"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L'estrany»
(L'étranger)

Albert Camus

Traducció:  Claudi Giné

Albert Camus

L'estrany
(fragment)


     A la tarda, Marie m'ha vingut a buscar i m'ha preguntat si volia casar-me amb ella. Li he dit que em donava igual i que ho podríem fer si ella ho volia. Després ha volgut saber si jo l'estimava. He respost com ja ho havia fet una vegada, que allò no significava res, però que sens dubte no l'amava. «Per què vols casar-te amb mi, llavors?» ha dit. He explicat que això no tenia cap importància i que si ella ho desitjava, ens podíem casar. De fet, era ella qui ho preguntava i jo m'acontentava a dir-li que sí. Aleshores ella ha observat que el matrimoni era una cosa seriosa. Jo he respost: «No.» Ella s'ha quedat callada un moment i m'ha mirat en silenci. Després ha tornat a parlar. Només volia saber si jo hauria acceptat la mateixa proposta venint d'una altra dona, amb qui estigués lligat de la mateixa manera. He dit: «Per descomptat.» Ella s'ha preguntat a si mateixa si m'estimava i jo, jo no podia saber res d'aquest punt. Després d'un altre moment de silenci, ella ha murmurat que jo era estrany, que ella m'amava, sens dubte, a causa d'això, però potser un dia la repugnaria per les mateixes raons. Com jo no he dit res, sense res a afegir, ella m'ha agafat pel braç, somrient, i ha declarat que volia casar-se amb mi. He respost que ho faríem quan ella volgués. Li he parlat llavors de la proposta del patró i Marie m'ha dit que li agradaria conèixer París. Li he dit que jo havia viscut un temps i ella m'ha preguntat com era. He dit: «És brut. Hi ha coloms i patis foscos. La gent té la pell blanca.»

     Després hem marxat i hem travessat la ciutat pels carrers principals. Les dones estaven belles i he preguntat a Maria si ella s'adonava. Ella m'ha dit que sí i que em comprenia. Per un moment, no hem parlat. Jo volia, però, que es quedés amb mi i li he dit que podíem sopar junts a Céleste. A ella li agrada molt, però tenia coses a fer. Estàvem a prop de casa i li he dit adéu. Ella m'ha mirat: «No vols saber el que haig de fer?» Jo ho volia saber, però no havia pensat i això és el que semblava reprotxar-me. Aleshores, davant del meu aire cohibit, ha rigut de nou i s'ha apropat amb un moviment de tot el cos per oferir-me la seva boca.


Albert Camus
Premi Nobel de Literatura l'any 1957
(Mondovi, Algèria, 1913 - Villeblevin, França, 1960)
«L'étranger»
(fragment)


- Homenatge en el centenari del seu naixement -

Fotografia:
'Albert Camus'
"Albert Camus"

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«L'estrany»
(fragment)

de l'obra:

L'étranger
(fragment)


Albert Camus

     Le soir, Marie est venue me chercher et m'a demandé si je voulais me marier avec elle. J'ai dit que cela m'était égal et que nous pourrions le faire si elle le voulait. Elle a voulu savoir alors si je l'aimais. J'ai répondu comme je l'avais déjà fait une fois, que cela ne signifiait rien mais que sans doute je ne l'aimais pas. «Pourquoi m'épouser alors?» a-t-elle dit. Je lui ai expliqué que cela n'avait aucune importance et que si elle le désirait, nous pouvions nous marier. D'ailleurs, c'était elle qui le demandait et moi je me contentais de dire oui. Elle a observé alors que le mariage était une chose grave. J'ai répondu: «Non.» Elle s'est tue un moment et elle m'a regardé en silence. Puis elle a parlé. Elle voulait simplement savoir si j'aurais accepté la même proposition venant d'une autre femme, à qui je serais attaché de la même façon. J'ai dit: «Naturellement.» Elle s'est demandé alors si elle m'aimait et moi, je ne pouvais rien savoir sur ce point. Après un autre moment de silence, elle a murmuré que j'étais bizarre, qu'elle m'aimait sans doute à cause de cela mais que peut-être un jour je la dégoûterais pour les mêmes raisons. Comme je me taisais, n'ayant rien à ajouter, elle m'a pris le bras en souriant et elle a déclaré qu'elle voulait se marier avec moi. J'ai répondu que nous le ferions dès qu'elle le voudrait. Je lui ai parlé alors de la proposition du patron et Marie m'a dit qu'elle aimerait connaître Paris. Je lui ai appris que j'y avais vécu dans un temps et elle m'a demandé comment c'était. Je lui ai dit: «C'est sale. Il y a des pigeons et des cours noires. Les gens ont la peau blanche.»

     Puis nous avons marché et traversé la ville par ses grandes rues. Les femmes étaient belles et j'ai demandé à Marie si elle le remarquait. Elle m'a dit que oui et qu'elle me comprenait. Pendant un moment, nous n'avons plus parlé. Je voulais cependant qu'elle reste avec moi et je lui ai dit que nous pouvions dîner ensemble chez Céleste. Elle en avait bien envie, mais elle avait à faire. Nous étions près de chez moi et je lui ai dit au revoir. Elle m'a regardé: «Tu ne veux pas savoir ce que j'ai à faire?» Je voulais bien le savoir, mais je n'y avais pas pensé et c'est ce qu'elle avait l'air de me reprocher. Alors, devant mon air empêtré, elle a encore ri et elle a eu vers moi un mouvement de tout le corps pour me tendre sa bouche.

ooO0Ooo


Referència:
Camus, Albert.
«L'estrany»
(L'étranger)
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]