.jpg)
L'home que no és un
Encara no sé com sona el seu rostre,
però sí com fa olor, com mira,
com, a vegades, s'adorm i es desconeix a si mateix i vola lluny.
Encara no sé com fa olor la seva ànima,
però sí com devora el món, com rebull,
com, a vegades, no pot suportar el soroll de totes les veus que l'envaeixen.
Quan ho observo no em veu,
però quan m'observa jo ho intueixo
perquè sempre espero les seves incursions i, així, em preveig, m'exposo.
Com una terra sense destinació,
només començo a ser quan ell m'explora,
em posa nom, em dibuixa una bandera, disposa batallons i lleis a la meva pell.
Mil històries té de les gents dels seus llocs,
mil formes de desconstruir-me i diluir-me en el comú, i,
mentre ho fa, m´inventa, no com a seva, sinó com de la humanitat i l'univers.
El seu rostre i la seva ànima són així,
fan olor, miren, sonen, toquen, s'indignen, triomfen,
però, sobretot, inventen, anuncien, dringuen com heralds d'un nou despertar.
Belén Castellanos Rodríguez
(Avilén, Principat d'Astúries, 1978)
«L'home que no és un»
-p.jpg)
"El somni"
Franz Marc
(Munic, Alemanya, 1880 - Braquis, França, 1916)
Referència:
Castellanos Rodríguez, Belén.
«L'home que no és un»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>

Castellanos Rodríguez, Belén.
«L'home que no és un»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>


Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013
http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada