"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Secrets»

Edgar Cotes i Argelich

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Secrets

Edgar Cotes i Argelich (15 anys)

     L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és.* Però no s'arriscà, qui sap si per covardia o per indiferència. Fins aleshores, la gent havia atribuït el fet de tenir les orelles punxegudes i la seva pell blanca a un capritx genètic. Ningú no s'havia adonat que era diferent de la resta. I va viure en pau entre els humans. Fins que fou descobert. Passà d'improvís, utilitzant la seva màgia accidentalment. Intentà fugir, malgrat que fou caçat tan ràpidament com un conill. Va ser escrutat milers de vegades en laboratoris, talment com un conillet d'Índies. Inútil. Només hi havia una única explicació: havia de ser un elf. Res més podia justificar-ho. Si era així, ell era un secret per a la humanitat. I, si es descobrís, hauria significat el caos. Per aquest motiu, fou tancat en la presó més fosca, al lloc més recòndit del planeta on ningú no pogués trobar-lo. Mai més. Tot i així, no estava sol. L'acompanyaven un vampir, un gegant i un centaure.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Indesinenter».
LES CANÇONS D'ARIADNA


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]