![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Mirada endins
[ Adquirir ]
Mirada endins
Pàgines: 72 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 09>
Elvira Compte
Pilar Campmany
Pròleg
La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos. Podríem consensuar que l’atzar juga un paper destacat en el moment que envoltats de milers d’obres ens trobem davant d’un llibre en singular. El fet d’acaronar un exemplar amb els nostres dits transforma aquell volum en un exemplar únic.
L’atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l’univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d’ahir, la literatura d’autor experimenta una revolució sense precedents gràcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els àmbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l’escriptura qualitativa que en l’antic món editorial, del nostre país petit, hauria romàs en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d’autors fins aleshores desconeguts.
En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de català, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Català, es jubilava i trobava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i l’escriptura. L’escola Massana i l’Associació d’Aquarel·listes aporten a la part filològica de l’autora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literàries, i per l’altra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma d’expressió.
Pilar Campmany escriu articles d’opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Càntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didàctiques de la llengua, a la pàgina digital de «Relats en català»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d’aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l’Associació “Set Plomes” de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs “Crea el teu conte” de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l’Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l’Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t’estimo»; «Criatures fantàstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L’estimem perquè és la nostra!»; «Contes d’aigua»;... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica l’angle des del qual s’ha gestat aquest volum poeticopictòric.
Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que s’erigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temàtica principal del poema amb l’excel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:
L’atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l’univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d’ahir, la literatura d’autor experimenta una revolució sense precedents gràcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els àmbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l’escriptura qualitativa que en l’antic món editorial, del nostre país petit, hauria romàs en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d’autors fins aleshores desconeguts.
En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de català, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Català, es jubilava i trobava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i l’escriptura. L’escola Massana i l’Associació d’Aquarel·listes aporten a la part filològica de l’autora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literàries, i per l’altra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma d’expressió.
Pilar Campmany escriu articles d’opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Càntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didàctiques de la llengua, a la pàgina digital de «Relats en català»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d’aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l’Associació “Set Plomes” de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs “Crea el teu conte” de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l’Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l’Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t’estimo»; «Criatures fantàstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L’estimem perquè és la nostra!»; «Contes d’aigua»;... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica l’angle des del qual s’ha gestat aquest volum poeticopictòric.
Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que s’erigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temàtica principal del poema amb l’excel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:
“Plora la tardor...
dels arbres davallen llàgrimes
que el temps ha pintat amb pàtina d’or [...]”
[Pàtines d’or]
Fins i tot i en certs moments el lector sent el plaer de la degustació:
“Camino inventant quimeres
Senders amb grocs de ginesta
I ocres de pa tendre amb mel [...]”
[Fent camí]
Mirada endins ens permet gaudir conjuntament de les dues passions de Pilar Campmany. Per una banda ens ofereix una lectura poètica que es transforma en un viatge entre els colors, les aromes, les textures i les imatges de la natura amb temàtiques tan subjectives com l’amor, la nostàlgia, la il·lusió... Es tracta d’uns sentiments intimistes que traslladen el lector a l’apartat del record i a la sensació o realitat d’un temps que passa inexorable mentre es continua la lluita del dia a dia per a conservar l’esperança pel demà. En qualsevol cas, Pilar Campmany se serveix dels sentits i sentiments que l’envolten a diari per a reflexionar sobre l’alegria, el dolor, les frustracions i en definitiva tot un repertori de situacions quotidianes que ordena i mimetitza amb estètica literària.
Malgrat que a la introducció la temàtica de l’atzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant d’una autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda d’ornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en l’imaginari de l’autora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.
La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores d’ara ens trobem davant d’uns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerància i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que l’atzar acompanyi Mirada endins a moltes mans que l’abracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys.
Malgrat que a la introducció la temàtica de l’atzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant d’una autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda d’ornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en l’imaginari de l’autora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.
La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores d’ara ens trobem davant d’uns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerància i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que l’atzar acompanyi Mirada endins a moltes mans que l’abracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys.
"Mirada endins"
Pilar Campmany
Referència:
Culturàlia.
«Mirada endins»
Pilar Campmany
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
Culturàlia.
«Mirada endins»
Pilar Campmany
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013
http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada