
Per sempre
Trist i allunyat món, m'empeny el sentit ofegat
per l'afany d'alegria, rodes desconsolat al
voltant de les agulles d'un rellotge de bronze i
vent;
Amb forta valentia i lenta agonia dorms
submergit en un somni pausat; designi d'un
dilema pres del mar, lligat amb cordes trenades
d'or i llum;
Envejós de l'univers obres les ales al mar i els
cims, com gra de sorra al que envolta un gran
desert prens el tímid camí que porta als fràgils
jardins de l'oblit enyorat;
Hores mortes, ofegades pel dia, amb la vana
esperança que arribi l'ofrena de les mans
venjatives; núvols de fum, portats per la brisa
vacil·lant guardada en el cofre de la virtut;
El crit del silenci envolta el meu ser, banderes
estripades marquen el destí; és el vent esmunyedís
que bufa l'auguri del meu cor;
Castells d'esperança enalteixen l'horitzó; parets
de palla i sostre de fang, als que la brisa del mar
esquinça amb un suau sospir;
Creu de ferro banyada en rovell, passes de
llarg i no mires enrere, et gires d'esquena i no
em vols veure;
Llum que il·lumina els meus desitjos, et deixes
dominar per la trista foscor, en vida m'has mort
per no complaurem i en infèrtil terra m'has
sepultat;
Un gos de drap, gris i bordador, la llum dels nous
matins li fan companyia, i en la meva solitud es
vanaglòria de ser el meu amic;
Surto al jardí i veig el dia, dels rosers florits
m'omplo els sentits; el cant dels ocells m'alegren
el cor, dels ulls em ploren llàgrimes daurades que
en tocar la terra fan brotar roses al silenci del
somni;
Desitjo el foc, el vent i tots els elements, amb
ells em vull fer una suau catifa, on les paraules
hi puguin trepitjar i les que siguin d'amor s'hi
quedin brodades amb fil d'argent i encesa flama.
per l'afany d'alegria, rodes desconsolat al
voltant de les agulles d'un rellotge de bronze i
vent;
Amb forta valentia i lenta agonia dorms
submergit en un somni pausat; designi d'un
dilema pres del mar, lligat amb cordes trenades
d'or i llum;
Envejós de l'univers obres les ales al mar i els
cims, com gra de sorra al que envolta un gran
desert prens el tímid camí que porta als fràgils
jardins de l'oblit enyorat;
Hores mortes, ofegades pel dia, amb la vana
esperança que arribi l'ofrena de les mans
venjatives; núvols de fum, portats per la brisa
vacil·lant guardada en el cofre de la virtut;
El crit del silenci envolta el meu ser, banderes
estripades marquen el destí; és el vent esmunyedís
que bufa l'auguri del meu cor;
Castells d'esperança enalteixen l'horitzó; parets
de palla i sostre de fang, als que la brisa del mar
esquinça amb un suau sospir;
Creu de ferro banyada en rovell, passes de
llarg i no mires enrere, et gires d'esquena i no
em vols veure;
Llum que il·lumina els meus desitjos, et deixes
dominar per la trista foscor, en vida m'has mort
per no complaurem i en infèrtil terra m'has
sepultat;
Un gos de drap, gris i bordador, la llum dels nous
matins li fan companyia, i en la meva solitud es
vanaglòria de ser el meu amic;
Surto al jardí i veig el dia, dels rosers florits
m'omplo els sentits; el cant dels ocells m'alegren
el cor, dels ulls em ploren llàgrimes daurades que
en tocar la terra fan brotar roses al silenci del
somni;
Desitjo el foc, el vent i tots els elements, amb
ells em vull fer una suau catifa, on les paraules
hi puguin trepitjar i les que siguin d'amor s'hi
quedin brodades amb fil d'argent i encesa flama.
Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«Per sempre»

"Rellotge"
Paolo di Dono Uccello
(Florència, Itàlia, 1397-1475)
Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Per sempre»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>

Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Per sempre»
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>


Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013
http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada