
La meva llengua
Amadeu Lleopart i CostaQuina petita pàtria, *
la meva llengua!
Ras i curt.
Però amb un xic d'esforç
ho arribaràs a entendre (se'n diu
voluntat). La vols, la voleu,
trinxada, reduïda, negada, abolida.
El medi nutritiu que em va alletar
i que dia a dia em permet pensar
i dir. Hi pertanyo, a la llengua.
La petita pàtria. Et parlo:
aleshores sóc. Senzillament, una frase
només d'aquest teixit enorme.
El vols, el voleu, desfet, el teixit,
pretèrit, inexistent.
La teva mirada té guspires de llum
a les pupil·les: sé que arribaràs
a entendre-ho (se'n diu humanitat).
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «II».
Cementiri de Sinera
Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada