"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«GloBos.Blog»
Xarxa literària: blocs


Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs (Sílvia Romero i Olea)

"Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

GloBos.Blog
GloBos.Blog


     "Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades." Amb aquestes paraules la Glòria Bosch i Morera ens presenta el seu bloc: GloBos.Blog. Un espai on, segons manifesta de forma més personal, només pretén compartir poemes i poesia amb els navegants de la xarxa. Ara bé, potser aquest bloc és més del que ella anuncia. Entrem-hi!

Perfil de GloBos.Blog - Glòria Bosch i Morera

     1. El fet de presentar el teu bloc només com un espai per "compartir" em fa pensar que la literatura, i la poesia en concret, no és tant la teva professió sinó la teva passió. Però navegant pel teu bloc em plantejo si, a més de gran lectora de poetes, tu també formes part d'aquest col·lectiu. Me'n podries fer cinc cèntims?

     Ho has encertat. La poesia és la meva passió. En llegeixo i n'escric. Pel setembre presentaré el meu poemari "Bosc de paraules". Tinc un altre bloc "El que em passa pel cap" on, entre altres coses, hi poso els meus poemes. També els d'altres companys blocaires que m'ho permeten i d'autors reconeguts, els que encara estan entre nosaltres, com Abelló, Formosa o Margarit. Ah! I una de les coses que més m'agrada és recitar. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants i de quatre tertúlies poètiques més.

     2. Hi ha una pregunta que faig sempre a tots els blocaires: per què aquest títol, GloBos.blog? Què pretens suggerir amb ell?

     El bloc va néixer com una carpeta personal, on guardar els poemes que més m'agradaven. No pensava que tingués més repercussió. Per això, el nom que li vaig donar són tan sols les tres primeres lletres del meu nom i cognom. Ara l'anomenaria d'una altra manera, ja que "Globos.blog" no dóna cap pista del contingut i si en dóna alguna no té res a veure amb la poesia.

     3. El primer post que vas penjar és del 8 de març de 2011, Dia de la Dona. Per una banda hi ha una entrada on podem llegir "Drap de la pols", de Maria Mercè Marçal; per altra banda també ens ofereixes "L'Elionor", de Miquel Martí i Pol. En tractar-se dels poemes amb els quals inaugures GloBos.blog la pregunta és de calaix: per què aquests dos poemes, o per què aquests dos poetes?

     El 8 de març és el dia de la Dona Treballadora. Els poemes, doncs, són força indicats per a aquesta data. "Drap de la pols" i "L'Elionor" ens mostra la dona que treballa, i molt, dins i fora de la llar. En aquesta ocasió vaig triar les poesies més que els autors, que admiro moltíssim. Són poemes que es reciten gairebé sempre quan es fan homenatges a la Dona en aquesta data.

     4. Hi ha un detall que no puc passar per alt. Malgrat, repeteixo, amb el teu bloc només pretens, segons les teves paraules, compartir, la tria que fas no és subjectiva al cent per cent perquè et sumes a les efemèrides del dia a dia. Una de les últimes, per exemple, el 99è aniversari del naixement de Joan Vinyoli. La pregunta és obligada: a mesura que ha anat passant el temps, has modificat el propòsit inicial del bloc?

     A mesura que van anar augmentant les visites vaig ampliar mica en mica la selecció que feia, ja no eren només els poemes que més m'agradaven o dels meus autors preferits. Vaig començar a destacar els aniversaris, les estacions del any, les festes assenyalades: Nadal, Sant Jordi, l'onze de setembre... Si es commemora el centenari d'algun poeta cada mes es posa un poema seu; aquest any ho faig amb Espriu i Rosselló Pòrcel.

     5. Deixant de banda aquestes efemèrides que acabem d'esmentar, ¿la resta d'entrades apareixen en funció de les lectures que fas, o potser vénen també guiades o suggerides pels seguidors del teu bloc?

     Ara procuro intercalar poetes menys anomenats, especialment dones, que, com diu la Júlia Costa, són força desconegudes. I n'hi ha de genials. O de novel·listes que també han conreat la poesia, com Pedrolo o Mercè Rodoreda, i que són poc coneguts en el seu vessant poètic.

     M'entusiasma descobrir poesies que no es troben a la xarxa i compartir-les al bloc. També hi ha grans poetes que em costen de llegir, però que estan inclosos en la selecció d'autors, ja que són imprescindibles, com Foix o Riba.

