![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Lluís-Anton Baulenas
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Bàsicament, agafo el català com a llengua de destí procedent de l'anglès o del francès.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
No.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara mateix, no en tinc cap entre mans.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Normalment, l'editor. Però en el meu cas, pel meu vincle especial amb el món del teatre, he traduït peces teatrals per pròpia iniciativa, per la del productor o per la del director.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Un traductor hauria de ser lector. Que el traductor sigui autor no ho veig un inconvenient, però tampoc un avantatge.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Sí, quan vaig traduir "L'arpa d'herba" de Truman Capote. O "El paral·lel 42" de John Dos Passos. Són traduccions que et fan avançar i reflexionar profundament sobre el teu ofici d'escriptor.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Depèn. El meu sistema és, partint de la fidelitat més absoluta, trencar-la quan és més important comunicar una sensació que no pas la literalitat. En poesia o en teatre això cal fer-ho sovint. Recordo quan vaig fer la versió catalana actual d'una selecció de poesies d'Ausiàs Marc. Tot i ser la mateixa llengua, no deixava de ser una traducció. I vaig aconseguir d'oferir-la al lector actual tot mantenint la rima, però sobretot, el ritme intern dels versos. Una gran feina, i una gran satisfacció.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Es resol com sovint es resolen aquests problemes, amb imaginació. Normalment amb una paràfrasi. Tanmateix, els casos en què això es dóna d'una manera problemàtica no són tants.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Penso que no. El que sí que cal és acostar-te al seu univers personal.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
En la traducció literària, penso que sí. És imprescindible. Tot i que les característiques laborals d'aquest col·lectiu, almenys a casa nostra, fan que sovint calgui treballar amb dos o tres projectes alhora, amb la repercussió negativa consegüent.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Jo no em considero traductor professional, sinó que tradueixo ocasionalment. Això em permet de veure els problemes d'aquesta professió des de dins i des de fora al mateix temps. I em fa una pena immensa veure l'estat de deixament amb què es troba. Els editors no respecten prou aquesta feina. No la paguen bé. I ni tan sols, encara ara, no respecten alguns mínims: El nom del traductor no apareix a la portada del llibre. En teatre, això encara és més greu. En altres països, els traductors estan agrupats i defensen els seus drets d'una manera molt més eficaç.
Bàsicament, agafo el català com a llengua de destí procedent de l'anglès o del francès.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
No.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara mateix, no en tinc cap entre mans.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Normalment, l'editor. Però en el meu cas, pel meu vincle especial amb el món del teatre, he traduït peces teatrals per pròpia iniciativa, per la del productor o per la del director.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Un traductor hauria de ser lector. Que el traductor sigui autor no ho veig un inconvenient, però tampoc un avantatge.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Sí, quan vaig traduir "L'arpa d'herba" de Truman Capote. O "El paral·lel 42" de John Dos Passos. Són traduccions que et fan avançar i reflexionar profundament sobre el teu ofici d'escriptor.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Depèn. El meu sistema és, partint de la fidelitat més absoluta, trencar-la quan és més important comunicar una sensació que no pas la literalitat. En poesia o en teatre això cal fer-ho sovint. Recordo quan vaig fer la versió catalana actual d'una selecció de poesies d'Ausiàs Marc. Tot i ser la mateixa llengua, no deixava de ser una traducció. I vaig aconseguir d'oferir-la al lector actual tot mantenint la rima, però sobretot, el ritme intern dels versos. Una gran feina, i una gran satisfacció.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Es resol com sovint es resolen aquests problemes, amb imaginació. Normalment amb una paràfrasi. Tanmateix, els casos en què això es dóna d'una manera problemàtica no són tants.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Penso que no. El que sí que cal és acostar-te al seu univers personal.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
En la traducció literària, penso que sí. És imprescindible. Tot i que les característiques laborals d'aquest col·lectiu, almenys a casa nostra, fan que sovint calgui treballar amb dos o tres projectes alhora, amb la repercussió negativa consegüent.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Jo no em considero traductor professional, sinó que tradueixo ocasionalment. Això em permet de veure els problemes d'aquesta professió des de dins i des de fora al mateix temps. I em fa una pena immensa veure l'estat de deixament amb què es troba. Els editors no respecten prou aquesta feina. No la paguen bé. I ni tan sols, encara ara, no respecten alguns mínims: El nom del traductor no apareix a la portada del llibre. En teatre, això encara és més greu. En altres països, els traductors estan agrupats i defensen els seus drets d'una manera molt més eficaç.
Lluís-Anton Baulenas
(Barcelona, 1958)
www.lluisantonbaulenas.cat
[Traduccions de narrativa]
El passaport, d'Azouz Begag, Edicions 62, 2001.
1984, de George Orwell, Edicions 62, 2003.
El Paral·lel 42, de John Dos Passos. Edicions 62, 2003.
L'arpa d'herba, de Truman Capote. Edicions 62, 2004.
