«Versos de consol» Aurora Marco i Arbonés "Paraula d'Espriu"

Versos de consol

Aurora Marco i Arbonés

Cansat de tants versos que no fan companyia, *
de l'orfeó de grills que canten a la lluna
i dels mots que s'esbomben sense aportar consol,
dels monòlegs que escanyen el gust de la conversa
i del gran rebombori d'òrfenes paraules
que jeuen a la terra amb dríngoles de mort,
ja no vull més que versos que pouin ben endins,
que acabdillin el clam d'autèntica justícia,
que apuntalin els drets i el tarannà d'un poble.
i que siguin un bàlsam pel sofriment del món.

Vull versos de colors, de riures i de contes,
lleugers com un vela en un vaixell d'argent,
cançons de benvinguda, d'acolliment, de vida,
compassives i fèrtils, amb gust de bona terra.

Cansat estic de versos que no arriben al cor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t'agradarà».
El Minotaure i Teseu. El caminant i el mur

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia