«Ressò de vent» Glòria Calafell "Paraula d'Espriu"

Ressò de vent

Glòria Calafell

Somni sentit. Em moro,
perquè no sé com viure. *

Instal·lat en cornisa de silenci
—amb serenor de marbre i lletres d'or—
tu, Poeta, reposes i contemples
el skyline de la lenta solitud.

A l'ombra sàvia del vell Salom,
sofert ressegueixes amb dit glaçat
mar, cel, camí, arbre i pols de rials
que la pluja amara i embasardeix.

És el vent, però, que et parla del somni
clar i immòbil d'una petita pàtria
que no has pogut cloure en la teva pau
i l'esventa amb coratge per cors i ànimes,
amb el vidre antic de mots que no es trenquen.

Oh, Poeta! Potser ets una pols agnòstica
o t'arbres en ribes de rius nocturns.
Els teus mots, no. Resten fidels al poble
que no tem la mort. Sap bé com vol viure.

El poble, amb ressò de vent, ho canta.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXVI».
Cementiri de Sinera

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia