
Pèrgoles (o Escandinàvia)
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Pèrgoles (o Escandinàvia)»

"Comiat"
August Macke
(Meschede, Rin del Nord, Alemanya, 1887 - Xampanya-Ardenes, França, 1914)
Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Es desclou la tenebra
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Pèrgoles (o Escandinàvia)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>

Servé Galan, Lluís.
«Pèrgoles (o Escandinàvia)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>


Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013
http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada