"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El temps i les paraules d'Espriu»

Maria Teresa Galan Buscató

Il·lustració:  Josep Mongrell i Torrent

Apunt (Josep Mongrell i Torrent)

El temps i les paraules d'Espriu


     Cansat d'esperar i desitjant acabar amb tota aquella lluita de paraules i desitjos, de plors i d'injustícia, que patia la població, vaig pujar tot aquell camí de pau. D'ànimes que reposaven al capdamunt del Turó de la Pietat. A l'interior, envoltat d'obres escultòriques, descansava de totes les seves gestes literàries i de tots els seus somnis de llibertat i d'independència.

     Tres Turons contemplaven l'escena, omnipresents. Encoratjat per la vista que s'albirava, el mar que m'obria els seus braços i la remor del vent que no parava de dir-me: "Endavant! Desperta'l!" M'hi vaig atansar.

     —Espriu! Sóc jo, el Temps! Vinc a recordar-te que tenim una batalla pendent. Recorda el que vas dir: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble". Amic: ara és l'hora. El Temps s'esgota. M'esgoto: moro a poc a poc.

     —Però jo ja ho he intentat amb paraules justes que creia que la gent honrada entendria. Creia que potser no era el moment, que el temps no havia arribat, però ara crec que "aquest demà que ja és resplendor cristal·lina d'alba", no l'hem de deixar escapar. Queda't, Temps! Ajuda'ns a conduir-nos. "Hem esdevingut un poble caut i recelós, de visió curta o escurçada, parsimoniós remugador de la pròpia migradesa". "Cap acció no té solta sense el comentari i el relleu de la paraula". Saps que ho donaria tot per la meva pàtria. Però el Govern no escolta: "vivim uns dies d'una total confusió, i és indecent de fingir, em penso, cap mena d'optimisme".

     —Torno a dir-te, Espriu, que no podeu esperar més. Ja heu dubtat prou. El poble demana calmar la set de llibertat. He donat el temps suficient perquè us poguéssiu organitzar i conquerir la tan justa independència. La vostra llengua està amenaçada...

     —Però, per què em dius això?, no saps que "he donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades?" "Com lluitaré tan sols amb mots inútils, de què serveix el crit del somiador?".

     —I què n'has tret fins ara, Espriu? És hora d'avançar cap a l'enemic... despullar-lo d'aquesta prepotència que us domina. Desarmar-lo...; encara que sigui demanant ajuda a Europa... a EUA, o a qui faci falta... Però no us rendiu una altra vegada pel crit de l'enemic. Manteniu-vos ferms amb fets i conviccions!

     —"Ara no hi ha ordre, ni tampoc justícia, en el fons sinònims, i cal mirar d'ordenar-ho tot a escala humana". Portem molts anys de lluita estèril, entre nosaltres hi falta acord per acabar aquest malson. "Només la llibertat, la nostra llibertat personal, complaurà el nostre esperit". Dóna'ns més temps, Temps!

     —El meu temps s'acaba. Aprofiteu el que us queda. El 2014 ha de començar una nova etapa per a vosaltres i per a mi. Heu d'haver conquerit la llibertat tan cobejada i necessària. Retorneu a Catalunya el que us va ser arrabassat amb gran vessament de sang, de vides, d'ultratge... Les vostres ànimes no dormiran tranquil·les fins que no recobreu la independència. Ja us queda poc temps per organitzar-vos.

     —Temps: "No heu de témer que acompanyi amb escarafalls i gemecs la justa, necessària, eterna llei acceptada...". Sento que el moment s'acosta, i sé que aquesta manca de comprensió que sempre ens ha separat, malgrat els nostres esforços per mantenir-nos units, ha arribat al final. Cridem units, sempre units per reconquerir el que és nostre, amb la nostra total llibertat com a poble. Trenquem aquestes cadenes que ens han tingut presoners i enganyats: fora els grillons!!!


Maria Teresa Galan Buscató
(Barcelona)
«El temps i les paraules d'Espriu»

Il·lustració:
'Apunt (Josep Mongrell i Torrent)'
"Apunt"
Josep Mongrell i Torrent
(València, 1870 - Barcelona, 1937)


Referència:
Galan Buscató, Maria Teresa.
«El temps i les paraules d'Espriu»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt original, Maria Teresa! I m'imagino que no deu haver estat gens fàcil aconseguir un relat amb cara i ulls havent d'incorporar les frases d'Espriu. Molt bé! Endavant!

Anònim ha dit...

Bon dia!! M'ha agradat molt aquets escrit, el trobo molt original i interessant.

Moltes gràcies.

MARTA VALLS

Miquel Pujol Mur ha dit...

Ben inspirat i treballat. M'ha agradat molt. La inclusió de les paraules d'Espriu molt lligades en el temps actual.
Felicitats

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]