![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
+-+400.jpg "El camí del meu càncer (Carme Ciuró)")
El camí del meu càncer
Editat per Bubok Publishing S.L.
Pàgines: 120 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISBN: 978-84-686-3973-4
ISBN eBook en PDF: 978-84-686-3990-1
M. Josep Sebastià
Consol San Gabriel
M. Jesús Royo
La plenitud d'una veu
Com a escriptora, i amb una clara dedicació a la novel·lística, el meu món dins l'àmbit literari és el de la ficció. Davant la pantalla de l'ordinador teclejo negre sobre blanc i talment com si fos una deessa creo vides, invento personatges, els regalo un físic i un caràcter i els faig caminar per on jo vull. Sóc escriptora, sí, i el meu món és el de la ficció, però també sóc mare, filla, companya, amiga... Dona.
Per això, davant d'aquestes pàgines escrites per la Carme Ciuró i amb el repte de redactar una breu ressenya, em plantejo des de quin d'aquests vessants em cal enfrontar-m'hi. I la resposta és clara: no hi ha tria possible perquè aquests trets no són separables, ans al contrari, convergeixen en un tot essencial: el meu jo.
També aquest tot és el que trobareu rere l'escriptura del llibre El camí del meu càncer, perquè la Carme Ciuró hi apareix amb tota la seva riquesa i complexitat, amb tota la plenitud de la seva veu com a filla, germana, tia, companya, amiga, músic, pedagoga... i malalta.
I com costa, de vegades, pronunciar aquestes paraules: estic malalta. Sovint cerquem paràfrasis o usem eufemismes per donar-ho a entendre sense haver-ho de reconèixer, i aquest és el primer dolor de qualsevol malaltia. Però no és així com ho fa l'autora, la Carme Ciuró. Ella pren consciència de la seva situació i es prepara per viure-la observant cada passa del camí, cada gir, cada meandre i tombant. De la lectura vívida que en fa ens ofereix les seves vivències, les seves reflexions i pensaments, els sentiments que desperten i els que proven d'amagar-se. Ens ho ofereix tot en un intent, val a dir que reeixit, de sincerar-se, senzillament, amb ella mateixa per tal de continuar creixent com a persona malgrat la situació que li toca viure.
Per això, davant d'aquestes pàgines escrites per la Carme Ciuró i amb el repte de redactar una breu ressenya, em plantejo des de quin d'aquests vessants em cal enfrontar-m'hi. I la resposta és clara: no hi ha tria possible perquè aquests trets no són separables, ans al contrari, convergeixen en un tot essencial: el meu jo.
També aquest tot és el que trobareu rere l'escriptura del llibre El camí del meu càncer, perquè la Carme Ciuró hi apareix amb tota la seva riquesa i complexitat, amb tota la plenitud de la seva veu com a filla, germana, tia, companya, amiga, músic, pedagoga... i malalta.
I com costa, de vegades, pronunciar aquestes paraules: estic malalta. Sovint cerquem paràfrasis o usem eufemismes per donar-ho a entendre sense haver-ho de reconèixer, i aquest és el primer dolor de qualsevol malaltia. Però no és així com ho fa l'autora, la Carme Ciuró. Ella pren consciència de la seva situació i es prepara per viure-la observant cada passa del camí, cada gir, cada meandre i tombant. De la lectura vívida que en fa ens ofereix les seves vivències, les seves reflexions i pensaments, els sentiments que desperten i els que proven d'amagar-se. Ens ho ofereix tot en un intent, val a dir que reeixit, de sincerar-se, senzillament, amb ella mateixa per tal de continuar creixent com a persona malgrat la situació que li toca viure.
Però voldria remarcar les darreres paraules: el que trobareu en aquestes pàgines són les reflexions de la Carme Ciuró mentre camina amb el càncer. No és un llibre tècnic, no és un manual mèdic, no és un escrit perquè sigui llegit des d'un posicionament professional. O potser sí, perquè també els metges, oncòlegs i infermers poden ampliar la seva visió sobre com viu un malalt el càncer. Tampoc no pretén ser un llibre filosòfic o d'autoajuda. O potser sí, perquè en la comprensió dels conflictes d'altri podem aprendre a enfrontar-nos als propis.
El camí del meu càncer ens mostra les reflexions i vivències de la Carme Ciuró mentre pateix i supera la malaltia i el conseqüent tractament de quimioteràpia i radioteràpia.
Però tal com he anunciat a l'inici, no puc escriure aquesta ressenya separant els diferents trets que configuren la meva personalitat. Per tant, permeteu-me una certa debilitat i, ni que sigui per deformació professional, us faci cinc cèntims sobre l'estructura de la narració i la seva presentació gràfica.
El llibre consta de tres grans apartats: La quimioteràpia, Les sessions, La radioteràpia. El primer tot just planteja la notícia de la malaltia, els primers pensaments que et vénen al cap. Dels altres dos no cal que us en parli: el mateix títol ja és prou indicatiu del que hi trobareu.
