![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Un dia...
Mireia Caballero Estruel (8 anys)No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol. *
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol. *
Un dia, la Mireia i en Roger sortien amb la bicicleta. Tenien gana, estaven a punt d'arribar a un pont, es feia fosc, i es van parar a sopar. La Mireia, mirant el cel com sempre, va dir-li al seu germà: "Roger, cada nit, si vols, pintarem un estel nou i els comptarem, perquè mai no en falti cap ni un dels que ahir hi havia, i així a poc a poc en quedarà el cel ple. I els pares ens diran pels colors quin és el que ens protegeix de qualsevol cosa. El taronja és el que diu que tu ets especial, i el blau serà el que faci que la tristesa sempre estigui ben lluny de tu i de mi. Veus aquest núvol? És el dels somnis. Va, puja, i des d'allà els pintarem. Véns, germanet?"
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «II».
Cementiri de Sinera
Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Mireia, el conte amb el que ens has obsequiat, és preciós... No deixis mai d'escriure, és una habilitat que tens, i seria estupend que continuïs practicant. M'agradaria molt, tornar a llegir algun altre conte teu. Et felicito!!
Un petó!!
Publica un comentari a l'entrada