"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'erotisme a la literatura:
«L'erotisme a l'Antiga Roma»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

L'erotisme a l'Antiga Roma



I
El tema



Els romans de la decadència (Thomas Couture)
Els romans de la decadència (Thomas Couture) - Museu d'Orsay , París

     A l'antiga Roma gaudir del sexe no tenia limitacions, era per ells un ritual d'agraïment als Déus i Deesses. Des de la perspectiva actual ens és difícil entendre la seva manera de viure el sexe i l'erotisme, ja que només ho podríem comparar com el viuen encara avui en dia algunes cultures indígenes, és a dir sense restriccions de cap tipus, com una part més de l'existència, com menjar i dormir sense qüestionar-se res.

     L'Hedonisme a les classes altes s'imposa en un món romà obert de bat a bat al plaer eròtic, plat essencial a qualsevol celebració de bona categoria: homes i dones, ciutadans i esclaus, locals i estrangers es lliuraven al gaudi carnal. A més, que els ciutadans romans tinguessin joves esclaus o estrangers com a amants, a més de dones, els donava crèdit de virilitat. Juli Cèsar, per exemple, que tenia una vida sexual molt intensa, era conegut com a: "marit de totes les dones i dona de tots els marits".

     La professió del plaer carnal campava amb tota llibertat per l'imperi. Primer gairebé totes les professionals eren estrangeres (germàniques, gal·les o celtes de rossos cabells que representaven ètnies inferiors), després va arribar a haver-hi tantes estrangeres com romanes, algunes fins i tot patrícies. Hi havia prostíbuls a molts barris de la ciutat: alguns molt elegants, d'altres molt populars i, d'altres, com al barri del Trastevere, on es movia la gent de les classes més baixes. Aquests locals constaven de diverses habitacions, separades normalment per simples cortines on s'anunciava el nom, el preu i l'"especialitat" de cada professional. A la part de fora del local hi havia un gran fal·lus ( penis erecte) de color vermell que anunciava el prostíbul i sovint les pròpies noies seien a la porta per captar clientela. D'aquí vindria la paraula prostituta, que ve del llatí "prastare", o sigui, estar exposat o visible.

     També va ser molt popular la figura del fal·lus com a ornament i amulet, al qual se li concedien poders afrodisíacs i anticonceptius. Això sí, també augmentaven l'apetit sexual bevent un líquid extret del "satirión" (orquídea mascle) i menjant "garum", una salsa feta de vísceres fermentades de peix que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials. A les Illes Balears es produïa gran part del garum que es consumia a Roma; és més, tant l'illa de Menorca com la de Mallorca es van especialitzar a exportar aquesta salsa. En alguns indrets de la costa valenciana, com ara Xàbia, Ifac, Alacant o Santa Pola s'hi han trobat dipòsits romans que hom pot relacionar amb la fabricació de garum o algun producte similar.

     De tot el que hem parlat fins ara tenim testimoni en alguns escrits de l'època. Alguns autors com Ovidi, amb la seva obra Ars amandi, que suposava a més una revolució en la seva forma de considerar l'amor i la sexualitat i que li costaria el desterrament. Altres com Suetoni o Marcial també van descriure a les seves obres afers eròtics que avui en dia serien considerats pornogràfics. També cal destacar alguns passatges de L'ase d'or, d'Apuleu, o del Satiricó, de Petroni; on es burla d'alguns costums contemporanis en un to que seria després usat per la novel·la picaresca.

     No és estrany, doncs, que un dels "graffiti" que encara es poden llegir, a Pompeia, proclami: "Cayo Valerio Venusto, soldat de la primera guàrdia pretoriana, follador màxim".

Copa Warren
"Copa Warren"
Antic recipient de plata de l'Imperi romà, del s. I d.C.
En ell hi ha representats dos actes sexuals entre homes.
Des del 1999 es troba exposada al Museu Britànic de Londres.



II
L'eròtica més actual



Dos


El pes d'un home damunt d'una dona
és semblant a caure al riu sense ofegar-se.

Més amunt, el món crema i es baralla.
Mons perduts flueixen entre altres.

Però aquí davall, sota l'aigua de la pell,
el llit del riu, la sorra, tot

flota, gronxant-s'hi.
L'aigua ens llisca entre les mans mentre la traspassem.

I quan una dona i un home surten de l'aigua
es queden al marge cabdal de la discrepància.

Emmirallats en la pell de l'aigua,
són argila en foc, aigua evaporant-se en l'aire.

Es troben on l'aigua s'allunya de la terra
i retorna per entrar en un mar pregon.

Un home i una dona són com aquells rius
que s'endinsen en el mar infinit

molt més que la suma de les seves parts.


«Two»
Linda Hogan
(Denver, Colorado, Estats Units d'Amèrica, 1947)

Traducció:
Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Dos»


Visita d'uns peus coneguts


Vaig sentir sense demanar-ho
I sense esperar-ho,
El tacte dels seus peus.

Primer els deu dits i després les dues plantes.
Passejaven pel meu cos,
Despertant sensacions
Difícils d'escriure i transmetre.

Era el meu aniversari
I el regal un massatge sensitiu
Amb els seus peus.

Una sorpresa molt agradable,
El meu cos obert, deslliurat,
Rebent uns peus
Amb el seu llenguatge tàctil complet.

Una guapa i sensual felicitació !!!


Joan G. Pons
A RC: http://relatsencatala.cat/autor/joan-g-pons/571148
«Visita d'uns peus coneguts»


III
El racó ocult del joandemataro



Hylas i les nimfes (John William Waterhouse)
Hylas i les nimfes (John William Waterhouse)

I els seus sexes...


I els seus sexes s'entrellacen,
es besen, s'acaricien,
es llepen, s'acotxen...
entre boques
entreobertes que vessen
paraules d'amor.

El desig desperta al món
dels plaers on les nimfes
descarades es masturben, on
no hi ha normes, ni
límits ni decència.

Cerquen l'èxtasi, viure
la vida prop dels espadats
on la infinitud i la mort s'uneixen
i res no importa més enllà
del present mentre
l'orgasme l'abraça
llargament...


Joan Abellaneda i Fernández
«I els seus sexes...»


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'erotisme a l'Antiga Roma»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]