"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Desitjos del cor»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Toulouse Lautrec

Pèl-roja (Toulouse Lautrec)

Desitjos del cor


On és la dolça ombra malmesa? Fatídica i sotil, malversa i serena, somicosa i encorbada, corona del vespre, taca perversa;

Llum matinera que el meu pas il·lumines amb rajos encantats; els alegres penjolls bategen al vent, refreden els fluids de caràcter innoble i miren amb ulls de fada maleïda;

Coratge malaurat de somni desconsolat, plores malbaratant llàgrimes de cartró, són de cera amb flaire de roser;

On és l'apètala concòrdia? Que germina atemorida empesa per cendres que cruixen extasiades pels crits alliberats de les veus que ressonen en els plaers d'una esquelètica existència;

I la serenor virginal, on és? Vaga per les cúspides maldites dels temples malferits que sagnen daurat i vermell, i emanen aigües nues del cor ferit per l'orgull;

I l'amor clandestí, per què ha fugit? Famèlic i ple de misèria empeny la sorra, i amb les mans de pell descalça i llengües de vapor omple el verger del vent que respon a l'eco dels crits de l'amargor;

Sofriments beneits corquen la distreta malentesa, sembla l'esdevenir d'un joc de nens, i un hi trepitja per trobar-se amb l'esperança buida per la soledat;

Omple el càntir amb la pols dels plors i agulla el fil per brodar els desitjos més profunds, la llum s'apaga i no deixa veure les penes que broten de l'acàcia enraigada al meu hort;

Com desitjo les paraules i la claror! Sentiments fidels que s'escorren per les races que tracen el camí d'un incert destí; al lluny caminen els crits de la terra;

Recorda els retocs dels tristos tambors, que recullen amb el so les notes absortes en els infinits pensaments de la mar morta; agredida i ultratjada pels llamps transgressors que clamen tot just davant d'un vell monument,

Envejat desitjo ser per somriure al silenci, afluixo la corda que em lliga a la vida, només desitjo ser vist cara a cara i mirar-li als ulls; vull que la mort m'usurpi de front i no amb un traïdor crit depreciï la meva humilitat;


Desitjo acabar perfilat en el temps i amb secret remor ser pur com la clara guineu; de mi parlaran porucs pensaments; faran de mi un sincer esperit per a consol dels mortals.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«Desitjos del cor»

Il·lustració:
'Pèl-roja (Toulouse Lautrec)'
"Pèl-roja"
Toulouse Lautrec
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfa,
comte de Toulouse-Lautrec-Montfa
(Hôtel du Bosc, Albi, França, 1864 - Malromé, Saint-André-du-Bois, França, 1901)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Desitjos del cor»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]