"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Amb pas de reina»

Glòria Calafell

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Amb pas de reina

Glòria Calafell

«Tu diràs, la caixa de la "Fragata" vols que no sigui de fusta bona?» *

     Sí. Vés tota la vida baixant escales i ara l'han de baixar dins d'un caixa, però. Sí, amb la caixa feta de fusta del vaixell la Fragata, on diuen que va conèixer l'home alt i fort de rulls ros-sos de qui sempre estigué enamorada. A que no ho sabies, oi? I saps que el marbrista... sí en Queló! Apa! No li diguis mitjacerilla, dona! Per bé que a mi no em fa peça; en Queló tampoc és un nyicris. És coix perquè de jove li va caure un bloc de marbre al peu... Bé deixa'm acabar, carai! Doncs, en Queló li esta un bust d'alabastre per a la tomba. No. Li ho fa perquè vol ell. Diuen que és la Tereseta de jove. Guapa és poc, dona, la Tereseta era una dona esplèndida. Tothom se la mirava, però ella tenia posat de reina. No es feia amb ningú, ni amb la meva padrina que la coneixia des que eren nenes... Xist... Calla que ara passa la caixa. Respecte!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. TERESETA-QUE-BAIXAVA-LES-ESCALES. CAPÍTOL V.


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]