Llibres llegits i per llegir
El blog Llibres llegits i per llegir duu aquesta entrada sota el seu títol: "Dedicat al món dels llibres, aquest blog vol ser un recull d'opinions personals sobre les lectures que més m'han agradat o que em ve de gust compartir amb altres bloguers." Tot seguit el blog et dóna la benvinguda i la persona que hi ha al seu darrere encara afegeix: "Si t'agrada llegir, si a una illa deserta t'emportaries un llibre, si sempre tens un llibre que t'està esperant quan arribes a casa... aquest és el teu blog!".
Kweilan és la persona que el condueix, i amb ella és amb qui parlarem en aquesta nova entrevista.
Kweilan és la persona que el condueix, i amb ella és amb qui parlarem en aquesta nova entrevista.

1. El blog s'anomena Llibres llegits i per llegir però el lloc web duu el nom de "kweilan", que ve a ser una mena de nick o pseudònim teu. Tot i que en la primera entrada que hi fas ja parles d'aquesta qüestió, podries explicar-nos quin significat té?
És pel personatge de la novel·la de la Pearl S.Buck Vent de l'Est, Vent de l'Oest. És un dels primers llibres amb què vaig descobrir la lectura com a plaer. Des de petita llegia contes o tebeos però amb la història de Kweilan vaig pensar "llegir és això, és el que he sentit amb la seua vida, amb els seus neguits". I per aquest motiu, com un homenatge particular, vaig triar el seu nom com a nick.
2. Amb un nom com Llibres llegits i per llegir sembla evident que per aquest espai d'internet passen totes les teves lectures. Però també podria ser que en fessis una selecció, que no les comentessis pas totes pel motiu "x" que sigui. Quina de les dues opcions és la correcta? Tot el que llegeixes és després comentat al blog o hi apliques algun tipus de sedàs?
El títol és perquè des del començament vaig parlar de llibres que ja havia llegit i que volia recomanar però també hi havia els que llegiria al llarg del temps i dels que també en parlaria. Però sí que hi ha un sedàs. En general, només parlo de llibres que m'han agradat. No faig crítica negativa. Perquè si el que vull és que els lectors o lectores del blog s'engresquin... com es fa parlant malament d'un llibre?
3. Això explica una mica la següent pregunta que volia fer-te perquè, si no vaig equivocada, el blog el vas inaugurar l'any 2008, però en un mateix dia vas fer unes quantes entrades. Com i per què vas triar aquelles lectures per penjar les primeres ressenyes?
N'hi ha algunes de seguides perquè tenia un altre blog que no em funcionava bé. Va ser al juny del 2008. Uns mesos després vaig crear el de blogspot i les ressenyes les vaig traslladar. Aclarida aquesta qüestió tècnica, et diré que les primeres entrades corresponen a llibres que m'havien agradat molt i a la vegada les alternava amb llibres que anava llegint.
4. Durant aquests cinc anys d'existència del blog has mantingut l'anonimat i sempre, en el món dels bloguers, t'has presentat amb el pseudònim de kweilan. Què hi trobes a favor i/o en contra en el fet de ser un bloguer anònim? La teva intenció és continuar amb el pseudònim de kweilan?
Potser ser anònima et pot donar més llibertat però, en el meu cas, és un anonimat a mitges. Molts bloguers em coneixen perquè he anat a trobades o molta gent del meu entorn també coneix el meu blog. A més, he escrit fa poc una entrada anunciant que Pagès Editors, editorial de Lleida, em publicarà una novel·la. Una novel·la policíaca que donaré a conèixer també al meu blog. I crec que l'anonimat deixarà d'existir. Ara... no sé si m'atreviré a fer-me una ressenya.
5. Això és tota una novetat, una primícia informativa. Felicitats per aquesta propera publicació! La més sincera enhorabona. I tornant al teu blog, veig que a la franja dreta podem observar tot un seguit d'imatges que fan referència a premis obtinguts amb el blog i dibuixos-regals d'altres bloguers. Explica'ns una mica com valores aquest món tan intens com és el dels bloguers.
Jo vaig començar publicant sense saber qui hi havia al darrere d'aquest món. I em vaig trobar un conjunt de persones molt i molt generoses. Mai no han escatimat un elogi o un comentari positiu o, fins i tot, un premi, i aquí m'agradaria destacar la iniciativa dels premis CATS que mobilitzen i donen vida a tots els blogs.
Jo m'estimo molt el blog però també perquè els altres bloguers han intervingut i participat i l'han valorat de forma molt positiva. Part de la "culpa" d'haver-me atrevit a fer una novel·la, una història llarga, és seua. Sempre m'animaven i m'encoratjaven a escriure.
6. És evident que la teva integració i participació en l'espai bloguer és intensa perquè també has format part d'alguns projectes d'escriptura col·lectiva i has assistit a diverses trobades, tal com has comentat abans. Parla'ns d'aquestes teves experiències i com les valores.
Les trobades han estat sempre una festa. Reconèixer bloguers que admires pels seus blogs ja siguin de creació, de cine, de vivències personals o llibres aporta una gran satisfacció. Hi ha molt de talent al món dels blogs però al darrere hi ha persones i retrobar-te amb elles és molt enriquidor.
Els projectes d'escriptura col·lectiva com les Històries veïnals de "el veí de dalt" o els 365 contes de la "bajoqueta" han estat un medi per portar a terme inquietuds literàries que molts bloguers tenim i que així podem treure a l'exterior d'alguna forma. També m'agradaria recordar el fantàstic blog de Relats Conjunts que a partir d'una imatge proposa fer una història i és molt interessant llegir com cadascú interpreta la mateixa imatge de forma diferent.
7. Encara observant aquest espai que hi ha a la dreta de Llibres llegits i per llegir podem trobar entrades que fan referència a efemèrides o homenatges: Màrius Torres, Montserrat Roig, Charles Dickens... ¿La idea és que el blog esdevingui també una plataforma de l'actualitat cultural?
El món dels blogs és molt viu i contínuament hi ha propostes per recordar o bé homenatjar diferents escriptors o escriptores. Així no els deixem caure en l'oblit, i contribuïm amb el nostre petit gra d'arena a animar de nou a rellegir o a interessar-nos per escriptors que, encara que no estiguin de moda, tenen un gran valor.
8. En el blog, a més de les ressenyes de llibres, de vegades també parles d'algun aspecte concret de la literatura, l'escriptura, o la teva relació amb aquestes activitats. Entre l'una cosa i l'altra són moltíssimes les entrades que han aparegut al llarg d'aquests cinc anys. T'imposes una periodicitat concreta de publicacions? Sabries calcular quantes hores, aproximadament, dediques al blog al llarg de la setmana?
Al començament li dedicava una estona cada dia, si bé la meua idea era publicar tres o quatre entrades al mes. Depenia també de les meues lectures, del ritme que portava i si creia que valia la pena parlar-ne al blog. Des del projecte de la novel·la, he baixat el ritme. En part, perquè no he pogut llegir tant i en part, perquè el meu temps lliure l'he dedicat a escriure-la i sobretot a corregir-la.
9. Què et sembla si passem a l'apartat de tafaneries? O dit d'una altra manera, podries comentar-nos alguna anècdota divertida, curiosa... amb què t'hagis trobat a causa de Llibres llegits i per llegir?
Doncs en un viatge que vaig fer a Berlín amb els alumnes de 4t. d'ESO i altres professores, vaig conèixer un bloguer que viu allà, el Ferran de "In varietate concòrdia". I quan va venir a la cafeteria on estàvem berenant, malgrat que no ens havíem vist mai ens vam saludar com grans amics. Les meues companyes ho van trobar molt divertit i curiós. O en una visita que vaig fer a Reus per conèixer els seus edificis modernistes, vaig anar al bar Viena perquè l'Assumpta de "Blog de l'Assumpta" sempre en parlava. I allí estaven ella i el seu home. Em vaig atansar sense saber segur si ho eren o no i quan vaig dir "Sóc la Kweilan" ens vam abraçar amb una alegria inimaginable. Moltes anècdotes i també moltes satisfaccions.
10. Hem arribat al final. Gràcies pel temps que m'has dedicat, felicitats de nou per la propera publicació, i felicitats també pel blog. I de fet aquesta última qüestió és una pregunta en blanc que t'has d'autoformular: ha quedat alguna cosa en el tinter que t'hagués agradat treure a la llum? Vols afegir algun comentari?
Mai no m'hauria pogut imaginar que estaria tan orgullosa del meu blog i de formar part de la comunitat bloguera. Una abraçada a tots i a totes!
És pel personatge de la novel·la de la Pearl S.Buck Vent de l'Est, Vent de l'Oest. És un dels primers llibres amb què vaig descobrir la lectura com a plaer. Des de petita llegia contes o tebeos però amb la història de Kweilan vaig pensar "llegir és això, és el que he sentit amb la seua vida, amb els seus neguits". I per aquest motiu, com un homenatge particular, vaig triar el seu nom com a nick.
2. Amb un nom com Llibres llegits i per llegir sembla evident que per aquest espai d'internet passen totes les teves lectures. Però també podria ser que en fessis una selecció, que no les comentessis pas totes pel motiu "x" que sigui. Quina de les dues opcions és la correcta? Tot el que llegeixes és després comentat al blog o hi apliques algun tipus de sedàs?
El títol és perquè des del començament vaig parlar de llibres que ja havia llegit i que volia recomanar però també hi havia els que llegiria al llarg del temps i dels que també en parlaria. Però sí que hi ha un sedàs. En general, només parlo de llibres que m'han agradat. No faig crítica negativa. Perquè si el que vull és que els lectors o lectores del blog s'engresquin... com es fa parlant malament d'un llibre?
3. Això explica una mica la següent pregunta que volia fer-te perquè, si no vaig equivocada, el blog el vas inaugurar l'any 2008, però en un mateix dia vas fer unes quantes entrades. Com i per què vas triar aquelles lectures per penjar les primeres ressenyes?
N'hi ha algunes de seguides perquè tenia un altre blog que no em funcionava bé. Va ser al juny del 2008. Uns mesos després vaig crear el de blogspot i les ressenyes les vaig traslladar. Aclarida aquesta qüestió tècnica, et diré que les primeres entrades corresponen a llibres que m'havien agradat molt i a la vegada les alternava amb llibres que anava llegint.
4. Durant aquests cinc anys d'existència del blog has mantingut l'anonimat i sempre, en el món dels bloguers, t'has presentat amb el pseudònim de kweilan. Què hi trobes a favor i/o en contra en el fet de ser un bloguer anònim? La teva intenció és continuar amb el pseudònim de kweilan?
Potser ser anònima et pot donar més llibertat però, en el meu cas, és un anonimat a mitges. Molts bloguers em coneixen perquè he anat a trobades o molta gent del meu entorn també coneix el meu blog. A més, he escrit fa poc una entrada anunciant que Pagès Editors, editorial de Lleida, em publicarà una novel·la. Una novel·la policíaca que donaré a conèixer també al meu blog. I crec que l'anonimat deixarà d'existir. Ara... no sé si m'atreviré a fer-me una ressenya.
5. Això és tota una novetat, una primícia informativa. Felicitats per aquesta propera publicació! La més sincera enhorabona. I tornant al teu blog, veig que a la franja dreta podem observar tot un seguit d'imatges que fan referència a premis obtinguts amb el blog i dibuixos-regals d'altres bloguers. Explica'ns una mica com valores aquest món tan intens com és el dels bloguers.
Jo vaig començar publicant sense saber qui hi havia al darrere d'aquest món. I em vaig trobar un conjunt de persones molt i molt generoses. Mai no han escatimat un elogi o un comentari positiu o, fins i tot, un premi, i aquí m'agradaria destacar la iniciativa dels premis CATS que mobilitzen i donen vida a tots els blogs.
Jo m'estimo molt el blog però també perquè els altres bloguers han intervingut i participat i l'han valorat de forma molt positiva. Part de la "culpa" d'haver-me atrevit a fer una novel·la, una història llarga, és seua. Sempre m'animaven i m'encoratjaven a escriure.
6. És evident que la teva integració i participació en l'espai bloguer és intensa perquè també has format part d'alguns projectes d'escriptura col·lectiva i has assistit a diverses trobades, tal com has comentat abans. Parla'ns d'aquestes teves experiències i com les valores.
Les trobades han estat sempre una festa. Reconèixer bloguers que admires pels seus blogs ja siguin de creació, de cine, de vivències personals o llibres aporta una gran satisfacció. Hi ha molt de talent al món dels blogs però al darrere hi ha persones i retrobar-te amb elles és molt enriquidor.
Els projectes d'escriptura col·lectiva com les Històries veïnals de "el veí de dalt" o els 365 contes de la "bajoqueta" han estat un medi per portar a terme inquietuds literàries que molts bloguers tenim i que així podem treure a l'exterior d'alguna forma. També m'agradaria recordar el fantàstic blog de Relats Conjunts que a partir d'una imatge proposa fer una història i és molt interessant llegir com cadascú interpreta la mateixa imatge de forma diferent.
7. Encara observant aquest espai que hi ha a la dreta de Llibres llegits i per llegir podem trobar entrades que fan referència a efemèrides o homenatges: Màrius Torres, Montserrat Roig, Charles Dickens... ¿La idea és que el blog esdevingui també una plataforma de l'actualitat cultural?
El món dels blogs és molt viu i contínuament hi ha propostes per recordar o bé homenatjar diferents escriptors o escriptores. Així no els deixem caure en l'oblit, i contribuïm amb el nostre petit gra d'arena a animar de nou a rellegir o a interessar-nos per escriptors que, encara que no estiguin de moda, tenen un gran valor.
8. En el blog, a més de les ressenyes de llibres, de vegades també parles d'algun aspecte concret de la literatura, l'escriptura, o la teva relació amb aquestes activitats. Entre l'una cosa i l'altra són moltíssimes les entrades que han aparegut al llarg d'aquests cinc anys. T'imposes una periodicitat concreta de publicacions? Sabries calcular quantes hores, aproximadament, dediques al blog al llarg de la setmana?
Al començament li dedicava una estona cada dia, si bé la meua idea era publicar tres o quatre entrades al mes. Depenia també de les meues lectures, del ritme que portava i si creia que valia la pena parlar-ne al blog. Des del projecte de la novel·la, he baixat el ritme. En part, perquè no he pogut llegir tant i en part, perquè el meu temps lliure l'he dedicat a escriure-la i sobretot a corregir-la.
9. Què et sembla si passem a l'apartat de tafaneries? O dit d'una altra manera, podries comentar-nos alguna anècdota divertida, curiosa... amb què t'hagis trobat a causa de Llibres llegits i per llegir?
Doncs en un viatge que vaig fer a Berlín amb els alumnes de 4t. d'ESO i altres professores, vaig conèixer un bloguer que viu allà, el Ferran de "In varietate concòrdia". I quan va venir a la cafeteria on estàvem berenant, malgrat que no ens havíem vist mai ens vam saludar com grans amics. Les meues companyes ho van trobar molt divertit i curiós. O en una visita que vaig fer a Reus per conèixer els seus edificis modernistes, vaig anar al bar Viena perquè l'Assumpta de "Blog de l'Assumpta" sempre en parlava. I allí estaven ella i el seu home. Em vaig atansar sense saber segur si ho eren o no i quan vaig dir "Sóc la Kweilan" ens vam abraçar amb una alegria inimaginable. Moltes anècdotes i també moltes satisfaccions.
10. Hem arribat al final. Gràcies pel temps que m'has dedicat, felicitats de nou per la propera publicació, i felicitats també pel blog. I de fet aquesta última qüestió és una pregunta en blanc que t'has d'autoformular: ha quedat alguna cosa en el tinter que t'hagués agradat treure a la llum? Vols afegir algun comentari?
Mai no m'hauria pogut imaginar que estaria tan orgullosa del meu blog i de formar part de la comunitat bloguera. Una abraçada a tots i a totes!
Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blogs
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Llibres llegits i per llegir»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>

Romero i Olea, Sílvia.
«Llibres llegits i per llegir»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>


Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013
http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Interesant l'entrevista Silvia, segueixo aquest bloc.
La Peral S. Buck també va formar part de les meves primeres lectures, conservo els llibres.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada