"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Eulàlia Tort: Converses amb Teresa Forcades»
La vida d'una monja liberal

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Eulàlia Tort: Converses amb Teresa Forcades.
La vida d'una monja liberal


     L'Eulàlia és una periodista especialitzada en temes religiosos. Treballa com a guionista de TV3, també per a diverses editorials i s'especialitza en comunicació. Recentment ha editat el llibre Converses amb Teresa Forcades, per Edicions Dau dins de la col·lecció Retrats. Aquest volum va ser veritablement un encàrrec que li va fer l'editor Toni Barnils i que li ha portat un any de feina mitjançant les deu entrevistes que portà a terme amb Teresa i que foren pouades amb gran vàlua. Al llibre hi ha diversos capítols referents tant a la teologia com a la medicina, per captivar l'atenció d'ambdós públics.

     Si fem una petita pinzellada en la nostra protagonista, veurem que Teresa Forcades i Vila (Barcelona, barri de Gràcia, 1966) va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i posteriorment fou Màster en teologia per la Universitat de Harvard el 1997, es doctorà en teologia i més endavant també es doctorà en Salut Pública el 2004. En els darrers anys ha editat tres llibres: La Trinitat, avui (2005), que és la seva tesi doctoral, Els crims de les grans companyies farmacèutiques (2006), La teologia religiosa en la història (2007).

     Actualment, exerceix com a monja del monestir de sant Benet (Montserrat) des del 1997, el monestir de les dones que està ubicat proper al dels homes, Montserrat. Com que era una dona teòloga i metge, a més de mediàtica, per aquest motiu l'autora, recolzada per l'editor de l'obra va creure interessant entrevistar-la, perquè podia atraure dos públics diferents, l'interessat per la vida monacal i l'atret pel món de la medicina, a més que era una persona que interessava escoltar. De fet, la monja Teresa es va donar realment a conèixer expressant el seu parer sobre la grip A que ens va afectar fa poc temps, concretament poc més de tres anys i que no era necessari malbaratar milions comprant aquelles vacunes, que simplement eren un negoci per als seus fabricants i un dèficit pels governs.

     Teresa és una teòloga molt feminista i atrevida, no té pèls a la llengua quan expressa les seves opinions, rigoroses i acurades, directes a la columna vertebral. No té por d'allò que vol transmetre i ho explana lliurement i amb valentia, sense pors. Per això dins l'obra en qüestió podem trobar que tant ens parla de l'avortament, com de la reproducció sexual, com de la medicina i tot allò que l'envolta, com ara el món farmacèutic, però també d'una crítica al capitalisme desbocat en el qual estem immersos de fa anys i que només serveix comprar i comprar, produir i vendre, puntal de la nostra economia, però no està fora del seu àmbit, recordem que la Teresa és una monja especialitzada en medicina i que a més està molt culturitzada. Treballa dins de la seva comunitat religiosa, seguint el lema "ora et labora", resa i treballa, però sempre dins aquest entorn discriminatori religiosament parlant i que tant l'amoïna, que les dones religioses no puguin exercir religiosament en una cerimònia i que sempre necessitin un home per a portar a terme aquest ofici. Dins el monestir resen cinc oracions diàries. Els oficis dels monjos i monges es divideixen segons l'orde religiós en Hores majors o principals, les oracions més llargues: Matines, a primera hora del dia, al matí o en sortir el sol, normalment, a les cinc del matí. Laudes durant el matí (cap a les set o vuit del matí). Vespres, a mitja tarda (per les sis). Completes (a la nit i abans del descans nocturn). També en oficis més breus, anomenats Hores menors: Terça (entre laudes i la missa, a mig matí). Sexta (cap al migdia) i Nona (a primera hora de la tarda). Segons l'orde poden variar però acostumen a ser set o vuit oficis diaris. La Teresa en fa cinc al seu monestir.

     L'autora també va fer vida uns dies dins el monestir de sant Benet per a conèixer-ne la realitat i com vivia la Teresa, així copsar millor les idees per al llibre i d'una manera més precisa. Una vida completament lliurada al treball dins del monestir. Calia tenir un mínim de trenta anys per entrar-hi i dins un monestir es genera també molt estrès ni que no ho sembli. Hi ha una abundant activitat, més de la que ens pensem, així ens ho van fer arribar les paraules de l'autora.

     Però la Teresa, no defuig cap tema i un i altre cop ens parla de les farmacèutiques i de la corrupció que les envolta, l'afany per vendre i vendre i comercialitzar els medicaments, molts milions en joc, com comenta, i tothom en vol ser partícip. Com afirma Teresa, les farmacèutiques primen l'economia de l'empresa a la salut de les persones, cosa que mai ningú diria que fos així, però ella domina aquest món. També recorda que la disfunció sexual femenina no existia i que la van inventar per vendre productes per combatre-la. L'Eulàlia comentà en boca de Teresa que les agències espanyoles que hi ha al govern es dediquen a aprovar o no el medicament, posant en segon pla a les persones. Segons Teresa Forcades, les farmacèutiques pateixen més per la promoció que no pas per investigar i crear nous fàrmacs per vèncer malalties pandèmiques. Temps en què sobresortí per criticar a l'OMS que determinava la grip A de pandèmia i així les farmacèutiques s'enriquirien obligant a tothom a vacunar-se.

