![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'erotisme a l'Antiga Roma
I
El tema
.jpg "Els romans de la decadència (Thomas Couture)")
Els romans de la decadència (Thomas Couture) - Museu d'Orsay , París
A l'antiga Roma gaudir del sexe no tenia limitacions, era per ells un ritual d'agraïment als Déus i Deesses. Des de la perspectiva actual ens és difícil entendre la seva manera de viure el sexe i l'erotisme, ja que només ho podríem comparar com el viuen encara avui en dia algunes cultures indígenes, és a dir sense restriccions de cap tipus, com una part més de l'existència, com menjar i dormir sense qüestionar-se res.
L'Hedonisme a les classes altes s'imposa en un món romà obert de bat a bat al plaer eròtic, plat essencial a qualsevol celebració de bona categoria: homes i dones, ciutadans i esclaus, locals i estrangers es lliuraven al gaudi carnal. A més, que els ciutadans romans tinguessin joves esclaus o estrangers com a amants, a més de dones, els donava crèdit de virilitat. Juli Cèsar, per exemple, que tenia una vida sexual molt intensa, era conegut com a: "marit de totes les dones i dona de tots els marits".
La professió del plaer carnal campava amb tota llibertat per l'imperi. Primer gairebé totes les professionals eren estrangeres (germàniques, gal·les o celtes de rossos cabells que representaven ètnies inferiors), després va arribar a haver-hi tantes estrangeres com romanes, algunes fins i tot patrícies. Hi havia prostíbuls a molts barris de la ciutat: alguns molt elegants, d'altres molt populars i, d'altres, com al barri del Trastevere, on es movia la gent de les classes més baixes. Aquests locals constaven de diverses habitacions, separades normalment per simples cortines on s'anunciava el nom, el preu i l'"especialitat" de cada professional. A la part de fora del local hi havia un gran fal·lus ( penis erecte) de color vermell que anunciava el prostíbul i sovint les pròpies noies seien a la porta per captar clientela. D'aquí vindria la paraula prostituta, que ve del llatí "prastare", o sigui, estar exposat o visible.
També va ser molt popular la figura del fal·lus com a ornament i amulet, al qual se li concedien poders afrodisíacs i anticonceptius. Això sí, també augmentaven l'apetit sexual bevent un líquid extret del "satirión" (orquídea mascle) i menjant "garum", una salsa feta de vísceres fermentades de peix que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials. A les Illes Balears es produïa gran part del garum que es consumia a Roma; és més, tant l'illa de Menorca com la de Mallorca es van especialitzar a exportar aquesta salsa. En alguns indrets de la costa valenciana, com ara Xàbia, Ifac, Alacant o Santa Pola s'hi han trobat dipòsits romans que hom pot relacionar amb la fabricació de garum o algun producte similar.
De tot el que hem parlat fins ara tenim testimoni en alguns escrits de l'època. Alguns autors com Ovidi, amb la seva obra Ars amandi, que suposava a més una revolució en la seva forma de considerar l'amor i la sexualitat i que li costaria el desterrament. Altres com Suetoni o Marcial també van descriure a les seves obres afers eròtics que avui en dia serien considerats pornogràfics. També cal destacar alguns passatges de L'ase d'or, d'Apuleu, o del Satiricó, de Petroni; on es burla d'alguns costums contemporanis en un to que seria després usat per la novel·la picaresca.
No és estrany, doncs, que un dels "graffiti" que encara es poden llegir, a Pompeia, proclami: "Cayo Valerio Venusto, soldat de la primera guàrdia pretoriana, follador màxim".
L'Hedonisme a les classes altes s'imposa en un món romà obert de bat a bat al plaer eròtic, plat essencial a qualsevol celebració de bona categoria: homes i dones, ciutadans i esclaus, locals i estrangers es lliuraven al gaudi carnal. A més, que els ciutadans romans tinguessin joves esclaus o estrangers com a amants, a més de dones, els donava crèdit de virilitat. Juli Cèsar, per exemple, que tenia una vida sexual molt intensa, era conegut com a: "marit de totes les dones i dona de tots els marits".
La professió del plaer carnal campava amb tota llibertat per l'imperi. Primer gairebé totes les professionals eren estrangeres (germàniques, gal·les o celtes de rossos cabells que representaven ètnies inferiors), després va arribar a haver-hi tantes estrangeres com romanes, algunes fins i tot patrícies. Hi havia prostíbuls a molts barris de la ciutat: alguns molt elegants, d'altres molt populars i, d'altres, com al barri del Trastevere, on es movia la gent de les classes més baixes. Aquests locals constaven de diverses habitacions, separades normalment per simples cortines on s'anunciava el nom, el preu i l'"especialitat" de cada professional. A la part de fora del local hi havia un gran fal·lus ( penis erecte) de color vermell que anunciava el prostíbul i sovint les pròpies noies seien a la porta per captar clientela. D'aquí vindria la paraula prostituta, que ve del llatí "prastare", o sigui, estar exposat o visible.
