i fan confessions (de vegades molt íntimes) a partir dels textos que m'han llegit. Crec que aquest capítol és el que dóna una dimensió més profunda i més interessant al risc de fer públics els textos i les idees que puc tenir.
10. Gràcies per dedicar-me el teu temps i, si em permets, encara voldria afegir un darrer tema: hi ha alguna pregunta que t'hagués agradat que et fes i que ha quedat en el tinter?
Gràcies a tu per l'entrevista! Potser tan sols m'agradaria insistir en el caràcter obert i participatiu del blog, i convidar sincerament a tothom que hi vulgui posar el seu relat (o ressenya o poema).
La meva història com a escriptor va començar a la revista "Cavall Fort", on vaig publicar una colla de relats i de guions de còmic. Tot i que reconec la dificultat i el valor de l'anomenada literatura juvenil, també he de dir que no hi crec gaire, i per això vaig voler canviar de registre. El teatre va sorgir mentre feia uns cursos d'interpretació i de direcció, però he de confessar que sempre he volgut fer novel·la.
2. Després d'aquestes obres veiem que et dediques a la novel·la per a adults. La primera publicació és "Les petges invisibles". Què significa, per a tu, aquest primer títol?
"Les petges invisibles" és el meu primer intent d'escriure una novel·la "de veritat", que expliqui una història complexa, on hi hagi molts personatges i on hi exposi la meva visió del món o de la vida. Crec que vaig aprendre molt mentre l'escrivia, i ara em serveix per veure l'enorme quantitat d'errors que vaig cometre-hi. Com els passa a molta gent, aquell text vol dir massa coses: és freqüent que en un primer text l'autor vulgui mostrar tot allò que sap. No me'n desdic gens perquè penso que —com tot a la vida— l'escriptura és un procés llarg i obert, ple de contradiccions, marrades, assajos i algun encert de tant en tant.
3. Més endavant veus publicada una segona novel·la, "Aire brut". Què aporta de nou aquesta edició en la teva carrera?
"Aire brut" és una novel·la de gènere, entre el negre i el fantàstic. Suposa un exercici de concreció i és gairebé un conte llarg: he aconseguit eliminar les subtrames, i he treballat a fons la psicologia del protagonista per fer-ne un home creïble. Vaig ficar-me a la pell d'una persona ideològicament molt allunyada de mi (un policia falangista a la Barcelona de 1940) per investigar i per investigar-me a mi mateix. L'editorial Alrevés està fent una gran labor de difusió del gènere i això m'ha donat molta satisfacció.
4. I ara sí: passem a Nigra sum. Crec que aquest és el darrer blog que poses en marxa. Podries dir-nos, molt breument, quins són els altres blogs que condueixes i explicar en poques paraules les seves temàtiques?
Tot i que vaig començar en un blog col·lectiu de temàtica oberta (relats, opinió, poesia, divulgació), després vaig obrir "Mil dimonis", on volia donar més relleu a la literatura. Tot i això, va ser inevitable que hi apareguessin textos d'opinió sobre la vida i la realitat col·lectiva: crec que els qui escrivim ens hem de mullar i dir-hi la nostra. Als "Mil dimonis" també hi he desenvolupat el meu interès per la imatge i el vídeo, perquè trobo que els blogs han d'explotar al màxim les possibilitats del mitjà.
5. A Nigra sum, segons indiques tu mateix, et dediques al gènere negre. El teu caminar com a escriptor t'ha dut a la literatura de gènere o sempre t'ha interessat?
Com a lector sempre m'ha interessat molt el gènere, tant el negre com el fantàstic (i en menor mesura la ciència ficció). Com diu JL Borges, em sento més orgullós de les lectures fetes que no pas dels textos que he creat. I per desenvolupar aquesta idea he pensat que em cal retornar-li a la literatura una part del que m'ha donat. A Nigra sum hi ha relats però també ressenyes, i si tot va bé podria ser un catàleg dels textos, els autors i les idees que més m'han impressionat.
6. A l'entradeta de l'entrevista he comentat que a Nigra sum trobaríem aspectes ben interessants, i em referia a l'anotació que hi col·loques, al blog, demanant relats breus que responguin a la idea de gènere negre en sentit ampli. Què és el que et duu a obrir la publicació del teu blog a altres escriptors?
La idea de dur un blog obert a la participació sempre m'ha rondat, i aquest cop he decidit fer-ho de veritat. Crec molt en la idea de Baumann, allò dels temps líquids. I en la idea del coneixement compartit i els seus derivats: crec que tot millora quan hi ha intercanvi, barreja i veus diverses. La meva pretensió és que en aquest blog hi convisquin textos d'escriptors amateurs amb consagrats (aquests darrers m'ho posaran difícil, segur), i que hi convisquin en harmonia i en igualtat. En aquests moments (un mes i mig després d'estrenar-lo) ja hi ha quatre col·laboracions i em cal dir que han rebut moltes visites, i això em fa molt feliç.
7. Per altra banda el que sí que et reserves és la tria de la il·lustració que acompanyarà aquesta publicació al blog. Ho fas per introduir la teva aportació personal?
Sí, penso que m'he de reservar la imatge del blog, l'aspecte estètic. Això no vol dir que algun dia no trobi un col·laborador que il·lustri, i que li cedeixi aquesta feina. I d'altra banda, penso que l'elecció de la il·lustració implica incloure la meva lectura del text: així també incideixo en aquesta idea de les idees compartides.
8. Una pregunta que sempre m'agrada plantejar en aquestes entrevistes fa referència a la quantitat d'hores que hom hi dedica. Sabries dir-me quant de temps inverteixes en Nigra sum al llarg de la setmana?
El meu propòsit és penjar dos posts setmanals mentre sigui possible. Els meus textos solen ser textos que ja tinc escrits o mig escrits, de manera que la redacció no és allò que s'endú més temps. En aquests moments crec que la feina més gran és la de "relacions públiques": aconseguir col·laboracions, divulgar i donar a conèixer. Fent un càlcul improvisat, diria que li dec dedicar una hora diària de mitjana.
9. I l'altra qüestió que gairebé és de calaix fa referència a les anècdotes que sovint sorgeixen a través dels contactes virtuals amb altres blogaires o persones que t'escriuen per algun motiu referent al blog. Si en recordes alguna de curiosa, ens la podries comentar?
La veritat és que hi ha hagut una mica de tot. Malgrat els inevitables disgustos, la majoria de les anècdotes són divertides. Em va emocionar molt que em localitzessin uns parents llunyans després de quaranta anys de silenci, o bé amics perduts pels camins de la vida. Al marge de les anècdotes més personals, sempre m'ha impressionat veure com persones absolutament desconegudes m'escriuen llargues reflexions i fan confessions (de vegades molt íntimes) a partir dels textos que m'han llegit. Crec que aquest capítol és el que dóna una dimensió més profunda i més interessant al risc de fer públics els textos i les idees que puc tenir.
10. Gràcies per dedicar-me el teu temps i, si em permets, encara voldria afegir un darrer tema: hi ha alguna pregunta que t'hagués agradat que et fes i que ha quedat en el tinter?
Gràcies a tu per l'entrevista! Potser tan sols m'agradaria insistir en el caràcter obert i participatiu del blog, i convidar sincerament a tothom que hi vulgui posar el seu relat (o ressenya o poema).
Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blogs
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Nigra sum»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Romero i Olea, Sílvia.
«Nigra sum»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014
http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada