«Camins» Pep Estany Ferrer "Paraula d'Espriu"

Camins

Pep Estany Ferrer

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge pàtria... *

Pels camins de pols d'aquest país
ressona el clam d'un llarg silenci
i la trista por d'una molt vella llibertat.

No creiem en tambors ni banderes
però estem sotmesos als forans
ens han negat la pàtria, la veu i la senyera.

Foscos camins de por i d'engany
ens han teixit al nostre poble,
traït, pobre i avergonyit,
buit de dignitat i atemorit.

Companys i amics, jo no puc més,
arriba l'hora d'una nova llibertat,
la d'abans, la d'ara, la de sempre,
no pot esperar més temps la rebel·lió.

En aquests camins és hora de trobar-hi l'esperança,
i lliures, sense pors, retrobar novament la llibertat,
brandarem una nova senyera enmig d'un blau cel
i d'una fèrtil terra, nova pàtria de tots els catalans.

o0O0o

((Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. El caminant i el mur

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia