«Cal estar al dia!» Gemma Matas Gustems "Paraula d'Espriu"

Cal estar al dia!

Gemma Matas Gustems

Allí anava a parar tota la vida del poble. *

     La plaça es va omplint, comencen les capelletes, qui més qui menys tothom pentina, tothom parla, imagina, ensarrona, la deixa anar i qui la diu més grossa és qui rep més atenció!

     —És que no hi ha pietat, com es pot ser tan xafarder?
     —Mira que se n'arriba a fer de mal.
     —Teniu raó, sembla impossible que hi hagi gent així.
     —I tant. Per cert, us n'explicaré una, que n'hi ha per sucar-hi pa!
     —Que dius? Sobre la mosqueta morta potser?
     —Sí, morta, vaja bordegassa!
     —I com aquell que no diu res, a més a més entabana el seu marit.
     —Mira que n'és de calçasses!
     —Pobre, si no hi veu més enllà del nas.
     —I no tot s'acaba aquí, encara n'hi ha més...
     —M'has deixat garratibada!
     —Ja ho pots ben dir.
     —Renoi...
     —N'hi ha per llogar-hi cadires!
     —És que, si ningú es fiqués en la vida de ningú, el món aniria d'una altra manera.
     —Ja ho pots ben dir. Per cert, l'altre dia em van comentar...

     MALA PEÇA AL TELER!!!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XI. La vella Caterina».
Laia

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat B - Prosa