"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«B. B. King a l'estudi»

Miquel Santaeulàlia

Il·lustració:  Toni Arencón i Arias

B. B. King acústic (Toni Arencón i Arias)

B. B. King a l'estudi


     Cau el vespre i les orenetes han deixat de volar. Assegut a l'estudi, veient passar els avions per damunt de la muntanya de Montjuïc, l'home de l'àtic s'ha endinsat de nou en aquest món seu, particular, que el transporta més enllà de les realitats de cada dia. Ara feia dies que no escrivia damunt del paper. L'ordinador ha substituït la tinta estesa a cops de canell, i la barreja del retalla-enganxa damunt de la pantalla ha desdibuixat l'art de dibuixar sentiments. Avui, però, s'ha deixat anar i ha retrobat el plaer de crear paraules encadenades com li havia ensenyat l'avi. Amb la ploma a la mà dreta escriu.

     "Calles de nou, com cada nit. Passeges dins de cada avinguda d'un cervell que pensa poc, que ha après a viure dels sentits. Em maregen els malsons de raons, d'idees, i de lúgubres nocions. De poc em serveixen els jocs de mans, actes de prestidigitador primerenc, que amaguen realitats, que obvien la crueltat del que grana cada part del meu cos cansat. Com covard avergonyit, he dut la màscara de l'estigma, una imatge de cartró, treballada amb les mans febles de la moral i el desencís social que tenalla vibracions. Inexpressiu, camina un passat tèrbol, honrat però malastruc, que ha colpejat la malmesa consciència sens pietat. I tot plegat ha fet del mot una mentida, visibilitat d'un sentiment, una culpa, una càrrega feixuga que ha rosegat fonaments, que ha deixatat l'ànima entera. I el garbuix de mots, que amb mi es barallen, remou amb estridència aquests instants, sota un fanal, sobre un taulell, silenci de nou cruel i inquisidor que xucla amb força. De nou calles, ja ho he dit, però és cert. I el teu silenci em rebrega la ferida i escup cendra on hi ha carn viva, i fa mal, i cou l'ànsia. Quan deixo anar la pell al vent, m'allibero. Tremola cada pam de mi amb tu, callat com ets, i em desfaig en mil colors que es barregen, que flirtegen excitats entre el roig encès d'una estrebada i un bes humitejat als llavis. Calles mentre em tens entre tes mans, assedegat com estàs de vida, i esperes enyorat compartir-me amb una amant, al capvespre, entre els estels. Jo callo mentre em sento interrogat, esperant també, poder-te cercar a estones, després d'haver dibuixat uns somriures i uns gemecs amb la suor del plaer.Com cada nit calles, ara amb la màscara esquinçada, realitat a flor de pell i una il·lusió dins del cor. I s'endrecen les paraules".

     Acabat el text, es recolza sobre el respatller de la cadira de vímet i el repassa. El silenci sempre l'ha inspirat. Ha estat un d'aquells companys de viatge incansables, sincers, i persistents en la interrogació. Quan la nit pinta negres intensos on el sol cremava el blau, contempla el firmament i escolta atent. Res no diu, i en el no-res troba el recer. De fons, entre acústics de guitarra, B. B. King desgrana, amb Van Morrison, l'"If you love me", amb tendra cadència.

     Fora canta el vent i els vidres de la finestra n'entomen les carícies. L'home de l'àtic deixa la ploma al costat del quadern de notes i respira fons. Ja no volen orenetes, pensa.


Miquel Santaeulàlia
(Barcelona, 1960)
«B. B. King a l'estudi»

Il·lustració:
'B. B. King acústic (Toni Arencón i Arias)'
"B. B. King acústic"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Santaeulàlia, Miquel.
«B. B. King a l'estudi»
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]