"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Desertor»

Violant Barquet i Colomé

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Desertor

Violant Barquet i Colomé

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra *

     Nano, d'aquesta nit no passa, vaig dir-me. ¿Coneixeu el Montsant? ¡Que n'és, de feréstec i hostil! Tot cingles i rocam. I vessants esqueixats. Vaig trescar fins a les muntanyes de Prades. D'elles no en sabia sortir, ans caminava en cercle, esverat. M'hauria engolit un barranc si no hagués estat pel xerric d'un carro. El bon home deixà el seu camí, i em guià fins a Rojals; mai ho oblidaré. ¡Quina joia, quan des del turó albiro la plana i el mar! Al poble, el pare cavava l'hort amb aquella parsimònia. Dempeus al tros, em clissa amb tristesa, sense dir res, i m'ofereix uns tomàquets. Pare, ¡si sóc jo, el vostre fill! Que no em reconeixeu!, li crido esgarrifat. Ell arranca a plorar i em du cap a casa. Muts i a la gàbia. Jo, l'únic? I ca! Set, n'hi havia! ¡Set, en un poble tan petit! Ah, tenia disset anys, i encara anava rere les sargantanes. Disset anys, i mai havia mort ni una perdiueta... ¡Quin infern, l'Ebre!

En memòria del senyor Ricardo, de Nulles, un petit poble
de l'Alt Camp, que em va explicar emocionat aquesta història,
amb un sentiment franc i viu.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]