"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Poesia Transversal:
«Egon Schiele: expressió poètica»

Empar Sáez
Poesia Transversal (Empar Sáez)


"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai.
No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."

Egon Leo Adolf Schiele -Egon Schiele-
(Tulln an der Donau, Àustria-Hongria, 1890 - Viena, Àustria-Hongria, 1918)

Egon Schiele - Autoretrat
Autoretrat, 1913. Egon Schiele

Autoretrat


Jo sóc tot a la vegada,
però mai no ho faré tot al mateix temps.


Egon Schiele, Jo, etern infant

Egon Schiele és un dels màxims representants de l'Expressionisme austríac, moviment sorgit a principis del segle XX, els anys previs a la Primera Guerra Mundial, formant part dels moviments de les "avantguardes històriques". L'Expressionisme, en contraposició a l'Impressionisme, advocava per un art que plasmés el món interior, personal i intuïtiu, els sentiments de l'artista, "l'expressió" per damunt de la "impressió" o plasmació més fidel de la realitat.

Els dibuixos i les pintures d'Egon Schiele assumeixen una intensitat emotiva altíssima; els seus retrats destaquen per l'erotisme i la solitud angoixant que manifesten. El fons de les figures reflecteix el buit tràgic de la dimensió existencial de l'ésser humà, els colors aporten una tensió desorbitada. Encara que l'obra de Schiele sobresurt per la representació de figures humanes, sobretot la femenina, i és reconegut per la projecció d'un erotisme mancat de pudor, de gran fondària psicològica, també conrea la pintura de paisatges de natura i de paisatges urbans en els quals assoleix una gran llibertat expressiva. De fet, Schiele, durant la seva vida, pinta a l'oli més paisatges que retrats i natures mortes juntes.

El vessant literari de Schiele no és ni de bon tros tan conegut com l'obra plàstica; es concentra en una vintena llarga de poemes que escriu entre 1909 i1910 i en 1915. Aquestes composicions poètiques són el llegat escrit de l'artista, una oportunitat fascinant per comprendre millor la seva obra plàstica.

A part de mostrar alguns dels seus poemes, la versificació d'una de les mirades pictòriques més personals i captivadores del segle XX, en aquest article reproduïm uns fragments dels texts que el seu amic i crític d'art Arthur Roessler va escriure relatant els dies que Schiele roman a la presó acusat de pornografia; també hi trobareu algunes de les aquarel·les que va pintar durant els vint-i-quatre dies de reclusió.

Sol de tardor i arbres (Egon Schiele)
Sol de tardor i arbres, 1912, Egon Schiele

Sol


Assaboreix les clarors, flaira el blanc immens del vent,
guaita en l'espai: el sol.
Fes una ullada a les resplendors àuries dels estels,
per sentir-te tu mateix cal tancar les parpelles.
Mons cerebrals que fulguren en les teves conques.
Deixa tremolar els dits àvids,
palpa els elements,
t'has de buscar, sedent i titubejant,
tu que assegut continues la marxa, ajagut perllongues el pas,
i ajagut somnies, vetlles somniant.
Les febres devoren la fam, la set, el dolor,
i tota la sang s'hi barreja.

Pare, tu que malgrat tot hi ets, mira'm,
cobreix-me,
ofrena'm!
Eleva't i baixa —sense tardança— al nostre món.
Estén els teus nobles ossos,
escolta'm commogut,
pare d'ulls blaus, bells i diàfans.
Pare, tot és real i tangible —
i jo sóc aquí, davant teu!


KOSTE RÖTE, RIECHE WIEGENDE WEISSE WINDE,
schau an im All: Sonne.
Gelbglitzernde Sterne schaue,
bis dir wohl ist und du schließen mußt die Blinzelnden.
Hirnwelten funkeln dir in deinen Höhlen.
Laß zittern dir die innigen Finger,
taste am Elemente,
der du durstig taumelnd dir suchen mußt,
der springend sitzt, laufend du liegst,
liegend träumst, träumend wachst.
Fieber fressen Hunger und Durst und Unlust,
Blut fügt sich durch
.
Vater, der du doch da bist, schaue mich an,
Umwickle mich,
gib mir!
Nahe Welt laufe ab und auf, rasend.
Strecke jetzt deine edlen Knochen,
reiche mir weiches Ohr,
schöne blaßblaue Augen.
Das, Vater, war da —
vor dir bin ich!