Breu història dels que ja no hi són, de Kevin Brockmeier, Columna, 2005.
La veritable confessió de Charlotte Doyle, d'AVI, Editorial Casals, 2010.
Ciutat d'Orfes, d'AVI, Editorial Casals, 2012.
[Traduccions de teatre]
Donar al Cèsar, Marguerite Yourcenar. Premi Sagarra de traduccions teatrals 1989, Biblioteca teatral, Institut del Teatre, 1990.
Cocteau, Cocteau, de Jean Cocteau. Estrenada el 1993; direcció, Damià Barbany. Publicada amb el títol de Peces breus, Editorial 3i4, 1994.
Cal dir-ho?, d'Eugène Labiche. Estrenada al Teatre Poliorama el 1994 (direcció, Josep Maria Flotats). Publicat per Pagès editors, 1994.
Fes de Federico per a mi, de Sam Jacobs. Col·lecció Entreacte, núm. 1, Associació d'actors i directors, 1995.
La cantatriu calba, d'Eugène Ionesco. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1995 (direcció, Boris Rotenstein).
Dos en un balancí, de William Gibson. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1996 (direcció Boris Rotenstein).
Suburbia, d'Eric Bogosian. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1997 (direcció, Pep Pla).
El malentès, d'Albert Camus. Estrenada al Teatre Tantarantana el 2000 (direcció, Antonio Simón). Edicions 62/El Galliner, 2000.
La mort d'August, de Romain Weingarten. Estrenada al centre Dramàtic del Vallès el 2000 (direcció, Víctor Àlvaro). Edicions 62/El Galliner, 2000.
La trampa, de Claude Mercadier. Estrenada amb el títol Juliol del 36, Barcelona al Teatre Tantarantana el 2003 (direcció, Boris Rotenstein).
L'últim quadern de William Shakespeare, d'Edward Bond. Estrenada al Festival Shakespeare de Santa Susanna el 2004 (direcció, Antonio Simón)
The Black Rider, de Robert Wilson, Tom Waits i W.S. Burroughs. Estrenada a l'Almeria Teatre el 2010 (direcció, Víctor Àlvaro).
El passaport, d'Azouz Begag, Edicions 62, 2001.
1984, de George Orwell, Edicions 62, 2003.
El Paral·lel 42, de John Dos Passos. Edicions 62, 2003.
L'arpa d'herba, de Truman Capote. Edicions 62, 2004.
Breu història dels que ja no hi són, de Kevin Brockmeier, Columna, 2005.
La veritable confessió de Charlotte Doyle, d'AVI, Editorial Casals, 2010.
Ciutat d'Orfes, d'AVI, Editorial Casals, 2012.
[Traduccions de teatre]
Donar al Cèsar, Marguerite Yourcenar. Premi Sagarra de traduccions teatrals 1989, Biblioteca teatral, Institut del Teatre, 1990.
Cocteau, Cocteau, de Jean Cocteau. Estrenada el 1993; direcció, Damià Barbany. Publicada amb el títol de Peces breus, Editorial 3i4, 1994.
Cal dir-ho?, d'Eugène Labiche. Estrenada al Teatre Poliorama el 1994 (direcció, Josep Maria Flotats). Publicat per Pagès editors, 1994.
Fes de Federico per a mi, de Sam Jacobs. Col·lecció Entreacte, núm. 1, Associació d'actors i directors, 1995.
La cantatriu calba, d'Eugène Ionesco. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1995 (direcció, Boris Rotenstein).
Dos en un balancí, de William Gibson. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1996 (direcció Boris Rotenstein).
Suburbia, d'Eric Bogosian. Estrenada al Teatre Tantarantana el 1997 (direcció, Pep Pla).
El malentès, d'Albert Camus. Estrenada al Teatre Tantarantana el 2000 (direcció, Antonio Simón). Edicions 62/El Galliner, 2000.
La mort d'August, de Romain Weingarten. Estrenada al centre Dramàtic del Vallès el 2000 (direcció, Víctor Àlvaro). Edicions 62/El Galliner, 2000.
La trampa, de Claude Mercadier. Estrenada amb el títol Juliol del 36, Barcelona al Teatre Tantarantana el 2003 (direcció, Boris Rotenstein).
L'últim quadern de William Shakespeare, d'Edward Bond. Estrenada al Festival Shakespeare de Santa Susanna el 2004 (direcció, Antonio Simón)
The Black Rider, de Robert Wilson, Tom Waits i W.S. Burroughs. Estrenada a l'Almeria Teatre el 2010 (direcció, Víctor Àlvaro).
Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Lluís-Anton Baulenas»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Romero i Olea, Sílvia.
«Lluís-Anton Baulenas»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.22. Oxímoron, 2014
Gener - Març, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 22>
EAN: 9772014303002 22>
Lo Càntich - Número 22
Oxímoron, 2014
http://www.locantich.cat/2014/03/lo-cantich-numero-22-oximoron-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada