"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«No em vull aturar»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Anònim romà

La Primavera (Anònim romà)

No em vull aturar


Tot just comença el dia, el gira-sol tafaner, adormit
per la foscor que marxa a contracorrent, dóna la
benvinguda al sol altiu que arriba per sorpresa;

Els seus pètals, de groc sense pietat, han estat
conquerits per la boirina de la nit, i el seu tall,
que és el pilar que aguanta el sentit del misteri de
la vida, fa del temple sagrat l'amagatall de la
suau i esperada promesa;

Que sigui translúcida la tarda, perquè de fins
pensaments vull omplir les rescloses dels meus
buits, que són com calaixos plens de plomes eixugues,
estèrils davant la llum que s'estavella contra les
solitàries medalles d'un vell combatent;

D'àmbit espaiós, distant davant l'horitzó, així
és el teu cor, ets el vel esquinçat a qui evoco
amb una veu tèbia, que és el reflex paral·lel del
meu esperit;

Un foc pàl·lid escalfa la meva cambra plena d'hores
de solitud, on la meva imaginació s'escampa com les
fulles d'un arbre marcit que moren per l'envestida
d'un cruel vent;

No m'aturo, no vull veure la fi, camino a pas lent,
vull gaudir del plaer d'emmirallar-me en el pas del
temps;

No m'aturo, retrobo el camí vagi on vagi; no vull
veure la fi, travesso el reixat i escolto els cants de
dolces pianoles, tocades per mans que són restes dels
records malmesos que van néixer entre la cendra
blava del meu cor i moren envoltats per les flors
pansides d'una tomba buida;

Busco les fèrtils paraules de promesa amb accelerat
ardor; els seus llargs dits m'han traspassat; vull que
floreixin en mi com una rosa que m'envolta amb el
seu penetrant perfum i el seu nítid color, i em
traspassi l'ànima amb les seves espines platejades;

Amb aquest desig espero la primavera, obstinada a
no arribar mai, i amb el compàs del meu rebuf udolarà
el silenci per fer-se sentir fins a les terres més llunyanes
de neutral bellesa.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«No em vull aturar»

Il·lustració:
La Primavera (Anònim romà)
"La Primavera"
Anònim romà


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«No em vull aturar»
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]