Petiteses: «Memòries d'una fulla» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Memòries d'una fulla

     Sóc una fulla marró, morta i lluny del meu arbre però, malgrat tot, he viscut una vida feliç. Recordo que vaig néixer en un roure molt frondós, envoltat d’altres arbres de la meva espècie. Les meves companyes, és a dir, les fulles que havien nascut més o menys al mateix temps que jo, eren molt mogudes. Així que em va tocar el primer raig de sol, ja vaig fer-me amiga d'una molt trapella. Sempre que plovia, a les dues ens agradava jugar amb les petites gotes d'aigua que queien sobre les nostres cares verdes i ens les deixava tan lluents, que el sol si reflectia. De vegades guardàvem alguna goteta i la deixàvem caure sobre algun ocell despistat, que volava a prop nostra.

     El temps anava passant, plàcidament, per a totes nosaltres. Va ser al final de l'estiu que va passar la desgràcia: la meva amiga, ja una mica debilitada, va caure per culpa d'un cop de cua d'un ocell que feia cabrioles damunt la branca. Totes les fulles estàvem molt tristes. De cop i volta, vaig adonar-me que un dia jo també cauria. Em vaig mirar la pell i jo, tan presumida com era, vaig tenir un petit ensurt. Ja no era verda i lluent com abans, em tornava groguenca i estava una mica arrugada. M'adonava que m'estava fent gran i que aviat arribaria l'hora de deixar l'arbre, que havia estat fins aleshores la meva casa. Veia com les meves companyes anaven caient; i és que havia arribat la tardor. Una ventada va sacsejar la branca i va fer caure la majoria de les fulles, inclosa jo. Vaig baixar planejant fins a terra i rodolant, rodolant... Ves per on, sense saber com, havia anat a parar al costat d'un petit rierol d'aigües tranquil·les. Allà hi havia uns nens i nenes jugant amb l'aigua i recollint fulles per classificar-les. Jo vaig tenir la sort que m'agafés una nena pèl-roja que triava les més boniques, i quina seria la meva sorpresa quan, dintre del seu cistell, vaig retrobar-me amb la meva antiga amiga i, juntes, vam acabar enganxades a la mateixa pàgina del seu àlbum de natura.

     I aquesta és la meva història, la història d'una fulla, segurament, com qualsevol altra.

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Memòries d'una fulla»

Fotografia:

"Fulla"
Ramon Mas
[ Ramon Mas - Bloc personal ]

M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses

i és autora del llibre:


"Sota un vel de cendra"

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
«Memòries d'una fulla»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>

Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


lectures