     De suggeriments en fan pocs, però sempre els tinc en compte.

     6. Veig que has participat en diverses trobades blocaires. Com vas viure aquesta coneixença amb persones amb qui, potser, tot just havies contactat via internet?

     Sempre ha sigut una experiència molt positiva. A la primera que vaig assistir, el sopar de les "Històries veïnals", em va permetre conèixer un munt de gent maquíssima. Malgrat ser, de ben segur, la més gran de la colla em vaig sentir molt a gust, molt ben acollida. Faig tot el possible per participar en les trobades, ja que sempre ho he passat molt bé i això m'ha fet conèixer blocaires que ara, més enllà de la virtualitat, ja són amics i amigues reals.

     7. En el bloc hi tens, també, un petit homenatge a Joan Brossa, amb tot un seguit d'imatges representatives de la seva obra. Per què aquesta elecció? És un dels teus poetes de capçalera?

     Trobo fascinant la poesia visual i la barra lateral em va semblar un bon lloc per compartir-la. Referent als meus poetes preferits, que difícil triar-ne un entre tants que m'agraden! Però en destacaria dos: Pere Quart i Vicent Andrés Estellés. En castellà Ángel González m'arriba molt.

     8. Durant el primer semestre de 2013 has publicat un total de 128 posts, cosa que implica seleccionar, en cada nova publicació, un text i triar una imatge que s'hi adigui. Tenint en compte que, malgrat no arribi, s'apropa molt a un post diari, ¿quantes hores dediques al bloc al llarg de la setmana?

     Triar els poemes i les fotografies em dóna una feina relativa, dedico més hores a visitar els blocs dels companys i a fer comentaris.

     També participo habitualment a les "Històries veïnals", "Itineràncies poètiques" i altres iniciatives conjuntes. I, cada mes, des de "El que em passa pel cap" als "Relats Conjunts".

     Tenint en compte que tinc dos blocs i un més de compartit, hi dedico potser un parell d'hores diàries, alguns dies més, o sigui que calculo entre quinze i vint hores a la setmana.

     9. De nou et plantejo un tema que poso damunt la taula en totes les entrevistes: explica'ns alguna anècdota curiosa amb què t'hagis trobat al voltant de l'activitat de GloBos.blog.

     Ara, a l'estiu, les visites baixen. Mentre dura el curs escolar gairebé es tripliquen. Penso que molts estudiants buscant poesies vénen a parar a "GloBos", on n'hi ha més de 500. No a tots els hi deu agradar. Alguns fan consultes, que no sempre puc contestar, el bloc no té cap afany didàctic, jo només sóc una aficionada. Altres, agosarats, aprofiten per posar un enllaç amb alguna pàgina de porno i uns quants, als qui no els deu d'agradar gens la poesia, deixen comentaris força grollers. Que posin crítiques constructives o suggeriments referents al bloc, ho admeto, fins i tot ho puc agrair, però que deixin com un drap brut a Maragall, Ferrater o Pere Quart ja és passar-se molt. És per això que vaig habilitar la moderació pels comentaris. Perquè diuen cada disbarat...

     10. Gràcies per compartir, a més de poemes i poetes, les teves experiències dins el món dels blocs. Però abans de finalitzar l'entrevista: hi ha alguna qüestió que no he tractat i de la qual t'agradaria parlar-ne?

     Animar a llegir poesia als qui no en tinguin costum. Sembla una afició minoritària, però un cop agafes l'hàbit, et va enganxant. Uns poemes t'arriben al cor, d'altres et fan pensar, en alguns s'hi poden trobar diverses lectures; la poesia obre la ment, dóna molt de joc. A més dels autors ja consagrats, a la xarxa es troben molts companys poetes, alguns de molt bons. Val la pena conèixer-los.

     També, si algú pensa que m'he deixat algun autor "al tinter" que ho digui i l'inclourem.

     L'únic requisit és que siguin poetes morts i amb obra editada.


Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blocs
Xarxa literària: blocs



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«GloBos.Blog
A: Xarxa literària: blocs
Lo Càntich. N.20. Hipèrbaton, 2013
Juliol - Setembre, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 20>
EAN: 9772014303002 20>
ISSN 2014-3036-N.20


Lo Càntich - Número 20 - Hipèrbaton, 2013
Lo Càntich - Número 20
Hipèrbaton, 2013

http://www.locantich.cat/2013/09/lo-cantich-numero-20-hiperbaton-2013.html


Lo Càntich - Número 20 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]