També va ser molt popular la figura del fal·lus com a ornament i amulet, al qual se li concedien poders afrodisíacs i anticonceptius. Això sí, també augmentaven l'apetit sexual bevent un líquid extret del "satirión" (orquídea mascle) i menjant "garum", una salsa feta de vísceres fermentades de peix que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials. A les Illes Balears es produïa gran part del garum que es consumia a Roma; és més, tant l'illa de Menorca com la de Mallorca es van especialitzar a exportar aquesta salsa. En alguns indrets de la costa valenciana, com ara Xàbia, Ifac, Alacant o Santa Pola s'hi han trobat dipòsits romans que hom pot relacionar amb la fabricació de garum o algun producte similar.
De tot el que hem parlat fins ara tenim testimoni en alguns escrits de l'època. Alguns autors com Ovidi, amb la seva obra Ars amandi, que suposava a més una revolució en la seva forma de considerar l'amor i la sexualitat i que li costaria el desterrament. Altres com Suetoni o Marcial també van descriure a les seves obres afers eròtics que avui en dia serien considerats pornogràfics. També cal destacar alguns passatges de L'ase d'or, d'Apuleu, o del Satiricó, de Petroni; on es burla d'alguns costums contemporanis en un to que seria després usat per la novel·la picaresca.
No és estrany, doncs, que un dels "graffiti" que encara es poden llegir, a Pompeia, proclami: "Cayo Valerio Venusto, soldat de la primera guàrdia pretoriana, follador màxim".
"Copa Warren"
Antic recipient de plata de l'Imperi romà, del s. I d.C.
En ell hi ha representats dos actes sexuals entre homes.
Des del 1999 es troba exposada al Museu Britànic de Londres.
II
L'eròtica més actual
Dos
El pes d'un home damunt d'una dona
és semblant a caure al riu sense ofegar-se.
Més amunt, el món crema i es baralla.
Mons perduts flueixen entre altres.
Però aquí davall, sota l'aigua de la pell,
el llit del riu, la sorra, tot
flota, gronxant-s'hi.
L'aigua ens llisca entre les mans mentre la traspassem.
I quan una dona i un home surten de l'aigua
es queden al marge cabdal de la discrepància.
Emmirallats en la pell de l'aigua,
són argila en foc, aigua evaporant-se en l'aire.
Es troben on l'aigua s'allunya de la terra
i retorna per entrar en un mar pregon.
Un home i una dona són com aquells rius
que s'endinsen en el mar infinit
molt més que la suma de les seves parts.
«Two»
(Denver, Colorado, Estats Units d'Amèrica, 1947)
Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Dos»
Visita d'uns peus coneguts
Vaig sentir sense demanar-ho
I sense esperar-ho,
El tacte dels seus peus.
Primer els deu dits i després les dues plantes.
Passejaven pel meu cos,
Despertant sensacions
Difícils d'escriure i transmetre.
Era el meu aniversari
I el regal un massatge sensitiu
Amb els seus peus.
Una sorpresa molt agradable,
El meu cos obert, deslliurat,
Rebent uns peus
Amb el seu llenguatge tàctil complet.
Una guapa i sensual felicitació !!!
Joan G. Pons
A RC: http://relatsencatala.cat/autor/joan-g-pons/571148
«Visita d'uns peus coneguts»
III
El racó ocult del joandemataro
.jpg "Hylas i les nimfes (John William Waterhouse)")
Hylas i les nimfes (John William Waterhouse)
I els seus sexes...
I els seus sexes s'entrellacen,
es besen, s'acaricien,
es llepen, s'acotxen...
entre boques
entreobertes que vessen
paraules d'amor.
El desig desperta al món
dels plaers on les nimfes
descarades es masturben, on
no hi ha normes, ni
límits ni decència.
Cerquen l'èxtasi, viure
la vida prop dels espadats
on la infinitud i la mort s'uneixen
i res no importa més enllà
del present mentre
l'orgasme l'abraça
llargament...
Joan Abellaneda i Fernández
«I els seus sexes...»
Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de ,
publica habitualment al seu bloc:
Esquitxos d'una vida
Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'erotisme a l'Antiga Roma»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'erotisme a l'Antiga Roma»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013
http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada