"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Per sempre»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Paolo di Dono Uccello

Rellotge (Paolo di Dono Uccello)

Per sempre


Trist i allunyat món, m'empeny el sentit ofegat
per l'afany d'alegria, rodes desconsolat al
voltant de les agulles d'un rellotge de bronze i
vent;

Amb forta valentia i lenta agonia dorms
submergit en un somni pausat; designi d'un
dilema pres del mar, lligat amb cordes trenades
d'or i llum;

Envejós de l'univers obres les ales al mar i els
cims, com gra de sorra al que envolta un gran
desert prens el tímid camí que porta als fràgils
jardins de l'oblit enyorat;

Hores mortes, ofegades pel dia, amb la vana
esperança que arribi l'ofrena de les mans
venjatives; núvols de fum, portats per la brisa
vacil·lant guardada en el cofre de la virtut;

El crit del silenci envolta el meu ser, banderes
estripades marquen el destí; és el vent esmunyedís
que bufa l'auguri del meu cor;

Castells d'esperança enalteixen l'horitzó; parets
de palla i sostre de fang, als que la brisa del mar
esquinça amb un suau sospir;

Creu de ferro banyada en rovell, passes de
llarg i no mires enrere, et gires d'esquena i no
em vols veure;

Llum que il·lumina els meus desitjos, et deixes
dominar per la trista foscor, en vida m'has mort
per no complaurem i en infèrtil terra m'has
sepultat;

Un gos de drap, gris i bordador, la llum dels nous
matins li fan companyia, i en la meva solitud es
vanaglòria de ser el meu amic;

Surto al jardí i veig el dia, dels rosers florits
m'omplo els sentits; el cant dels ocells m'alegren
el cor, dels ulls em ploren llàgrimes daurades que
en tocar la terra fan brotar roses al silenci del
somni;

Desitjo el foc, el vent i tots els elements, amb
ells em vull fer una suau catifa, on les paraules
hi puguin trepitjar i les que siguin d'amor s'hi
quedin brodades amb fil d'argent i encesa flama.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«Per sempre»

Il·lustració:
'Rellotge (Paolo di Dono Uccello)'
"Rellotge"
Paolo di Dono Uccello
(Florència, Itàlia, 1397-1475)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Per sempre»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]