![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'irascible desig
Pàgines: 92 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 15>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303156 15>
"Nu" (fragment)
Ignasi Pinazo i Camarlench
L'irascible desig i la meva escriptura
Aquest poemari tracta sobre els desitjos, allò que volem aconseguir, que anhelem, però que sovint i per la raó que sigui no assolim. L'estimada, l'eros, la pàtria, la natura, la quotidianitat, el taciturn, un objecte, un pensament, versa sobre tot això, amb molt de sentiment. És un tòtem de poemes que diuen molt de mi, però d'altres són imaginats, són idees que em vénen mentre llegeixo o escolto els evangelis, una conversa, un programa cultural i ràpidament les anoto, ja sigui en un paper que tinc a mà, un bitllet de tren, en un missatge de mòbil, o bé que intento memoritzar, de vegades, d'aquí s'origina un poema, d'altres no. Uns poemes els escric en un instant, d'altres en dies, hores, setmanes o guardo la idea en un arxiu per a més endavant, reprendre-la. Hi ha molts pocs poemes que tinguin rima perquè a mi m'agrada fer vers lliure, tot i que no la defujo, però de vegades, si no és molt bona, et pot sortir un poema carrincló, per això per mi no és imprescindible per escriure en vers. M'encanta disposar de màxima llibertat.
L'irascible desig conté un seguit de poemes que han estat escrits a cavall de les terres del Segrià i les del Vallès Occidental. La primera perquè és la meva terra i la segona perquè és on de fa uns anys treballo. És un poemari del qual em sento molt satisfet. Vaig revisar-lo un i altre cop, i fins i tot vaig presentar en algun que altre concurs poètic, sense massa sort. Tanmateix, penso que vaig aconseguir plasmar la idea que tenia a la ment i cap a on volia portar el poemari, donar-li una màxima compleció, indiferentment que fos o no premiat i l'esforç que hi vaig posar és plausible.
La temàtica dels poemes és molt planera, m'inspiro en el meu entorn proper, paisatge, amistats, temps, pensades del moment, reflexions, la literatura. Per exemple, quan camino pel carrer observo o rumio alguna cosa, llavors, m'il·lumino i d'aquí pot veure la llum algun poema o simplement res, una afanyosa meditació. Quan els escric sento satisfacció, em fascina plasmar les idees al paper, sense cap més intenció que assaborir-los i poder gaudir-los més d'una vegada. Encara me'n recordo quan els escrivia primer en fulls, petites llibretes o en la meva vella màquina Olivetti i refeia un i altre cop aquell full amb el poema perquè no em satisfeia el seu resultat final. Aquí estan els meus orígens com a poeta. Sempre m'ha omplert jugar i enriquir-me amb els mots. És per aquesta raó que m'agrada escriure, m'encanta la literatura, el cinema, la música, el teatre, la pintura, i quan tinc idees escric sobre tot això, fitant un quadre, una pel·lícula o llegint, ja se'm retroalimenta la ment. Simplement, m'apassiona.
De tant en tant, m'enllepoleix revisar els poemes que escrivia ara ja fa uns anys, alguns sense data de caducitat, suportant bé el pas del temps, em diverteixo, els guardo amb nostàlgia i molta estimació, són el meu petit tresor, allí estan, per a la història, per a qui els desitgi o si més no, en un precís moment els necessiti.
L'irascible desig conté un seguit de poemes que han estat escrits a cavall de les terres del Segrià i les del Vallès Occidental. La primera perquè és la meva terra i la segona perquè és on de fa uns anys treballo. És un poemari del qual em sento molt satisfet. Vaig revisar-lo un i altre cop, i fins i tot vaig presentar en algun que altre concurs poètic, sense massa sort. Tanmateix, penso que vaig aconseguir plasmar la idea que tenia a la ment i cap a on volia portar el poemari, donar-li una màxima compleció, indiferentment que fos o no premiat i l'esforç que hi vaig posar és plausible.
La temàtica dels poemes és molt planera, m'inspiro en el meu entorn proper, paisatge, amistats, temps, pensades del moment, reflexions, la literatura. Per exemple, quan camino pel carrer observo o rumio alguna cosa, llavors, m'il·lumino i d'aquí pot veure la llum algun poema o simplement res, una afanyosa meditació. Quan els escric sento satisfacció, em fascina plasmar les idees al paper, sense cap més intenció que assaborir-los i poder gaudir-los més d'una vegada. Encara me'n recordo quan els escrivia primer en fulls, petites llibretes o en la meva vella màquina Olivetti i refeia un i altre cop aquell full amb el poema perquè no em satisfeia el seu resultat final. Aquí estan els meus orígens com a poeta. Sempre m'ha omplert jugar i enriquir-me amb els mots. És per aquesta raó que m'agrada escriure, m'encanta la literatura, el cinema, la música, el teatre, la pintura, i quan tinc idees escric sobre tot això, fitant un quadre, una pel·lícula o llegint, ja se'm retroalimenta la ment. Simplement, m'apassiona.
De tant en tant, m'enllepoleix revisar els poemes que escrivia ara ja fa uns anys, alguns sense data de caducitat, suportant bé el pas del temps, em diverteixo, els guardo amb nostàlgia i molta estimació, són el meu petit tresor, allí estan, per a la història, per a qui els desitgi o si més no, en un precís moment els necessiti.
Josep Maria Corretger i Olivart
"L'irascible desig"
Josep Maria Corretger i Olivart
Referència:
Culturàlia.
«L'irascible desig»
Josep Maria Corretger i Olivart
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
Culturàlia.
«L'irascible desig»
Josep Maria Corretger i Olivart
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013
http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada