«Esmorzar amb els àngels» Carla Andradas Royo "Paraula d'Espriu"

Esmorzar amb els àngels

Carla Andradas Royo

     Cansat de tants versos que no fan companyia.* Estàvem esmorzant una mica tebis i ressacosos. A penes ens miràvem. Ell, llegia el diari amb un posat molt elegant i, quan no, es dedicava a desestimar els suplements que hi venien amb un menyspreu rotund. Poc eficaç, perquè tots els que deixava anar d'un cop de canell sobre la taula, jo ja els estava recuperant amb delicadesa i curiositat de veure quines eren les tan males columnes que hi havia allà dins. Dos brioixos, un tallat i un cafè amb llet. Això era tota la comanda cap als nostres estómacs. El transcurs era pesat, perquè encara no ens havíem dirigit una paraula. De vegades aixecava la vista i jo la hi intentava agafar al vol, com esperant amb impaciència que s'adonés que jo era allà. Però totes les mirades les dirigia als passejants i algunes, a l'infinit. Cap d'elles vers a mi. Va ser quan de cop, em va clavar una mirada ferotge, com si d'una revelació es tractés i em digué: has sentit aquests? S'han bolcat una muntanya de tòpics.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t'agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa