"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Disfresses. Un conte de Nadal»

Francesc Barrio Julio

Il·lustració:  Esperanza Casal

Santa (Esperanza Casal)

Disfresses. Un conte de Nadal


     Santa Claus porta des de les 10 del matí a la porta del supermercat, repartint caramels i dolços a tots els nens que passen pel carrer. Dotze hores de "hou, hou, hou". Dotze hores de dringadissa de campana. Dotze hores d'il·lusions infantils, de burles adolescents i de desídia personal. Dotze hores, amb una hora per a dinar i ocasionals descansos per a pixar i fer la cigarreta. Per fi, acaba ja la jornada.

     Santa Claus entra a la tenda. Saluda a les noies que ja estan fent caixa i es dirigeix al magatzem, a la cofurna on guarda les seves coses. Pel camí es creua amb l'encarregat. Conversació banal. Encreuament de paraules imprescindible. Prescindible però. És clar que no li diu el que pensa. Ni d'ell, ni de la tenda, ni de la merda de feina que li ha tocat. Somriure hipòcrita per somriure hipòcrita.

     Santa Claus es disposa a treure's la disfressa i torna a ser home. Desgraciat. Com si fos un ritual, es va desposseint de les peces de l'uniforme, deixant-les ordenadament al seu armariet. L'últim, la gran panxa postissa. Hou, hou, hou. Només queda un home en calçotets i samarreta imperi. Trist.

     L'Home Trist es posa un vell vestit i un abric atrotinat. Un dels mitjons té un forat per on sobresurt el dit gros. Un clixé. D'una butxaca treu un mòbil que ja no està a la moda ni és elegant i comprova que no té cap missatge. Tampoc té cap trucada perduda. Ningú l'ha trobat a faltar. Jo s'ho imaginava, encara que mai perd l'esperança. Però s'atansa la desesperació.

     L'Home Trist surt del seu cau, creua el magatzem, saluda a les noies que voletegen recollint i a l'encarregat. Que el fotin... I surt al carrer. Una nit freda i fosca. Camina uns metres fins a la parada del bus. Ple de gom a gom, com sempre. Trontolla fins a l'extraradi. A la seva llar, on tot segueix igual.

     L'Home Trist arriba al seu portal. Obra la porta del carrer. Saluda a la veïna que l'aguaita des d'un dels baixos. Somriure hipòcrita. Vagi-se'n a la merda, senyora. Puja les escales fins al seu cinquè pis. No, no hi ha ascensor. És un vell edifici de tercera a un barri de quarta. Arriba al seu apartament i el gat té gana. Ell també, però primer deixa l'abric tirat a una cadira i es tanca a l'habitació. Es desvesteix. Com si fos un ritual. Deixa cada peça de roba sobre el llit, ordenadament. I es planta davant del mirall, nu. Aixeca els braços fins al clatell buscant la cremallera i la baixa amb certa dificultat. S'enganxa una mica, com sempre. De la disfressa d'Home Trist surt un tipus panxut. Llavors és el torn de treure's la careta, alliberant el rostre d'un vell d'espessa barba blanca.

     Santa Claus observa el seu cos nu reflectit al mirall. Hou, hou, hou. Com sempre.


Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Disfresses. Un conte de Nadal»

Il·lustració:
'Santa (Esperanza Casal)'
"Santa"
Esperanza Casal
(Madrid, 1973)


Referència:
Barrio Julio, Francesc.
«Disfresses. Un conte de Nadal»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]