"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

L'erotisme a la literatura:
«Les mil i una nits»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

Les mil i una nits



I
El tema



El sultà perdona a Xahrazad (Arthur Boyd Houghton)
El sultà perdona a Xahrazad (Arthur Boyd Houghton)

     Les mil i una nits és una recopilació (es creu que d'origen Persa ) de contes meravellosos, faules, històries d'amor, relats de crims, narracions de picaresca... El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab va ser el contista Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar (s. IX). La història principal sobre Scheherezade, que serveix d'apertura i nexe als altres relats sembla ser que fou agregada al s. XIV.

     La primera traducció a Occident va ser al 1704 i fou la del francès Antoine Galland, una adaptació del text expurgada dels adulteris i fets de sang que abunden al llibre original.

     Però, sens dubte la traducció que adquirí més popularitat fou la de Richard Francis Burton, diplomàtic militar, explorador i erudit de les cultures orientals i africanes. La traducció fou publicada amb el títol "The Book of the Thousand Nights and a Night", i estava formada per 16 volums que contenien tots els matisos eròtics del material original, tot i haver estat publicats en plena època Victoriana (s. XIX).

     Al primer relat del llibre s'explica com el Sultà Shahriar descobreix que la seva dona el traeix i la mata. Creient que totes les dones són iguals d'infidels ordena al ser visir d'aconseguir-li una esposa cada dia i després ordenaria matar-la a la matinada. Aquest designi serà trencat per la Scheherezade, filla del propi visir, qui sorprèn la primera nit al Sultà explicant-li un conte que interromp poc a abans de l'albada, prometent-li que li explicarà el final la nit següent, i així al llarg de mil nits. En aquest temps ella dóna a llum tres fills i el sultà finalment commuta la pena i viuen feliços per sempre. Alguns dels contes més coneguts són la història de Sindbad el Marí, la història d'Aladí i la Làmpada Màgica o la història d'Alí Babà i els Quaranta Lladres. El que ja no es coneix tant és que tots aquests contes en la seva versió original tenien una forta càrrega eròtica, que va desaparèixer per deixar pas a les seves versions de contes per a infants.

Richard F. Burton
Richard F. Burton


II
L'eròtica més actual



Estira't


     Sóc un home no educat en la sexualitat. I encara estic viu. No educat no vol dir no sentir la sexualitat. Molts "noes". Ho arreglo, tot seguit, malgrat tenir més de 41 anys, encara rebo senyals estimulants.

     Encara ric, quan una vegada per un problema de pròstata, vaig anar a urgències i el metge li va dir a la infermera: me'l prepara, que ara vinc.

     La infermera, amb planta d'estudiant, m'invità a estirar-me a la llitera dels blocs d'urgència i em va demanar que em traïes els pantalons i calçotets.

     Amb tot els meus atributs a la vista, em vaig estirar i em vaig intentar de relaxar, tot i el dolor que sentia pels conductes urinaris.

     Al cap d'una estona, no sé quant de temps, va entrar la infermera , va comprovar si les meves peces de roba eren avall i... vaig notar que m'agafava el penis i me'l manipulava. Amb un cert ritme terapèutic, crec, em va baixar la pell cap avall, exhibint el gland a tothom. Tothom era ella i jo.

     Ja no sentia cap dolor prostàtic. Altres sensacions arribaren, com ones a la platja. I és clar el meu penis també ho va notar i expressar.

     El metge de guàrdia va iniciar l'exploració i va donar el seu diagnòstic: Res greu, una mica d'infecció.

     Al marxar, va manar a la infermera, recordi si li ha baixat, li ha de tornar a pujar.

     Obedient, la infermera va acaronar el meu penis i suaument va pujar la pell cap a munt.

     Moments inoblidables. A punt. Gairebé a punt.

     Vaig vestir-me, i vaig marxar sense acomiadar-me de ningú. Acabada la "feina" ja no hi cap persona. Em sentia millor, per dalt i per baix.


Joan G. Pons
A RC: http://relatsencatala.cat/autor/joan-g-pons/571148
«Estira't»

Painter and model (Lucian Freud)
Painter and model (Lucian Freud)


III
El racó ocult del joandemataro



d'Orgasmes


És dins l'escalf del teu ventre seductor
Que em desfaig lentament
Sense pausa ni detura
Fins que el meu jo mesquí desapareix
I es filtra per les teves entranyes
Per trobar-te i retrobar-se...

I als meus ulls t'obres
com una gruta verge.
Esquerda
on
em
vull
p
e
r
d
r
e
.
.
.


I en tu entro, hipnotitzat, fins el final...
Amb la convicció que en tu i amb tu
Trobaré, per fi, el misteri de la vida eterna
De l'amor nu.

Ens trobarem, doncs, allà on es mostren les carns vermelles
On els llavis lluents es mosseguen
On les llengües s'allarguen excitades
I els cossos, com preses acorralades,
S'agiten per l'ofec mentre ballen danses ancestrals.

S'agiten...
fins que arriba
un esclat encegador
I sota cascades de foc
s'abrusen impúdicament
I vessen el goig i la mel
pels seus sexes
envescats.
J
O
I
A
h
h
¡!


Joan Abellaneda i Fernández
«d'Orgasmes»


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Les mil i una nits»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]