"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Una pistola per a quatre condemnats»

Guillermo Silva - Carles Sanz Torres

Il·lustració:  Odilon Redon

El presoner (Odilon Redon)

Una pistola per a quatre condemnats


A Mario Benedetti

     Després d'un mes de tortures ininterrompudes, el tinent, el cap dels nostres carcellers, ha ideat per a nosaltres la més cruel de les execucions.

     —Els quatre esteu condemnats a mort —ens explica, amb un somriure als llavis, revestit de maldat—; però, potser, algun de vosaltres sigui innocent. Innocent només en part: perquè tots quatre sou col·laboradors dels reaccionaris i dels traïdors a la pàtria; sí, però potser algun de vosaltres no hagi intervingut en els delictes de sang dels quals us han acusat. No vull carregar, sobre la meva consciència, la mort d'un innocent; així que serà el "destí" qui decididrà sobre les vostres vides. Un destí modificable, ja que sereu vosaltres mateixos qui haureu de decidir, no jo.

     Avui és el dia escollit per a l'execució i ens introdueixen en una sala. Ens obliguen a seure en una cadira situada en cadascuna de les cantonades, amb les mans lligades a l'esquena mitjançant una corda de cànem. Al centre de la sala hi ha una taula i, sobre la taula, una pistola lluent.

     —Al carregador hi ha tres bales. Quan tanqui la porta tindreu l'oportunitat d'alliberar-vos de la corda que lliga els vostres canells i d'agafar la pistola —refereix el tinent—. Aquell de vosaltres que continuï viu, en arribar la nit, serà indultat... sempre que segueixi col·laborant amb el govern.

     "Sempre que segueixi col·laborant amb el govern ..." És un afegitó malèvol, desmoralitzador i maliciós. Els quatre, després d'haver-hi estat capturats pels soldats del servei secret del dictador, hem estat sotmesos a interrogatoris continuats, precedits per les més terribles tortures. No sé com han respost els meus companys. Jo, derrotat pel dolor, la fam i la son, he proporcionat noms, adreces i estratègies, amb l'esperança que acabin executant-me quan ja no els hi sigui de més utilitat. No he albergat la més mínima esperança de sortir viu de la presó i, molt menys, amb la gràcia d'un indult sospitós i marcat per la ignomínia de la delació.

     Observo de reüll les cares dels meus companys. Els tres, cadascun d'ells en la seva cantonada, mantenen el cap cot, sense gosar mostrar l'evidència que, igual que jo i no els hi jutjo per aquesta feblesa, han cedit davant la tortura.

     El tinent se'n va de la sala, tancant l'única porta. El segueixo amb la mirada i descobreixo els seus ulls, observant atent el desenllaç a través del bull's-eye de vidre transparent de la porta.

     No tinc temps per pensar. Els meus companys es comencen a debatre, lluitant per alliberar-se de les cordes. Un d'ells es tira a terra, contusionant-se, intentant passar les cames per entre els braços. Jo faig el mateix. Quatre homes, una pistola, tres bales. Només un de nosaltres sobreviurà. I jo no vull que cap dels meus companys acabi amb la meva vida.

     Aconsegueixo lliurar-me'n, però no he estat el primer. L'Umbert també ho ha fet i ja corre cap a la taula. D'un salt em planto a la seva esquena, abans que pugui agafar l'arma, i li copejo amb els punys al clatell. Cau a terra, però segueix conscient. Intenta aixecar-se, però s'atura en veure'm empunyant la pistola. Li apunto al pit. Veig que somriu i em fa l'ullet. Un camarada valent, l'Umbert.

     Disparo un tret, dos, tres. Ja no queden més bales a l'interior de la pistola.

     Després arriba el silenci. El vidre de l'ull de bou s'ha fragmentat en milers de fragments.

     Sé que no veuré sortir mai més el sol.


Guillermo Silva i Carles Sanz Torres
(Montevideo, Uruguai)
«Una pistola per a quatre condemnats»

Il·lustració:
'El presoner (Odilon Redon)'
"El presoner"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)


Referència:
Silva, Guillermo; Sanz Torres, Carles.
«Una pistola per a quatre condemnats»
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]