"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Un dia...»

Mireia Caballero Estruel

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Un dia...

Mireia Caballero Estruel (8 anys)

No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol. *

     Un dia, la Mireia i en Roger sortien amb la bicicleta. Tenien gana, estaven a punt d'arribar a un pont, es feia fosc, i es van parar a sopar. La Mireia, mirant el cel com sempre, va dir-li al seu germà: "Roger, cada nit, si vols, pintarem un estel nou i els comptarem, perquè mai no en falti cap ni un dels que ahir hi havia, i així a poc a poc en quedarà el cel ple. I els pares ens diran pels colors quin és el que ens protegeix de qualsevol cosa. El taronja és el que diu que tu ets especial, i el blau serà el que faci que la tristesa sempre estigui ben lluny de tu i de mi. Veus aquest núvol? És el dels somnis. Va, puja, i des d'allà els pintarem. Véns, germanet?"

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
Cementiri de Sinera


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Venus ha dit...

Mireia, el conte amb el que ens has obsequiat, és preciós... No deixis mai d'escriure, és una habilitat que tens, i seria estupend que continuïs practicant. M'agradaria molt, tornar a llegir algun altre conte teu. Et felicito!!
Un petó!!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]