     Aquesta periodista experta en temes religiosos ens parlà que dins l'ésser humà entren en joc la rua, capacitat de transcendència que tenim dins nosaltres i la psique, les emocions que suporta el nostre cos. És la medicina occidental la que es preocupa per integrar el cos dins els fàrmacs, així ho veia Teresa.

Teresa Forcades - 1

     En la xerrada-entrevista es va deixar clar que la Teresa és una admiradora d'Hugo Chávez i dels seus discursos polítics que escolta íntegrament, que ha viatjat quatre vegades a Veneçuela i que està al corrent de tot el que passa en aquell país. Sap que Chávez va aconseguir reduir l'analfabetisme i la pobresa, i per això és un model a seguir i que molts governs voldrien. També comenta que aquí ens arriba una imatge desvirtuada d'aquest polític, de fet, és el que pretenen els mitjans de comunicació.

     Teresa Forcades també opina de l'església. Està a favor de la creença, però amb el dogma és crítica. Passa pel sedàs els dogmes i els reinterpreta. Així doncs, per exemple, fitarem que capgira els dogmes marians, els referents a la Verge Maria. Troba que hi ha una excessiva clericalització, és a dir, que els clergues es posen massa en temes polítics i fins i tot, generen controvèrsia en alguns països. Ella els recomana ésser més fidedignes a l'Evangeli i no tant a les polítiques i governs.

     Però Teresa és una monja i teòloga molt valenta, res l'atura, sempre va a la seva i expressa allò que pensa, per això sovint l'hem trobada enmig d'alguna polèmica, com també ha rebut pressions des del Vaticà i per bisbes. Altrament, ella se sent una dona lliure i tot allò que manifesta ho argumenta. Teresa anhela una església més feminista i on les dones puguin exercir oficis religiosos.

     L'Eulàlia com a curiositat, ens digué que fou la tieta de Buda qui organitzà la primera manifestació a nivell mundial. Al final del llibre hi ha un interessant recull de l'antologia evangèlica amb els textos que més estima Forcades. També clama un espai per a la mort, tothom el necessita als darrers dies de la seva vida i anar-se'n dignament. Veu algunes morts potser massa idolatrades i sense espai per a la intimitat.

     Teresa glossa que estudiar era cosa només d'homes al món monacal, recordem la destacada editorial PAM, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, o bé la revista Serra d'Or, per tant, només ells podien difondre el coneixement, els estudis, en canvi, les monges estaven ancorades a fer pastes, ceràmica, mantenir la botiga de records del monestir i això l'encoleritza.

     Tota la comunitat religiosa de sant Benet recolza la tasca i les idees de Teresa Forcades, però ella no atura la seva agenda diària, fa conferències, concedeix entrevistes, sempre va amunt i avall, segueix difonent el seu coneixement i pensament amb uns valors ben sòlids. És potser la monja catalana més mediàtica que tenim, però tot ho fa dins el seu lema: amor i seguir a Jesús, atès que ell és el nostre guia i no el Papa.

Converses amb Teresa Forcades (Eulàlia Tort)

     Finalment, l'autora va comentar l'anècdota recollida al llibre que la política Marina Geli no pensava que les monges eren intel·ligents i per això i després de sentir les opinions de Forcades davant de l'afectació que hi hagué a Catalunya de la grip aviària a l'hivern del 2009, tota decidida va trucar al monestir per parlar amb l'abat i pressionar a la monja, sí, amb l'abat, es va equivocar de monestir, s'adreçà al dels monjos. Llavors l'abat va comentar-ho a l'abadessa, per això no afectà per res a la Teresa que segueix forta de conviccions. Ella, aquesta monja tan coratjosa ens deixa una lliçó més, convida a tothom a ser crític, com ho és ella amb un altre dels pilars que ens afecten, el model econòmic, una riquesa mal repartida i desigual. En alguns moments, em ve a la memòria el pare Apel·les, pel caràcter de Teresa, però sempre amb més seny, coneixement i honestedat, tot i que no amb menys rebel·lia. D'un atreviment, valentia i inquietud que li han portat diversos perjudicis i més d'un l'ha criticat d'estar desinformada o no dir tota la certesa, potser per enveja i desprestigiar-la.

     Va ser una mena d'entrevista entre l'editor i l'autora, un partit de tennis palpitant, un debat a dues mans força colpidor, i amb l'esquer de la Teresa Forcades, una monja que defensa el paper de la dona i parla sense embuts de l'avortament, la salut, la política, la religió, l'economia, per això de manera sovintejada apareix als mitjans de comunicació per expressar allò que creu, necessitem més gent com ella. Una dona sàvia del nostre temps i plenament compromesa amb la societat contemporània.

Eulàlia Tort i Teresa Forcade




Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Eulàlia Tort: Converses amb Teresa Forcades.
La vida d'una monja liberal»



Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Eulàlia Tort: Converses amb Teresa Forcades.
La vida d'una monja liberal».

A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]