SONNE



«Sol»
(Sonne)

Egon Schiele
Ich ewiges Kind

Traducció:
Empar Sáez
Jo, etern infant

Alguns dels poemes de Schiele es publiquen per primer cop en diverses edicions del fulletó pacifista Die Aktion, aparegut a Berlín durant la Primera Guerra Mundial. Després de la mort de l'artista, el 1921, el seu amic Arthur Roessler publica a Viena una selecció important de la seva poesia en: Egon Schiele: Prosa und Gedichte. El 1979, la major part dels poemes apareixen en una col·lecció editada per Christian M. Nebehay: Egon Schiele 1890-1918: Vida, cartes, poemes. Finalment, el 1989, una petita selecció dels poemes són impresos en el capítol "Egon Shiele com a poeta" del llibre Egon Schiele, de l'esbós a la imatge, publicat a Viena també per C. M. Nebehay. Fins als nostres dies s'han traduït a nombrosos idiomes; aquestes serien les primeres traduccions al català de què tenim constància.

La petita ciutat (Egon Schiele)
La petita ciutat, 1912, Egon Schiele

Tempesta en la llunyania


Núvols negres temps de dol
s'enlairaven pertot —
boscos d'aigües com una amenaça.
Planyívoles barraques i arbres plorosos —
Jo caminava cap el rierol negre —
Ocells, semblants a fulles pàl·lides abandonades al vent.


SCHWARZE TRAUERWETTERWOLKEN
rollten allüberall hoch —
warnende Wasserwälder.
Raunige Hütten und Brummbäume —
Ich ging gegen den schwarzen Bach —
Vögel, gleich wie fahle Blätter im Wind.

GEWITTERANZUNG



«Tempesta en la llunyania»
(Gewitteranzung)

Egon Schiele
Ich ewiges Kind

Traducció:
Empar Sáez
Jo, etern infant

Alguns dels títols dels poemes: Autoretrat, Retrat d'una jove de pal·lidesa mortal, per exemple, fan palès que els textos pertanyen a un pintor. La gran força expressiva dels colors "emprats" en la seva poesia desemmascaren d'igual manera a l'artista plàstic. En el poema Jo ho estimava tot ens diu: "Les noies lívides i blanques em mostraven / les seves cames negres i les lligacames roges, / em parlaven amb negres dits." Els mots nítidament evoquen les pintures; la imatge icònica d'una model pàl·lida i magra, l'element poètic i pertorbador dels dits negres...

En els poemes en què el paisatge és el protagonista, Schiele s'acara a la tasca de traduir les emocions i la parla viva de la imatge, desafia la interpretació lingüística, crea i accepta el repte, l'afany artístic en l'expressió escrita. Els seus poemes també són, per dret propi, peces d'art.

Posta de sol (Egon Schiele)
Posta de sol, 1913, Egon Schiele

Sensació


Els grans vents de les alçades
em gelaren la columna,
em guerxaren l'esguard.
Sobre una paret xacrosa, vaig veure
el món sencer
amb les valls, les muntanyes i els llacs,
amb tots els animals que corrien llunyans —
Les ombres dels arbres i les taques solars
em recordaren els núvols.
Jo caminava damunt aquesta terra
sense percebre els membres
de tan lleuger com esdevenia.


HOHE GROSSWINDE MACHTEN KALT
mein Rückgrat
und da schielte ich.
Auf einer kratzigen Mauer sah ich
die ganze Welt
mit allen Tälern und Bergen und Seen,
mit all den Tieren, die da umliefen —
Die Schatten der Bäume und die Sonnenflecken
erinnerten mich an die Wolken.
Auf dieser Erde schritt ich
und spürte meine Glieder nicht,
so leicht war mir.

EMPFINDUNG



«Sensació»
(Empfindung)

Egon Schiele
Ich ewiges Kind

Traducció:
Empar Sáez
Jo, etern infant

Quatre anys després de la mort de Schiele el seu amic i mentor Arthur Roessler publica Egon Schiele a la presó. Durant els vint-i-quatre dies de captiveri, el 1912, acusat i posteriorment absolt de les falses acusacions de pornografia i de corrupció de menors, Schiele fa unes aquarel·les que envia a Roessler.

A partir d'aquests treballs, únic testimoni de la reclusió de Schiele, i de les cartes que escriu al seu amic, Roessler recrea en forma de diari els sentiments del pintor. D'aquest relat s'han extret alguns fragments que expressen i exalten la noblesa de la creació artística en què s'assevera una realitat alterna per subliminar el dolor.

En els dibuixos que va realitzar a la presó l'artista aporta, en la mateixa obra, una incursió en el llenguatge verbal de manera que en els llargs títols queden reflectits els missatges que Schiele desitjava proclamar.

Reprimir l'artista (Egon Schiele)
Den Künstler hemmen ist ein Verbrechen, es heisst keimendes Leben Morden! 23-04-1912
Egon Schiele
"Reprimir l'artista és un delicte, és assassinar la vida quan germina!"


Algú interiorment més dèbil s'hauria tornat boig aquí, i —a la llarga— també jo, a força de romandre anorreat dia rere dia; per això, quan vaig ser arrancat amb violència del meu àmbit creatiu, per tractar de no caure en la veritable follia, em vaig posar a pintar —amb el dit tremolós mullat en la meva amarga saliva—, paisatges i rostres en les parets de la cel·la, fent ús de les taques de l'argamassa; després observava com s'assecaven a poc a poc, es difuminaven i desapareixien en el fons de les parets, com esborrades per una mà invisible, poderosa i màgica. Ara, feliçment, disposo de nou de material de dibuix i d'escriptura; m'han tornat inclús la perillosa navalla. Puc treballar i suportar així el que d'altra manera seria insuportable. Per aconseguir-lo he hagut d'humiliar-me, em vaig rebaixar, vaig fer una petició, una súplica, vaig mendicar, i hauria plorat si hagués calgut pagar aquest preu. Oh, totpoderós Art, què no seria jo capaç de suportar per tu!

Presó de Neulengbach, 16 d'abril de 1912.
Egon Schiele en prisión, Arthur Roessler
Traducció: Empar Sáez

Una sola taronja era l'única llum (Egon Schiele)
Die eine Orange war das einzige Licht 19-4-1912
Egon Schiele
"Una sola taronja era l'única llum"


Acabo de pintar l'indret on dormo. En mig del gris ronyós de les mantes, hi ha una taronja radiant que m'ha dut V.; l'única emanació de llum en aquest espai. Aquesta petita taca de color em procura una indicible sensació de benestar.

Presó de Neulengbach, 19 d'abril de 1912.
Egon Schiele en prisión, Arthur Roessler
Traducció: Empar Sáez

L'Art no pot ser modern; l'Art és etern (Egon Schiele)
Kunst kann nicht modern sein; Kunst ist urewig 22-4-1912
Egon Schiele
"L'Art no pot ser modern; l'Art és etern"


Déu és etern, i poc importa que l'home l'anomeni Buda, Zoroastre, Osiris, Zeus o Crist; intemporal com Déu és allò que és més diví després d'ell: l'Art. L'Art no pot ser modern; l'Art és etern.

Presó de Neulengbach, 22 d'abril de 1912.
Egon Schiele en prisión, Arthur Roessler
Traducció: Empar Sáez

El desig de comunicar de Schiele era tan gran que en els moments més adversos intensifica la gramàtica pictòrica amb elements lingüístics inserits en la pròpia obra, com en els dibuixos realitzats en la presó. En aquests treballs Schiele vol comunicar quelcom molt important per a ell, malgrat el perill que suposa per a un artista no prendre una distància suficient, perdre la perspectiva que requereix l'art. És interessant, però, el que Schiele ens diu de forma explícita en alguns dels seus quadres i, d'altra banda, el que ens transmet en la seva poesia amb un llenguatge creatiu addicional del qual hem ofert una mostra en aquest article. Malauradament la seva mort prematura, als 28 anys, estroncà un creador de geni, i qui sap si un poeta excepcional.

--o0o--

Poesia Transversal:
Egon Schiele: expressió poètica
Un article de: Empar Sáez


Bibliografia:

Carmona, Carla (2012). La idea pictórica de Egon Schiele. Un ensayo sobre la lógica representacional. Santander: Genueve Ediciones.

Roessler, Arthur (2004). Egon Schiele en prisión. Vigo: Maldoror ediciones. Traducción: Jorge Segovia.

Schiele, Egon (2005). Yo, eterno niño (Poemas). Vigo: Maldoror ediciones. Traducción: Jorge Segovia

Fonts d'informació en línia:

Vivis, Anthony (2013): The Poetry of Egon Schiele [article en línia]. The London Magazine.
http://thelondonmagazine.org/issues/aprmay-12/the-poetry-of-egon-schiele/


Empar Sáez,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment als blocs:

Enllaç a Un capvespre a la Mediterrània (Obre nova finestra)
Un capvespre a la Mediterrània


Enllaç a Enfilant finestres (Obre nova finestra)
Enfilant finestres



Referència:
Sáez, Empar.
«Egon Schiele: expressió poètica»
A: Poesia Transversal
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

llevantancores ha dit...

Empar, felicitats per l'article. L'he trobat molt interessant en quant desconeixia aquesta vessant creativa del gran Schiele. Els seus esquinçadors dibuixos, íntims i transgressors em fascinen més quan extrapolo l'època en què van ser realitzats. Els seus escrits complimenten perfectament el seu món interior i creatiu.
Yolanda

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]