"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«D'un futur ple de llum»

Ferran d'Armengol

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

D'un futur ple de llum

Ferran d'Armengol

     Baixats amb mancament tots els graons,* per hostes maldestres que juguen a bescanviar-nos l'oratge de la llar, restem empesos a caduques lleres on els bells mots fineixen sense alè.

     Mers figurants amb l'etern cant de promeses negligibles, són menats per un únic afany; que els ulls del demà ignorin les certeses viscudes ahir, i que en els onírics anhels de l'omissió, es perdi la petja irreconeixible del passat, per fondre'ns amb la parca, i els paranys descuidats de l'oblit.

     Mirant l'avenir, hem viscut fins el desmai la raó dels pares, deixar-se acorar sense brega ens farà perdre l'orgull d'unes arrels nuades pels sentiments. Cal oposar-se al silenci requerit a les aules ara, quan el sender ens mostra com retornar al cim, a la matriu.

     En reprendre el nostre camí adult, blasmarem l'absurda basarda que ens distorsiona el seny, i arribats al destí, jutjarem sense mancaments tots els esforços, i enfilant-nos en els darrers graons d'un futur ple de llum, cantarem als qui ja no hi són.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera d'Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]