Cadascuna d'aquestes tres parts s'obre amb una bella i sensible il·lustració de l'artista i dissenyadora gràfica M. Jesús Royo. Tres dibuixos que reflecteixen també l'evolució del camí per on avança la Carme Ciuró, perquè parteixen del detall i es van construint en un tot global i únic. Una avenç que ens acompanya al llarg de la lectura amb una elegant barreja de tendresa i intimitat.
Però encara hi ha un aspecte que no he esmentat i que és cabdal, essencial. Un aspecte que ja han ressaltat en el pròleg la M. Josep Sebastià i la Consol San Gabriel, naturòpata i fitoterapeuta respectivament. El camí del meu càncer, malgrat mostrar-nos les vivències d'una persona immersa en un tractament de quimioteràpia i radioteràpia, no és un llibre pessimista. Ho repeteixo perquè és una premissa a tenir en compte en encetar la seva lectura: no és un llibre pessimista. Sí que hi trobareu dolor, és clar. Una narració d'aquestes característiques no podria ser de cap altra manera. Però el dolor no és l'element clau, no és el tema latent al llarg de la lectura. Per damunt d'ell hi plana la llum, l'esperança, la il·lusió, la passió per la natura —sobretot centrada en el mar—, el reconeixement dels valors de l'amistat i la família, el gaudi de la música i la literatura, de l'art en general. El que preval en El camí del meu càncer és l'amor a la vida.
Endinseu-vos sense por en aquest escrit de la Carme Ciuró i deixeu-vos guiar per la seva veu. Per la plenitud de la seva veu. No us en penedireu.
El camí del meu càncer ens mostra les reflexions i vivències de la Carme Ciuró mentre pateix i supera la malaltia i el conseqüent tractament de quimioteràpia i radioteràpia.
Però tal com he anunciat a l'inici, no puc escriure aquesta ressenya separant els diferents trets que configuren la meva personalitat. Per tant, permeteu-me una certa debilitat i, ni que sigui per deformació professional, us faci cinc cèntims sobre l'estructura de la narració i la seva presentació gràfica.
El llibre consta de tres grans apartats: La quimioteràpia, Les sessions, La radioteràpia. El primer tot just planteja la notícia de la malaltia, els primers pensaments que et vénen al cap. Dels altres dos no cal que us en parli: el mateix títol ja és prou indicatiu del que hi trobareu.
Cadascuna d'aquestes tres parts s'obre amb una bella i sensible il·lustració de l'artista i dissenyadora gràfica M. Jesús Royo. Tres dibuixos que reflecteixen també l'evolució del camí per on avança la Carme Ciuró, perquè parteixen del detall i es van construint en un tot global i únic. Una avenç que ens acompanya al llarg de la lectura amb una elegant barreja de tendresa i intimitat.
Però encara hi ha un aspecte que no he esmentat i que és cabdal, essencial. Un aspecte que ja han ressaltat en el pròleg la M. Josep Sebastià i la Consol San Gabriel, naturòpata i fitoterapeuta respectivament. El camí del meu càncer, malgrat mostrar-nos les vivències d'una persona immersa en un tractament de quimioteràpia i radioteràpia, no és un llibre pessimista. Ho repeteixo perquè és una premissa a tenir en compte en encetar la seva lectura: no és un llibre pessimista. Sí que hi trobareu dolor, és clar. Una narració d'aquestes característiques no podria ser de cap altra manera. Però el dolor no és l'element clau, no és el tema latent al llarg de la lectura. Per damunt d'ell hi plana la llum, l'esperança, la il·lusió, la passió per la natura —sobretot centrada en el mar—, el reconeixement dels valors de l'amistat i la família, el gaudi de la música i la literatura, de l'art en general. El que preval en El camí del meu càncer és l'amor a la vida.
Endinseu-vos sense por en aquest escrit de la Carme Ciuró i deixeu-vos guiar per la seva veu. Per la plenitud de la seva veu. No us en penedireu.
Sílvia Romero i Olea
Escriptora
Escriptora
+-+p.jpg "'El camí del meu càncer (Carme Ciuró)'")
El camí del meu càncer
Carme Ciuró
Referència:
«'El camí del meu càncer', de Carme Ciuró»
Ressenya: Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
«'El camí del meu càncer', de Carme Ciuró»
Ressenya: Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013
http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html
lectures
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
He llegit el llibre i com olt bé diu la Silvia no es un llibre pesimiste, encara que en algún moment haig de reconèixer que m'he emocionat i han aparegut algunes llàgrimes.
Recomanio la seva lectura ja que poenso es un acte de valentía escriure el que ha escrit la Carme Ciuró i es molt posible que serveixi de guia, de confort i de comprensió per a moltes dones que es troiben en una situaciuó semblant.
Diuen les darreres paraules:
"És així com sento avui la vida: amb la serena desesperança de qui no espera res, amb la senzillesa de saber que la vida és prou difícil com per rebutjar cap ajut, rialla o suport per viure el dia a dia, i amb la tendra satisfacció de sentir-mne escollida perquè estic viva"
Llegio-ho l'aconsello
La Carme era la meva professora de piano, per mala sort va morir el 12 de setembre
Publica un comentari a l'entrada