"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Fragments d'una pedra»

Santi Borrell

Fragments d'una pedra (Santi Borrell)

Fragments d'una pedra

Santi Borrell

Edicions de pedra

Coberta:
Alonso Castellanos


          "Fragments d'una pedra" és el segon llibre de poesia de Santi Borrell (Vilafranca del Penedès, 1972), després d'haver publicat "Els dies a les mans" (2010).

          En paraules de l'autor, "Fragments d'una pedra", és un llibre... que obre el ventall a temàtiques molt diverses... coses aparentment simples, reflexions sobre la pròpia vida, pensaments sobre la felicitat, l'alegria, les il·lusions, l'amor o la pròpia vida quotidiana...

          Santi Borrell, a part d'escriure, també és un dinamitzador cultural, organitzant diversos festivals de poesia (com el Festival de Poesia a les Caves, de Sant Sadurní d'Anoia, o la Kinzena Poetika, de Vilafranca del Penedès). Ha col·laborat amb diversos artistes, escrivint poemes, muntatges poètics, iniciatives per Internet, i promovent obres col·lectives, com el recull "Poesia a la frontera", una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana.


          A "Fragments d'una pedra", el segon lliurament literari de Santi Borrell, ens trobem amb un poemari de gran complexitat i profunditat temàtica escrit amb un llenguatge que expressa el flux de la consciència i, per tant, gairebé col·loquial, de la mateixa manera que parlem amb nosaltres mateixos.

          Estilísticament, doncs, "Fragments d'una pedra" sorprèn per l'originalitat del seu plantejament tan temàtic com formal, fruit de l'autenticitat. La veu de "Fragments d'una pedra" no s'assembla a cap altra perquè és la veu genuïna del seu autor, sense retòrica que l'emmascari. La gran poesia, l'essencial, és transparent, ja sigui que visitem la de Joan de la Creu, ja sigui que visitem la més moderna de Walt Whitman o d'Allen Ginsberg. Aquests exemples són escaients, aquí, ja que en la poètica de Santi Borrell hi ha tant la presència d'un jo poètic que s'expressa en primera persona, com hi ha la veu impersonal i per tant, espiritual, d'una simbòlica pedra viva que parla a través dels seus fragments, àtoms o partícules elementals, si es vol trobar un símil científic a la metàfora dels fragments d'una pedra.

          Mercès al corrent d'un pensament sensible i a l'observació atenta i meravellada de la realitat externa, a "Fragments d'una pedra" el jo poètic de Santi Borrell es fa les mateixes preguntes que es fa un filòsof a l'hora de voler desenterinyar la realitat per comprendre-la. Santi Borrell és conscient, però, que la realitat en el seu sentit còsmic supera la nostra comprensió humana. Per aquest motiu en els seus versos afirma sovint la impossibilitat d'arribar al cor de les coses si no és a través de la interrelació (a vegades fusió) afectiva amb les coses. El coneixement més aproximat de la realitat ens arriba a través de l'experiència d'unió amb tot allò que ens sembla aliè però del qual formem part, ja que la vida és una.

          D'aquí ve que m'hagi referit a la mística cristiana-aràbiga de Joan de la Creu, però també a la mística panteísta de Walt Whitman o la mística beat-jueva d'Allen Ginsberg, cadascuna segons l'expressió personal d'aquests autors, per donar a comprendre aquesta actitud davant de la vida de Santi Borrell, que tendeix a unir el jo amb el tu, el jo amb els altres i encara el jo amb allò altre, mostrada en versos com aquests:

                    Amb les pedres, escoltar
                    la lentitud del temps.

                    I amb els ulls
                    de totes les persones,
                    veure el món.

          La realitat, la veritat, el coneixement del món, la saviesa del món, és un bé compartit. Part com som de la realitat no tenim tota la seva veritat i per aquesta raó sovint ens amara la sensació expressada en l'afirmació 'no sé res de la meva vida', com diu Santi Borrell en un dels seus poemes. En la vida humana hi conflueix el jo biogràfic, temporal, mortal, amb el jo espiritual, etern. Del jo biogràfic en podem saber alguna cosa, però el jo espiritual es va revelant a través d'experiències unitives o, com diu la psicología moderna, d'experiències al límit de la realitat palpable. Experiència mística, doncs, que no està fora del món sinó tot al contrari: és a través de les noces amb la realitat que se'ns revela el misteri de la vida. La vida no se'ns mostra només de forma intel.lectual sinó de forma més rotunda a través del respir de tot el nostre ésser, que és físic, psíquic i espiritual, àmbits que conformen un tot orgànic en xarxa. Una vida humana plena no és altra cosa que la relació harmoniosa de totes les seves parts, partículas o fragments de la pedra viva que som en l'edifici sempre en construcció de la humanitat.

          Amb "Fragments d'una pedra" Santi Borrell ha fet un salt creatiu considerable, fruit d'una maduresa personal en evolució. La inquietud vital de l'autor, sempre expectant, no dóna res per tancat, ans al contrari: gran part d'aquest poemari està fet de preguntes en veu alta. Preguntar-se ja és respondre's d'alguna forma en el camí d'aprenentatge de la vida que anem percebent a fragments, d'aquí el títol tan significatiu del llibre. Preguntar-se és filosofar, és fer via en el coneixement del que el nostre ésser espiritual ja sap, però que el nostre jo temporal va percebent a bocins i a través de silencis fèrtils. D'aquí ve una de les grans preguntes que Santi Borrell es fa en el seu llibre:

                    És el silenci tot el que no sabem?
                    És el silenci la primera paraula?

Teresa Costa-Gramunt


'Fragments d'una pedra (Santi Borrell)'
"Fragments d'una pedra"
Santi Borrell



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Fragments d'una pedra»
Santi Borrell
Lo Càntich. N.21. Aforisme, 2013
Octubre - Desembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 21>
EAN: 9772014303002 21>
ISSN 2014-3036-N.21


Lo Càntich - Número 21 - Aforisme, 2013
Lo Càntich - Número 21
Aforisme, 2013

http://www.locantich.cat/2013/12/lo-cantich-numero-21-aforisme-2013-lo.html


Lo Càntich - Número 21 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]