"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)

A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

[ Adquirir ]


A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

Col·lecció Camí del Sorral - Número 14
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2013

Pàgines: 90 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 14>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303149 14>

Il·lustració de coberta:
"Drei Akte vor dem Spiegel"
Otto Mueller

Pròleg:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          Lectora i lector de pròlegs, atureu-vos un instant. Observeu el mirall. És la nostra creació o és la nostra recreació? Imatge efímera, la nostra, reflectida en el mirall. L'evocació és deliciosa. I el poeta ho sap. Els mots traspassen els límits físics del mirall. Llisca la perspectiva. Sense sentiment, sense emoció, com a mínim, no tindria sentit ni credibilitat escriure poesia.

          La disposició emocional dels éssers humans ens impulsa a la creació poètica; des de molt abans de ser absorbits i esborrats definitivament pel polsim argentat de les estrelles... des de ben poc després del màgic moment de néixer. Talment, podem plorar sense vessar llàgrimes; però la primera llàgrima, la llàgrima virginal, és sempre muda i cristal·lina. Sentiment silent. I un dia es trenca alguna cosa..., preludia el poeta. Concebuda, la veu poètica s'obre a tothom i en especial a aquells i aquelles que es van perdre un dia —incert— entre fulls amb aroma de safrà, buscant llur propi esperit, delatats per la debilitat per la paraula amada. Poesia és vida!, exclama Glòria Calafell —poetessa a qui admiro i venero—; i aquesta exclamació contempla tota la possibilitat subtil de la creació. Tota la meva vida cabria en un poema, afegiria jo. Si m'apuren, en un vers. En un únic vers. Seria un vers-epitafi, o un vers-reencarnació. Seria una hipàl·lage. Escriuria, per exemple, La nit està estrellada, i tremolen, blaus, els astres, en la llunyania, i signaria Neruda, com a heterònim. I tindria sentit, la vida, la meva vida, perquè tindria sentiment i emoció i goig i finalitat.

          En la poesia, els versos i els silencis s'abracen. Les rimes, sovint, s'acaricien. Els poemes es relacionen amb situacions concretes i amb estats d'ànims determinats. El poeta ho manifesta clarament: escriu per sobreviure. A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL és un recull de poesia de supervivència, dividit en tres parts, no exemptes de risc, entrellaçades en un joc insalvable de miralls delators. El títol és indicatiu, però, què o qui hi ha a l'altra banda del mirall?, ens preguntem. Sabem que el mirall deforma la realitat. Sabem que la imatge que ens retorna el mirall és sempre un reflex invertit. Sabem que els atlants dominaven l'antiga tècnica de la creació de miralls i que, a través d'ells, podien traslladar-se sense alterar el continu de l'espai i del temps. Jorge Luis Borges, amb vint anys, va tenir un primer coneixement del secret dels miralls. Ho va començar a insinuar en el relat sobre el llibre imaginari TLÖN, UQBAR, ORBIS TERTIUS, però no es va atrevir a desenvolupar la totalitat del misteri. Malgrat el seu pas enrere, per a la posteritat, va deixar escrita una frase magistral: "Des del fons remot del corredor, el mirall ens aguaitava. Descobrim (en l'alta nit aquest descobriment és inevitable) que els miralls tenen un xic de monstruosos". Tot això ho sabem. Està escrit. Està somniat. Hi ha, però, incerteses que no coneixem i que el poeta ens descobreix.

          De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:

Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.


          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.


          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.


          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.


          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.


          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—


          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.


Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013


'A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)'
"A l'altre costat del mirall"
(poemes per sobreviure...)
Joan Abellaneda i Fernàndez



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Joan Abellaneda ha dit...

gràcies amics i amigues de l'ARC per fer que alguns somnis s'hagin fet realitat.
gràcies especials al toni arencón pel seu bell pròleg

joan

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]