«Quasi-conte lapidari d'Anastasi Blasi» Jordi Masó Rahola "Paraula d'Espriu"

Quasi-conte lapidari d'Anastasi Blasi

Jordi Masó Rahola

     "Exigeixo un llit per morir-m'hi" *, crida Anastasi Blasi. Ho proclama amb un to que no admet rèplica, aquella fermesa que l'ha fet guanyar fortunes, servituds i fidelitats (i alguna enemistat, tot s'ha de dir). Com que a Lavínia saben que cal satisfer les seves voluntats, s'afanyen a complaure'l. El llit és un model sumptuós amb un capçal de filigranes daurades: qualsevol s'hi voldria morir! Però res: passen setmanes, mesos, i creix la controvèrsia: "La mort no es pot encarregar", comenta Serafina Quintana. "Ni te la fan a mida", rebla Magdalena Marés. Salom somriu: en porta alguna de cap i ara li fa dir al frustrat moribund: "Exigeixo una dona per rebolcar-m'hi". El nou caprici s'interpreta com a una renúncia: com que morir no és al seu abast, Anastasi Blasi s'aboca a desitjos més assequibles. Com sempre, tothom s'apressa a acontentar-lo i li porten la Trinquis. Els grinyols del somier ofeguen gemecs i esbufecs. També camuflen la ranera que sobrevé a Anastasi Blasi quan, feliç, expira.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «El cor del poble».
A: ARIADNA AL LABERINT GROTESC

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa