"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Laia»

Marçal Galan

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Laia

Marçal Galan (12 anys)

"...i deia
molt suaument els nostres
petits noms i ens somreia" *

La veig de tant en tant, però últimament la tinc molt present.
Només pensar-hi em fa sentir imprescindible.
Tant si està contenta com trista o té un dia malhumorat
no puc deixar de mirar-la i pensar... quin futur més imprevisible.

El seu somriure és un tresor sense preu que mai ha de ser apagat,
Les seves galtes toves i flonges em recorden moments inoblidables,
Els seus ulls grossos com taronges es claven com urpes a la novetat.
Necessita tocar-ho, mossegar-ho, llançar-ho i després...
amb molta insistència, t'ho torna a demanar.

Ella és el futur d'aquesta terra.
És la generació de la llibertat, que em fa sentir privilegiat
cada cop que estira la mà i no s'estranya.
Em fa pensar amb tot el que hem de lluitar,
perquè mai puguin matar una llengua.

Per tots aquests infants que no volen cedir,
hem de procurar que no perdin la seva identitat.
Per això, catalans, no podem perdre el nostre camí.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Les roses recordades».
Les ombres, el riu, el somni perdut. El caminant i el mur


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]